02 de octubre de 2018
02.10.2018
Sant Pere Pescador/Roses

El cranc blau amenaça els ecosistemes de la badia de Roses i dels Aiguamolls

Al Parc ja n'hi ha milers i una barca d'arrossegament de Roses n'ha arribat a pescar un a 52 metres de profunditat

02.10.2018 | 09:31
El cranc blau ja ha causat estralls al delta de l´Ebre.

El temut cranc blau americà ha arribat a l´Empordà i ho ha fet per quedar-se, segons opinen els tècnics consultats per aquest Setmanari. El crustaci invasor fa més de dos anys que és protagonista a les terres del Delta de l´Ebre, on ja ha rebut la consideració de plaga, la qual cosa ha obligat el Govern de la Generalitat a actuar amb diverses mesures, cap de les quals té com a objectiu erradicar-lo, ja que els mateixos tècnics ho consideren «una missió impossible».

El cranc blau va ser detectat a l´Alt Empordà, de manera formal, el 2017, gràcies a les primeres gestions fetes pel Parc Natural dels Aiguamolls. «Després d´haver rebut alguns avisos de gent que n´havia vist algun, vam decidir fer un control amb trampeig en punts del Parc. El resultat obtingut no va ser gaire espectacular. Amb les trampes, només vam capturar tres exemplars, però vam confirmar que havia arribat», explica Sergi Romero, biòleg i director del Parc.

Des de gener cap aquí, les observacions de crancs blaus en el tram baix del Fluvià han anat en augment, especialment per part dels pescadors de canya de la desembocadura. Romero i el seu equip reconeixen que, amb molt poc temps, «la presència d´aquest animal ha passat de ser testimonial a més que preocupant. Els paranys que hem posat ens han permès localitzar individus al Fluvià, a la Muga i a les Llaunes dels Aiguamolls. Malauradament, podem dir que n´hi ha milers».

Aquesta estimació no és cap exageració. Té una explicació científica, com molt bé han pogut constatar al delta de l´Ebre: els crancs blaus no només s´han adaptat bé al territori, sinó que les femelles saben aprofitar tot el seu potencial de cria. En aquest sentit, tant Sergi Romero com Lluís Benejam, doctor en Ecologia aquàtica i professor a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, tenen clar que «n´hi ha molts i n´hi haurà molts més».

El director dels Aiguamolls posa èmfasi en el fet que «aquests animals no tenen depredadors naturals aquí. Els depredadors són ells i es mengen tot el que troben: peixos, mol·luscs, altres crancs. Les femelles poden posar fins a dos milions d´ous...».

Benejam explica que el procés d´expansió d´espècies exòtiques invasores com aquesta «sol ser explosiu, si la seva taxa de natalitat és molt alta i no tenen depredadors. Després la població s´estabilitza, com va passar amb el cranc americà vermell. Ara bé –afegeix–, cal estar molt alerta perquè aquest crustaci té un perill afegit, és molt agressiu, pot arribar a una mida considerable». Per a Benejam «cal treballar a fons amb la prevenció per evitar que s´expandeixi a altres indrets del territori».

Els Serveis Territorials d´Agricultura i Pesca, dirigits per la figuerenca Elisabet Sànchez, també s´han posat en alerta per un tema que ha arribat de cop. «Era inèdit aquí i hem d´afrontar-lo», expliquen fonts consultades de la delegació gironina.

Una barca d'arrossegament n'ha pescat un a 52 metres de fons
La presència dels crancs blaus en el litoral empordanès ja ha estat detectada, també, pels pescadors professionals. Aquest divendres passat, una barca d´arrossegament del port de Roses va capturar un exemplar a una profunditat respectable. El patró major, Antoni Abad, que és el president de les confraries catalanes, no amaga que l´arribada d´aquests crustacis «és molt greu. El cranc pescat divendres va ser trobat a 52 metres de profunditat. Sabíem que tard o d´hora ens arribaria aquest tema, com ja ha passat al delta de l´Ebre. Ja n´he parlat amb el director general de Pesca per mostrar-li la nostra preocupació», diu Abad.

Pel principal portaveu del sector, «ara començarem a patir pels professionals de les arts menors, ja que aquest cranc els pot fer malbé les xarxes i els estris de pesca amb molta facilitat».

En el cas del delta de l´Ebre, la Generalitat i les confraries ja han iniciat el procés de comercialització a les llotges d´aquest crustaci que és comestible. Antoni Abad explica que «aquest fet de la comercialització aquí, als ports de l´Empordà, encara no l´hem plantejat obertament perquè el problema tot just ens ha arribat, però ho ha fet molt de pressa. Ens estimaríem més que fossin escamarlans, la veritat. Esperem que no ens trenquin l´equilibri biològic».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook