Montse Pascual és la coordinadora del projecte Custòdia Agrària de la IAEDEN - Salvem l'Empordà. Aquesta iniciativa planteja l'acompanyament a pagesos que fan o volen fer pràctiques respectuoses i a productors que tenen un territori que és d'interès per a la IAEDEN. Actualment, quinze finques de l'Alt Empordà formen part d'aquest projecte. Amb aquestes persones, l'entitat inicia un seguit de col·laboracions bidireccionals: per una banda, els productors es comprometen fer un maneig centrat en l'ecologia, la responsabilitat, i encarat al manteniment dels elements de paisatge i els elements naturals. Per altra banda, la IAEDEN els ofereix un servei d'assessorament personalitzat i un seguit de jornades formatives d'interès en qüestions de sostenibilitat. Una d'aquestes sessions formatives tindrà lloc a Castelló, el pròxim divendres 26 d'octubre. Tot i tenir lloc al mig de la plana agrària de l'Empordà, la jornada tècnica titulada Eines per a l'impuls ecològic de l'Alt Empordà vol donar cobertura comarcal.

- Per què decidiu celebrar aquest tipus de jornades?

- A mesura que anem treballant amb pagesos, ens adonem que cada un té el seu propi projecte, però que es troben amb dificultats comunes, la majoria d'elles vinculades amb la viabilitat econòmica. Les jornades volen donar nous punts de vista i aportar experiències interessants de productors amb qui tenim acords de custòdia i que han aconseguit solucionar aquests problemes. Es podran sentir experiències del Ripollès, on una associació de productors ha creat la seva pròpia marca per comercialitzar els productes. Ara bé, com que no sempre la solució és agrupar-se, també presentem una taula rodona on es tractaran i debatran temes diferents.

- Quins motius li donaria a un pagès per convèncer-lo de passar-se a l'agricultura ecològica?

- Molts! Des de la IAEDEN creiem que és molt important avançar cap a un maneig més ecològic. Jo l'animaria a deixar de fer servir productes químics com ara herbicides, molt utilitzats en l'agricultura tradicional, i substituir-los per altres d'orgànics. També li diria que aquest mètode és una aposta per tenir cura del ter­ritori, ja que protegeix la fauna, preserva els elements naturals, augmenta la biodiversitat i és beneficiós per a la salut de les persones. El motiu principal que els donaria és que pensessin en els beneficis que podrien tenir les generacions futures. També els deixaria clar que això no és un canvi d'avui per demà, sinó que ha de ser un procés. Han d'anar provant pràctiques, i veure'n els resultats. Hi ha sectors en què fer el pas a eco és fàcil, i d'altres que no tant.

- És beneficiós per a la salut aquest tipus d'aliments?

- Sí. Fa poc, un estudi científic que comparava uns enciams que provenien d'hortes ecològiques respecte a uns altres que venien de mètodes tradicionals evidenciava que els primers portaven moltes més vitamines. A més, si consumeixes productes locals, també ajudes a millorar la salut ambiental, perquè s'ha utilitzat menys benzina per transportar-los.

- Per la terra també són bones aquestes pràctiques agràries?

- Sí, perquè són més respectuoses amb la naturalesa. Cal treballar amb mètodes d'agricultura no tan intensiva que aporten molts beneficis per al territori, sobretot perquè en molts casos s'ajuda a mantenir un entorn agroforestal que potser s'havia perdut. En l'àmbit europeu, per exemple, moltes polítiques d'agricultura treballen en aquesta línia de potenciar aquest tipus d'agricultura que dona més marge de descans a la terra.

- Per què és més car el menjar ecològic?

- És cert que és una mica més car, però amb aquests productes s'ha d'entendre que són molt més que no només les proteïnes que tinguin. S'ha d'entendre tot el que hi ha al darrere. I... si t'ho mires bé, amb una compra directa al productor, tampoc hi ha tanta diferència.

- L'auge del menjar ecològic respon a una moda o és conscienciació general?

- Jo crec que les dues coses van unides. Un despertar de consciència comuna pot generar moda. Estic contenta de veure com, cada vegada més, el consumidor té la tendència de mirar d'on provenen els aliments.