Anna Maria Torrentà va encapçalar la llista Ordis Viu l'any 2015, que va guanyar les eleccions després de dotze anys d'alcaldia de Maria Crehuet, a la qual va substituir.

Com és fer d'alcaldessa?

En àmbit personal, molt enriquidor, perquè cada dia aprens alguna cosa i a mi això m'agrada. Partíem del desconeixement i el primer any va servir per conèixer com funcionava el consistori i després veus que pots fer grans projectes pel poble. Hem vist com passàvem d'un pressupost de 273.000 euros l'any 2015 a un de 406.000.

El context econòmic hi deu influir.

Si, però també s'ha notat el nombre de subvencions que hem obtingut. Ara les coses sembla que comencen a anar millor

És difícil estar al capdavant d'un ajuntament?

Suposo que és inevitable però és com si deixessis la teva identitat anterior. Essent alcaldessa han canviat moltes converses de sobretaula, fins i tot amb amics.

Però també té coses reconfortants, oi?

És clar, que sí! El contacte personal amb els veïns i poder-los ajudar dona sentit a la feina. Per exemple, a la gent gran els ajudem, a vegades, fent tràmits que per a ells serien complicats com per exemple la gestió de la teleassistència. Et fa viure el poble d'una altra manera. Fins i tot vaig a altres municipis i em fixo en coses que podríem o no aplicar a Ordis.

Quins projectes han marcat aquest mandat?

Des de petites coses com pintar la façana del cementiri que era una demanda d'alguns veïns a projectes com l'aula nova de l'escola, hem reformat els lavabos del centre i hem posat aire condicionat a la llar d'infants. També hem aplicat mesures amb l'objectiu d'estalviar i ser més sostenibles com: Estem canviant tot l'enllumenat a led, hem economitzat la climatització de l'ajuntament i el dispensari i vam posar un temporitzador a la pista.

I heu aconseguit estalviar?

Sí. Amb tot això que hem fet estem estalviant uns 3.000 euros l'any.

I teniu algun altre projecte d'aquest tipus entre mans?

Sí, fa pocs dies ens han adjudicat una subvenció per posar plaques fotovoltaiques al sostre de l'ajuntament i a l'escola. En l'aspecte energètic crec que estem fent un bon treball.

En què més esteu treballant?

S'estan realitzant dues obres. Al centre cultural hi instal·lem una estufa i hem millorat l'acústica. També hem readequat un magatzem municipal.

Voleu potenciar el Centre Cultural Santa Caterina?

La nostra intenció seria fer una biblioteca i ludoteca perquè els joves també s'hi puguin sentir còmodes. També tornaran a entubar el pou per aconseguir més cabdal i al febrer instal·laran el telecontrol de la potabilització.

Teniu ganes de seguir amb aquesta feina? us tornareu a presentar?

La meva intenció és que sí. Però la gestió municipal vol molt de temps. Haurem de veure si complementem amb grups de treball que de manera externa puguin treballar pel poble.

Quins projectes de futur proposaries?

Hi pot haver projectes molt xulos. Garcia de Pou està fent una ampliació i això repercutirà positivament econòmicament i en contraprestacions. Es podrien fer grans projectes com per exemple el parc del Torrent, on es podria fer una obra important. Tenim moltes idees però creiem que és important que els ordiencs puguin dir la seva. Volem soterrar serveis i readequar algun carrer i reurbanitzar els que falten.

Malgrat tenir dotació pressupostària i ser un compromís de mandat no s'han fet realitat els pressupostos participatius.

Tenim 3.500 euros per intentar fer un miniprojecte, però ens anem trobant altres coses.

Aquest any, els ordiencs podran decidir on es destinarà aquesta partida?

Serà complicat executar-lo a finals d'any.

Per?

Hem de construir un reglament. Podríem tirar per dret i que en àmbit escolar, per exemple, decidissin què s'ha de fer. Podríem saltar-nos aquesta burocràcia feixuga que els hagis d'emmarcar a dins d'una normativa.

Pel que fa a la mobilitat, suposa un problema que la plaça del poble estigui dia sí dia també atapeïda de cotxes?

Depèn del dia no hi pots passar, es queda petita. Teníem una partida pressupostària de 5.000 euros per fer un pla de mobilitat. Canviar la manera de fer de la gent és molt complicat perquè volen arribar a lloc amb el vehicle.

I què proposeu?

Volem mirar tots els cotxes que paguen impost i mirar que hi hagi prou places disponibles. La idea seria aconseguir-ho amb el consens de la gent. Som dels únics pobles que no té conveni amb els Mossos d'Esquadra però és que si la gent té sentit comú no farà falta aquest conveni.

Sentit comú?

Respectar que la gent pugui sortir de casa seva a peu o amb cotxet.

Com ho aconseguireu?

Està sobre la taula posar estacionament de manera provisional a la plaça del Torrent i alleugerir la plaça. La qüestió seria pintar totes les places disponibles per optimitzar espais i que la gent prengui consciència que potser ha de caminar 25 metres per anar a fer el cafè.

Una altra qüestió de mobilitat. L'entrada del poble pel car­rer Tria no està en bon estat.

Al consistori l'afecta fins el pont i els accessos laterals encara són de la Generalitat. Estem lluitant per fer la cessió dels vials però hem presentat un pressupost que no han acceptat perquè voldríem que es fes el traspàs en condicions, asfaltat. Millorar aquesta entrada és un projecte de futur.

Ara que fa un any de l'1 d'octubre, com ho vau viure?

Per mi va ser un dels actes més emocionants que he viscut. Va ser un dia d'aquells que mai s'oblidarà. Respectant que hi pugui haver gent que no hi estigui d'acord, hi havia un sentiment de poble que anava a una per fer una cosa extraordinària.

I com pot ser que un poble que té estelades penjades i una alcaldia de la CUP (Ordis viu és una candidatura vinculada a la formació de l'esquerra anticapitalista) la plaça del poble sigui la placa Espanya?

Aquesta és una discussió ­eterna. La gent no ho veu com una agressió. Tot i que en moments com aquests no ve de gust veure com existeix una plaça Espanya.

I obrireu el debat

Ja es va obrir quan f''eiem els primers mítings, però es que no hi ha un moviment de poble i tampoc es va canviar quan es va fer canviar la numeració del poble. Jo estaria encantada de canviar-li el nom. Que sorgeixi un grup de persones que faci una proposta.

Els darrers mesos han anat apareixent molts bancs pintats de colors, no?

Va començar arran d'un atac homòfob que hi va haver al poble. El primer banc va ser l'irisat, com una manera de posicionar-nos en contra d'aquests fets. A partir d'aquí vam pensar que podríem apadrinar bancs i ja tenim el banc contra la violència de gènere, el de la dona (amb tots els noms de les dones del poble) i el banc de l'estalvi energètic. Mentre hi hagi causes per defensar hi haurà un banc per pintar.