Enric Gironella (1960) és l'alcalde de Cistella, el poble que el va veure néixer fa 58 anys. Després de passar pel món de l'automoció, de ser propietari d'una llibreria - papereria a Peralada, decideix entrar en el món de la política municipal convertint-se en alcalde sota les sigles de CiU, l'any 2011. El càr­rec el compagina amb la de conseller de Cultura al Consell Comarcal de l'Alt Empordà. «Al poble te l'estimes i el defenses. La manera que tinc de protegir-lo és aquesta: sent alcalde». Ara que està a la recta final del segon mandat es mostra satisfet de les iniciatives que ha emprès i executat el seu govern, d'haver estat sempre un alcalde proper i dialogador, i d'aconseguir un poble molt equilibrat.

- Quan s'implica en la política?

- Va ser el 2011, en crear una llista de CiU i entrar com a alcalde a Cistella. El relleu el vaig agafar de Josep Xargai, d'ERC, i vam fer una política de continuació. Amb el grup anterior teníem idees diferents sobre algun tema, però aquestes qüestions són les que fan progressar el poble.

- Porta molta feina ser alcalde?

- L'alcaldia porta la feina que vulguis dedicar-li. Tot depèn del grau d'implicació. Jo, si estic en un càr­rec, m'hi implico al cent per cent. Això desgasta? Sí. Però m'ho passo bé? Doncs sí. Per mi, la satisfacció més gran és ajudar la gent. Ara bé, el que desgasta d'aquest càrrec no és que et truquin a mitjanit perquè se n'ha anat el llum, o perquè hi ha una branca al carrer, o que et parin per comentar coses. En un poble, alcalde ho ets les 24 hores del dia. El que desgasta són aquells que diuen bestieses i et falten al respecte. Hi ha gent que creu que en política tot s'hi val. Les decisions que es prenen poden agradar més o menys, però s'ha d'entendre que estan preses pensant en el poble.

- Què farà de cara al proper mandat?

- Ho deixo. He mirat pel bé de Cistella i per la seva gent. Crec que ho he fet el millor possible. Els mandats han de ser intensos però curts, i és bo que vagi passant gent amb idees noves i fresques. Jo em considero un home de partit i ara és l'hora de fer un pas al costat per donar l'oportunitat a nous companys. Estic fent una llista de PdeCat, de la qual no formaré part, per assegurar la continuïtat dels projectes. Serà una llista transversal amb membres del govern de CiU i amb canvis importants.

- El poble s'ha recuperat del tornado de fa un any?

- Recordo que aquell dia, quan vaig sortir a veure com havia quedat tot, volia desaparèixer. Més tard, en veure que ningú s'havia fet mal i que hi havia els cossos de seguretat, tots ens vam sentir més tranquils. Hem estat buscant ser considerats zona catastròfica, però és una consideració massa gran pels «pocs» quilòmetres que va afectar. Després del tornado, tothom ha hagut de buscar com refer les destrosses. A escala particular, hi havia molts propietaris que no tenien assegurada ni la maquinària, ni les granges ni els coberts, per exemple, i d'això ells mateixos se n'han hagut de fer càrrec. On no han arribat les assegurances privades ha intentat arribar l'Ajuntament gràcies a l'ajuda de 78.000 euros que ens va donar la Diputació. Amb aquests diners, hem pogut ajudar a la reconstrucció de la sala El Trull, el camp de futbol, la piscina, l'Ajuntament, el centre cívic, el cementiri, peces de mobiliari urbà, etc.

- Com és la gent de Cistella?

- Són gent que hi és quan la necessites. Oberta, servicial, plural i implicada. La nostra piràmide de població evidencia que tenim més presència de gent gran que pas joves, i pensant en ells emprenem projectes, des de l'Ajuntament.

- Com quins?

- La instal·lació d'un ascensor a l'Ajuntament, una obra que començarà ara i que costa 144.000 euros. Ens hem trobat en casos en què hi ha gent gran que no ve perquè té dificultats per pujar l'escala, i això ha de ser casa de tots.

- Quins altres projectes ha fet?

- Hem acabat de pagar el camp de futbol i hem adequat la gespa; hem emporlanat els carrers Sant Baldiri i Hostal, que eren de sorra; al cementiri, hi hem fet cobertes noves, hem posat teules i hem arreglat els filtratges d'aigua; i hem creat un magatzem municipal perquè fins ara emmagatzemàvem coses a cases particulars. Un dels projectes de més envergadura ha estat la creació del pàrquing emporlanat, i ha permès treure els cotxes de la plaça durant els caps de setmana i els dies festius, i que els negocis puguin agafar més tros de plaça. Això dona més vida al poble. Un altre projecte destacable ha estat l'eliminació dels caçadors del centre del poble. Els vam construir una caseta als afores i així eliminem soroll i sang en els dies festius.

- Quins queden pendents?

- El canvi de clavegueram i el soterrament de serveis. Les canonades antigues han quedat massa petites, i s'han de separar les pluvials i les d'aigües negres. El projecte ja està aprovat, però no s'ha executat. També queda pendent posar un servei de desaigüe a la zona de Vilaritg.

L'Ajuntament i l'AMPA de l'escola de Cistella lluiten per mantenir estable el nombre d'inscrits

L'escola rural de Cistella presenta un problema important relacionat amb les oscil·lacions en el nombre d'inscrits. «Les baixades no agraden, i s'han de buscar maneres per revertir la situació» explica l'alcalde Enric Gironella. Gràcies al diàleg i cooperació entre l'Ajuntament i l'AMPA de l'escola s'han tirat endavant diverses iniciatives per «fer-ho fàcil», com ara una hora d'acollida als matins, material nou i activitats periòdiques. Amb això es vol aconseguir que els pares segueixin inscrivint els nens a l'escola de Cistella en comptes de portar-los a la d'altres municipis. En aquest sentit, l'alcalde recorda la quantitat de beneficis que aporta per als nens anar a una escola rural: «Les famílies no s'han de desplaçar, perquè ho tenen al costat de casa, i s'aconsegueix que els nens estiguin més integrats i facin vida al poble». Pel que fa a l'educació en aquest sistema, en què els grans ajuden als petits, remarca que «els mestres coneixen perfectament als alumnes i, per tant, l'ensenyament és més personalitzat i s'aconsegueix que surtin més preparats». L'escola té tres mestres fixos i tres d'itinerants que van voltant per les escoles que formen part de la ZER.