La biomedicina és el camí que ha triat el gironí amb la millor nota en els últims Premis Extraordinaris de Batxillerat, però amb la filosofia al cap i a l'horitzó, ja que projecta estudiar-la quan deixi la Facultat de Medicina de Bellvitge (Universitat de Barcelona). A l'hora d'encaminar el seu futur, David Sedano va haver de resoldre un dilema entre la recerca mèdica, que li interessa des de petit, i aprofundir en la passió per la filosofia. El desig de contribuir en l'avenç de les ciències de la salut va gua-nyar el dilema, amb l'ajuda d'una situació personal que es va produir just quan començava el Batxillerat: la diagnosi de diabetis tipus 1 al seu germà petit.

El juny va ser intens per a David Sedano, veí de Navata i exalumne de l'institut Alexandre Deulofeu, de Figueres. Aquell mes complia 18 anys, feia la selectivitat i, menys de 15 dies després, s'examinava dels Premis Extraordinaris de Batxillerat d'Ensenyament (va treure un 35 sobre 40). De tot se'n va sortir amb èxit, encara que diu no sentir-se «gaire orgullós» de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) perquè «van caure amb el meu aniversari...». Sigui com sigui, va superar el 12,07 sobre 14 que necessitava per entrar a la Facultat de Medicina de Bellvitge, la seva prioritat «perquè volia fer pràctiques a l'hospital».

Sedano va néixer a Mataró i viu a Navata des dels 7 anys, quan li van diagnosticar un Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) que li genera «dificultat per concentrar-me en una sola cosa». D'acord amb la seva experiència, el suport familiar i pedagògic que ha rebut des de Primària, a l'escola Joaquim Vallmajó, han estat determinants; de la mateixa manera que, afegeix, l'«actitud és important».

Parla amb entusiasme de la seva etapa universitària acabada d'estrenar, on explica que és delegat de classe «perquè m'agrada donar la cara, organitzar coses, formalitzar demandes...» i que ja forma part de l'Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut de la UB. Tot i el poc temps que hi porta, assegura que ja té clar que «la Universitat t'obre més portes, hi pots trobar respostes, demanar més als professors, hi ha grups d'estudiants més grans que et poden impulsar personalment». I és que, diu, «sempre m'ha agradat conèixer i aprendre», unes inquietuds que el curs passat el van portar a presentar-se a les olimpíades catalanes de Filosofia i de Biologia.

Però no tot és estudi i, fins a aquest curs, sempre ha jugat a bàsquet; «m'han inculcat la lectura de ben petit i ara soc un gran lector, de ciències, filosofia, narrativa...»; i, sobretot, és un afeccionat al dibuix. «A falta de joguines -recorda-, me'ls dibuixava i podia jugar amb els personatges que volia» i que, ja de gran, han derivat en caricatures.