Fa catorze anys que el Departament de Salut i el d’Educació de la Generalitat de Catalunya van posar en marxa el Programa Salut i Escola (PSiE), però encara cap centre de l’Alt Empordà té una infermera integrada en tot l’horari lectiu escolar. Les seves intervencions són puntuals a dins dels instituts. El 95%, aproximadament, dels centres de secundària, sí que han incorporat aquesta figura, però, tal com reivindica l’Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar (ACISE), «la promoció de la salut no ha de ser puntual a tercer i quart d’ESO, sinó que ha de començar a P3 i acabar a batxillerat i cicles de forma continuada, amb un currículum adequat i que els continguts es puguin pactar com una assignatura més perquè siguin iguals per a tothom» explica Engràcia Soler, presidenta d’ACISE, amb seu a Figueres.

Ni a l’Estat ni a Catalunya existeix una llei que obligui els centres d’educació primària i educació especial a disposar d’una infermera escolar, com ja existeix en altres països des de fa temps, com els Estats Units, França, Austràlia, Suècia o Noruega. A França, per exemple, una escola bressol no pot entrar en funcionament si la direcció no incorpora el servei d’una infermera, perquè consideren que els menuts requereixen una atenció mot especial, quelcom que aquí encara és impensable.

A escala de Catalunya, es disposa del Programa Salut i Escola (infermeres d’Atenció Primària, que desenvolupen intervencions unes hores en els instituts), i infermeres escolars que estan totalment integrades en algunes escoles bressol, escoles ordinàries, i d’educació especial. «Són poquetes, i no estan contractades pel Departament de Salut ni d’Educació. Són d’escoles privades, altres contractades per AMPES, per algun hospital, o fins i tot són autònomes. A la comunitat de Madrid, és on es concentra el nombre més elevat d’infermeres escolars, per una llei pròpia», diu Soler.

Fa dos anys, l’entitat es va mobilitzar amb la redacció d’un manifest al qual es van adherir unes 50 entitats de tot Catalunya i va aconseguir 5.500 signatures en un mes. Llavors es va presentar com una iniciativa legislativa popular (ILP) al Parlament la petició que es creï una llei que obligui a tots els centres d’educació especial i les escoles ordinàries amb infants, amb aquestes dificultats, a disposar d’un infermer dins de la seva plantilla. El procés s’ha aturat, però ara l’associació està fent passos importants a través del Consejo Nacional de Enfermería perquè reconegui l’especialitat d’infermera escolar i es reguli la seva presència als centres.

L’Associació recomana que es cobreixin les ràtios mínimes recomanades per la National Association of School Nurses (NASN), de manera que una escola ordinària, amb 750 alumnes, tingui una infermera, i també totes les escoles d’educació especial. Si la seva reclamació avancés, es podrien crear entre 1.500-2.000 llocs de treball a Catalunya. Durant deu anys, l’associació ha treballat per crear un programa educatiu, el PESEI (Programa d’Educació en Salut per escoles i instituts), que permetria impartir una assignatura, en aquest àmbit, des de P3 fins a secundària.

"Defensem que s’incorporin les infermeres a les escoles com un altre personal de treball, mestre, psicòleg, pedagog o fisioterapeuta perquè facin les tasques que avui dia no s’estan fent, tant a l’escola ordinària com a l’especial. Però, per altra banda, també hi ha el paper de l’educació per la salut que és tan important. El Consell Internacional d’Infermeres (CIE) diu que és una competència nostra educar la població perquè s’empoderin de la seva pròpia salut i per garantir una vida saludable en les persones, sobretot en l’edat adolescent i adulta" reivindica Soler.

Consulta Oberta als instituts

Als instituts, la presència dels infermers ha fet un pas endavant i ja està normalitzada. «Les nostres funcions principals són portar a terme consulta oberta, un espai confidencial en el qual l’alumne acudeix de forma voluntària o derivats pel tutor, família, etc., en què es parla sobre temes de salut», explica la infermera Eva del Campo que atén els alumnes d’ESO i Batxiller de l’institut de Llançà. Abordar temes relacionats amb la salut mental, la sexualitat, el consum de tòxics, hàbits sobre alimentació i exercici físic, promoure activitats d’educació per a la salut són algunes de les seves funcions, destaca del Campo. També ofereix assessorament al centre escolar i famílies i seguiment i, finalment, del registre de totes les visites i activitats fetes a l’institut, detalla.

La intervenció de la infermera és clau per millorar els hàbits dels adolescents, sobretot en temes relacionats amb l’alimentació i l’exercici físic. També preocupa el consum de tòxics i la higiene, en segons quins casos. La seva figura és determinant davant l’augment de problemàtiques com l’assetjament, el ciberassetjament o per combatre l’homofòbia, el risc d’exclusió social o la violència de gènere. «Tot això podria detectar-ho una infermera», comenta Soler, que posa èmfasi en com la manca d’informació en temes de salut «pot desembocar en l’aparició de malalties en l’edat adulta que també influeixen en el cost del manteniment del sistema de salut del nostre país».

Eva del Campo: «La sexualitat i la salut mental és el que més preocupa els joves»

Eva del Campo és infermera de pediatria del CAP de Llançà i és màster d'infermeria escolar. Els dimecres ofereix servei a l’institut de Llançà.

La infermera Eva del Campo

Quin és el perfil del jove que acudeix a la Consulta Oberta?

Depèn del curs escolar. Majoritàriament són noies d’uns 14 i 15 anys i els temes principals que consulten són per sexualitat, salut mental i alimentació i exercici. Normalment acudeixen diverses vegades per fer seguiment. És confidencial, tret que sigui un cas de salut que calgui derivar.

Forma part del Programa de Salut i Escola des de l’any 2007, com valora la seva tasca?

És molt important la presència de l’infermer a dintre de l’àmbit escolar, ja que tenim funció en totes les nostres intervencions de prevenció i promoció de la salut, quelcom tan important i fonamental per preservar la salut i els bons hàbits en l’edat adulta.

Com ha evolucionat el programa i quins punts febles té?

El nou programa PSIE, que encara no està en funcionament, preveu les actuació en nens de 3 a 18 anys. El programa va iniciar-se amb molta empenta, però, amb els anys, la recessió econòmica i la manca de professionals, penso que ha perdut protagonisme, ja que els adolescents necessiten un seguiment de les nostres actuacions. Està demostrat que no són efectives les actuacions puntuals sense un seguiment i reforç tant per part de l’infermer referent com dels tutors.