Una nova plaga ha arribat a Figueres per quedar-se. La Cydalima perspectalis, més coneguda com l'eruga i la papallona del boix, es va detectar per primera vegada el mes de febrer del 2015, però no ha estat fins aquest any que s'ha vist al Parc Bosc de la ciutat.
Els tècnics de l'empresa mixta Fisersa Ecoserveis, que realitzen el manteniment de la jardineria de la ciutat, xifren en 1.171 metres quadrats el nombre de tanques de boix destruïdes per la plaga, només al cementiri municipal, amb l'agreujant que aquestes plantes tenen uns 120 anys.
I és que si bé aquesta plaga no té cap afectació per a les persones o els animals, per als boixos és letal. L'eruga s'alimenta de la majoria de varietats de boix, inclòs el Buxus semprevirens, la més comuna a la capital altempordanesa.
Aquest insecte lepidòpter prové de l'Àsia i a casa nostra s'hi troba còmode, ja que, com que no hi ha fortes gelades, arriben a fer eclosió fins a quatre generacions l'any. La plaga es considera com a molt agressiva; pels efectes destructors dels boixos i perquè no disposa de depredadors naturals. Passejant per Figueres, i també per tota la comarca, és fàcil de veure les característiques papallones de color blanc amb una franja marró -quasi negra- al voltant de l'ala. Algunes són de color marró amb una petita taca característica de color blanc (que també tenen al contorn les més comunes). L'envergadura va dels 26 als 45 mm i els adults d'ambdós sexes són semblants. Van a la llum, per això no és estrany veure aquests insectes descansant als vidres de casa. El biòleg i figuerenc Josep Maria Dacosta ha documentat fotogràficament aquestes papallones
L'eruga arriba a fer uns 40 centímetres en el darrer estadi; quan surt de l'ou té un to groguenc que va virant a verd clar. El bitxo també té una línia fosca longitudinal i unes protuberàncies en cadascun dels segments.
El servei de sanitat vegetal del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha localitzat exemplars a Figueres i a Sant Llorenç de la Muga, malauradament, ja està present a tots els racons de la comarca arrasant amb els boixos, siguin silvestres o de jardineria.
Les erugues s'alimenten de les fulles durant el seu desenvolupament «provocant una defoliació extrema», explica la fitxa que han elaborat els tècnics de la Generalitat. També detallen que aquestes defoliacions, quan són contínues, provoquen la mort de la planta.
A casa nostra la larva hiverna de novembre a febrer, mentre que la resta de mesos està activa. Les crisàlides es formen indistintament de maig a setembre i els adults -les papallones- així com els seus ous es poden veure des del mes de juny fins a l'octubre.
El tractament
Abans de res és important detectar la presència d'aquest animaló. Si bé és cert que els danys a les fulles del boix són una prova inqüestionable, els professionals les detecten amb trampes de feromones sexuals que capturen els exemplars adults. El Servei de protecció vegetal recomana fitosanitaris amb insecticides d'espectre limitat per evitar danys a la resta de fauna.
A Figueres, el tractament s'ha anat adequant amb el temps. En descobrir la plaga, van començar a utilitzar tractaments químics que després van combinar amb els biològics, que a hores d'ara són els únics que s'utilitzen. Apliquen un bioinsecticida de Bacillus thuringiensis, una espècie microbiològica que danya les larves. També ataquen els ous parasitant-los gràcies a la vespa autòctona trichogramma. Fisersa Ecoserveis combat la plaga quan es troba en fase larvària fent-ne una detecció amb el mètode de feromones abans esmentat. Un informe de l'empresa mixta conclou que la combinació de mètodes ha assolit un «nivell de control satisfactori».
La voluntat del consistori és aplicar mètodes biològics per no crear desequilibris que podrien arribar a estendre els danys a altres espècies vegetals i animals. El regidor de medi ambient, Francesc Cruanyes, fa extensiva aquesta voluntat en totes aquelles accions que impulsa el consistori: «Som pioners, per exemple, en l'eliminació de glifosats pel que fa a l'herbei urbà i en la mateixa línia tenim especial cura en no usar substàncies que resultin residuals i puguin afectar negativament la fauna i les persones».
Per frenar la infestació és molt important l'acció de tots aquells ciutadans que detectin que tenen aquestes erugues als boixos dels jardins. Sigui com sigui, és un fet que aquesta plaga està fent un dany irreparable destruint els boixos.
Les papallones s'estenen per Catalunya «com una taca d’oli»
Aquesta nova plaga és originària de les regions subtropicals humides de l'est de l'Àsia. L'any 2007, es va detectar per primera vegada al sud-oest d'Alemanya. A partir d'aquí, s'ha anat estenent pels països veïns del centre i sud d'Europa, seguint una progressió típica d'una espècie amb alta capacitat invasora.
«Aquesta plaga no desapareixarà mai, però hem de ser capaços de trobar un insecte parasitoide que la mantingui controlada a un nivell baix » explica el cap del servei de protecció vegetal del Departament d'Agricultura, Jordi Giner. Curiosament, un dels depredadors -que no parasitoide- naturals que podria posar a ratlla la plaga és una altra plaga ja present a la comarca: la vespa velutina.
A Catalunya, es va detectar per primera vegada l'any 2014, a la població de Besalú, i no ha trigat a estendre's fins a l'Empordà, la zona del Ripollès i s'ha detectat cap a les Guilleries i el Tordera: «s'estén com una taca d'oli», diu Giner. Amb la troballa de la Garrotxa, el Servei de Sanitat Vegetal va posar en marxa una comissió tècnica juntament amb representants de l'Ajuntament d'Olot i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, per establir el protocol de control de la plaga i poder regular la població de Cydalima perspectalis.
