28 de setembre de 2018
28.09.2018
Lladó

Quim Tremoleda: «Ser alcalde de Lladó és més per sentiment que per interès polític»

L'alcalde es tornarà a presentar a les municipals del 2019 per acabar els projectes que no ha pogut executar

28.09.2018 | 19:01
Quim Tremoleda, alcalde de Lladó

Joaquim Tremoleda és l'alcalde de Lladó, el municipi que el va veure néixer el 1962. Després d'estar implicat en diverses entitats relacionades amb l'educació i l'arqueologia, ara fa tres anys que compagina l'alcaldia amb la feina d'arqueòleg, conservador i historiador al Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, i la de vicepresident de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Va entrar a l'Ajuntament com a número dos de la llista de l'anterior alcalde, Joan Fàbrega, sota el paraigua d'ERC. Després de dos mandats complets de l'anterior alcalde, Fàbrega va tornar a guanyar per tercera vegada, però va iniciar el període amb una condició: que després del primer any, el 2016, Tremoleda li agafés el relleu mantenint la llista.

- Per què el salt a la política?
- Convertir-me en alcalde va ser més per una qüestió sentimental que d'interès polític. Si no hagués estat per Lladó, no m'hi hauria implicat mai. En política local, però, les coses van diferent: la gent vota a qui té confiança. És política domèstica. Si alguna cosa em va fer acceptar ser alcalde, va ser conèixer la gent. He estat tota la vida a Lladó, fins que em vaig casar i em vaig traslladar a Figueres. Sempre hi he estat vinculat, i ara em plantejo tornar-hi.

- Es presentarà el 2019?
- Sí, i amb els mateixos que m'han acompanyat fins ara. Funciona molt bé i, per tant, per què ho hem de canviar? Hi ha gent imprescindible a la llista actual... Una legislatura que no és completa se m'ha fet curta, per tant, crec que sumar-ne una més és la fórmula ideal.

- I després?
- Després prou. Amb vuit anys tens temps d'acabar coses començades i a encetar-ne de noves. Els càrrecs públics han de ser relativament breus i que hi hagi mobilitat. Si no, hi ha el perill de creure's insubstituïble, i agafar mals costums. D'això en tenim molts exemples al nostre país.

- Des que és alcalde, la plaça ha canviat totalment d'aspecte gràcies a l'alliberament dels cotxes.
- Sí. En una acció participativa, la gent va escollir crear un pàrquing annex a la plaça. Es va alliberar la plaça de cotxes i es va arreglar la part de la riera que dona accés a Cabanelles. Al principi, la gent deia que la plaça es veia «massa buida, sense cotxes». Ara, però, la situació s'ha revertit i són els mateixos veïns els qui avisen els visitants que, per equivocació, hi continuen aparcant. Seguirem alliberant espai, aquesta vegada el de la placeta de Cal Cabrer, davant l'església. Per esponjar-lo, eliminarem dues places d'aparcament i hi posarem una premsa d'oli amb un cartell informatiu. Aquest monument de pedra serà un homenatge a la història de l'oli i l'olivera, un dels motors econòmics principals del poble fins a la fred del 56. Les cinc places d'aparcament que quedaran a la placeta seran mòbils a partir d'ara, i la gent només s'hi podrà quedar trenta minuts mentre fan encàrrecs o van al dispensari mèdic.

- Com va l'arrencada del sindicat acabat de recuperar?
- Molt bé. La gent demanava l'obertura del cafè del sindicat perquè no n'hi havia cap, al poble. Ha estat una manera de recuperar la vida social i també un element patrimonial autèntic de 1905.

- Hi ha caliu humà al cor de Lladó?
- Sí. A Lladó, hi tenim una de les places més boniques de l'Empordà, per no dir la millor. Aquest estiu passat, gràcies al sindicat i al mobiliari que hi hem anat posant, ha recuperat una mica la funció de vida pública i social.

- Com va anar la Fira del Formatge de fa dos caps de setmana?
- Molt bé. Els 1.200 tiquets de degustació es van esgotar ràpidament i es va veure gent des de primera hora. Aquesta fira destaca per la gran varietat de formatges que es troben i per la puresa d'aquests, ja que els paradistes són els mateixos productors.

- Haver declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el monestir de Santa Maria revalora el nucli del poble?
- Sí. Això farà encara més atractiu el nostre projecte de revitalitzar aquesta zona a través de visites guiades. La idea és que dues vegades al mes es facin rutes pel centre històric que valorin el patrimoni que tenim aquí, i que hi hagi retribució econòmica al poble.

- Quins projectes ha dut a terme?
- Hem seguit la línia de cuidar les car­reteres i els camins que donen accés als masos. Podem dir que pràcticament hem acabat la restauració de la teulada de l'església de Sant Feliu, un espai que es podria convertir en un atractiu i estar al servei del poble.

- Quins s'han iniciat i quins falta acabar?
- Falta aprovar definitivament el POUM, que cuida la «idea de poble». El projecte que estem treballant posa l'estructura i limitació que ha de tenir el poble, perquè no creixi desproporcionat i desordenat. També hem treballat l'abastament d'aigua. Com que no és suficient el volum que agafem de la font Negra de Cabanelles, hem gestionat la possibilitat de connectar-nos a la xarxa d'aigua que ve del pantà gràcies a una subvenció de l'ACA. Això garantirà aigua bona tot l'any.

- Quin és el punt negre del poble?
- Els 22 pisos desocupats que la Caixa va construir davant l'església de Sant Feliu. S'han de reformar i reconvertir en alguna cosa positiva per al poble. Estem estudiant la viabilitat de crear-hi uns pisos per a joves i habitatges assistits amb serveis comuns de neteja, menjador i cuina. Seria ideal per a la gent gran reticent a anar a residències.

- Quins temes deixa pendents?
- M'agradaria acabar la restauració de la sala de dalt del Sindicat, l'antic cinema. Volem fer-hi una sala polivalent de competència municipal que servís per fer balls, esdeveniments privats, formació d'empreses o fins i tot convertir-se en la sala B de les sales culturals de Figueres.

- Com és la gent de Lladó?
- En general participen i s'hi impliquen. Hem aconseguit no ser un poble dormitori i tenir gent gran activa. Hem arribat als 800 habitants, i estic content de veure que hi ha noves parelles joves i més de 100 nens i nenes inscrits a l'escola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent