En Mustafà, en Marcos i en Juan són tres presos en règim de tercer grau penitenciari que, des d'aquest estiu, dormen en un pis de Figueres. Es tracta de la nova Unitat Depenent que ha posat en marxa el Departament de Justícia i que busca facilitar-los la reinserció a la societat d'una manera progressiva. Les seves condemnes són diverses però tots coincideixen que poder pernoctar en un habitatge "normal" els fa més fàcil la sortida de la presó que, en alguns casos, arribarà en els propers mesos.

Fins ara, havien de fer aquest procés al Centre Obert de Girona però com que tots ells tenen arrelament a la ciutat, se'ls ha inclòs en aquest programa. "Aquí penses que estàs a casa teva, de manera temporal, però és un pas cap a la llibertat", assegura en Mustafà.

En Mustafà té 33 anys i ha complert gairebé 7 anys d'una condemna de 8. Té una filla de 10 anys i una altra en camí que viuen a Figueres. Des d'aquest estiu, dorm en un pis de la ciutat en compliment del tercer grau penitenciari. Durant un mes va haver des desplaçar-se al Centre Obert de Girona però al juliol li van comunicar que se l'inclouria en aquesta nova unitat depenent que el Departament de Justícia ha creat que facilitar la reinserció dels interns a la societat.

En Mustafà ho veu com una oportunitat perquè està més a prop de la seva família però, sobretot, perquè el fet d'estar en un habitatge "normal" li permet experimentar, de nou, el que és viure en comunitat. "A Girona tenies la sensació d'estar a la presó però aquí penses que estàs a casa teva, de manera temporal, però és un pas cap a la llibertat", assegura.

Només hi dormen però ja han establert vincles i, fins i tot, algunes nits es reuneixen per tocar o escoltar com toquen la guitarra en Juan i en Marcos.

En Mustafà explica content que sortirà en llibertat d'aquí a quatre mesos i que es podrà reunir de nou amb la seva família.

Condemnes diverses, avantatges comuns

Condemnes diverses, avantatges comunsEn Marcos és el més "veterà". Va entrar a la presó de Quatre Camins per primera vegada l'any 1997 amb una condemna de 18 anys. Va trepitjar per primer cop el carrer, amb permisos, els anys 2008 i 2009, fins que el 2013 va abandonar el centre penitenciari. Aquell mateix any, però, hi va tornar entrar. "Vaig tenir una recaiguda però ara estic a l'etapa final, em queden quatre anys", diu.

Té problemes de salut i assegura que la possibilitat de dormir en un pis a la seva ciutat li facilita molt les coses. Malgrat això, recorda que la seva família viu molt a prop i que, tant per tant, podria estar-se a casa seva sense "horaris". Amb tot, però, admet que és un bon procés d'adaptació perquè "quan una persona surt en tercer grau no arriba a agafar el ritme de vida d'una persona normal que es pot aconseguir aquí".

Un cas molt diferent és el d'en Juan. Ell és cosí d'en Marcos i el van condemnar a 12 mesos de presó. "Consumia alcohol i conduïa. Em van agafar diverses vegades i, al final, vaig acabar a la presó", explica. Va passar dos mesos entre reixes i després li van concedir els primers permisos per sortir els divendres. Finalment, li van concedir el tercer grau penitenciari. Durant uns mesos va acudir al Centre Obert de Girona i des de fa dos mesos dorm en aquest pis de la ciutat.

"Aquí puc anar a menjar amb la meva mare, veig a les meves filles i a la meva família. Per mi és un gran pas i dono les gràcies als educadors que han apostat per mi", insisteix.

"Acabaré a l'abril i penso que és una adaptació molt gran perquè un no se n'adona fins que li donen el cop i quan em vaig veure a la presó em vaig quedar en xoc. Però no hi tornaré a anar, ho prometo", afegeix.Un procés amb acompanyament

Un procés amb acompanyament

Acompanyar-los en tot aquest procés és el que fan els professionals d'aquest servei. El seu responsable, Sergi Fortià, explica que el programa, que depèn del Centre Obert de Girona, va dirigit a persones que estan en règim de tercer grau penitenciari i que es fa un seguiment sociolaboral per la seva reinserció fins que finalitzen la condemna.

Segons Fortià, el servei suposa una "normalització" en aquest procés perquè se'ls facilita la interacció amb la societat. De fet, diu, "quan una persona està privada de llibertat durant molt de temps això té unes conseqüències en l'autonomia". Això és precisament el que treballen juntament amb la interacció social. "És sobretot un acompanyament a la normalització a nivell laboral, de salut i personal".

"Ells ho viuen com una oportunitat perquè pernoctar aquí, en una comunitat, els facilita molt més aquest sentir positiu", afegeix Fortià.

Sobre els avantatges de compartir pis, diu que "desperta" situacions quotidianes que fan que "es normalitzi molt més el dia a dia". Amb tot, Fortià diu que nombrosos estudis constaten que "la progressió a la llibertat és una garantia per a la reinserció.

El pis on conviuen aquests interns disposa de dotze places, vuit per a homes i quatre per a dones. En aquests moments, hi ha dues dones i cinc homes.