La constructora Maxsan, amb domicili social a Platja d'Aro, ha interposat una querella criminal contra l'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, per un presumpte delicte de prevaricació urbanística.
L'empresa, que es dedica a noves construccions urbanes i industrials, acusa l'alcalde de cometre «irregularitats» en el procediment de suspensió de llicències d'obra que va aprovar el ple extraordinari del 9 de novembre de 2017 que afecta els terrenys adquirits per Maxsan.
El demandant, Juan Santiago, denuncia que, paral·lelament a la suspensió de llicències, es va canviar la classificació d'un terreny proper, que va passar de ser sòl no urbanitzable de protecció preventiva a sòl urbà. Posteriorment, en aquest solar s'hi ha construït un supermercat Bon Preu-Esclat.
Per això, el document conclou que l'actuació de l'Ajuntament s'ha dirigit a «satisfer les peticions particulars del grup empresarial Bon Preu».
La querella ha estat admesa a tràmit pel Jutjat d'Instrucció número 8 de Figueres i cita a declarar l'alcalde Salvi Güell en clau d'investigat per un presumpte delicte de prevaricació urbanística.
Els fets denunciats es remunten fa poc més d'un any, quan l'administrador de l'empresa Maxsan havia adquirit uns terrenys situats a la rotonda d'entrada a Castelló d'Empúries, al sector residencial de Castelló Nou, amb la intenció de construir-hi naus amb finalitats industrials. Prèviament hauria comprovat que el POUM permetia la construcció de naus comercials, segons es recull a la querella.
Criteri tècnic
L'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, nega aquestes acusacions i defensa que la suspensió de llicències «es va fer seguint exclusivament criteris tècnics».
El terreny es troba en una zona envoltada d'habitatges unifamiliars i l'Ajuntament de Castelló va suspendre les llicències adduint la consolidació de la zona com a ús residencial.
Dos dies després de formalitzar la sol·licitud de llicència urbanística i d'abonar l'impost de construcció, es va celebrar un ple extraordinari durant el qual es va votar la suspensió de la concessió de llicències d'obres, enderrocs i reforma, però també d'instal·lació o ampliació d'activitats, de parcel·lació de terrenys, d'urbanització i plans urbanístics.
Suspensió durant un any
La suspensió s'ha aplicat durant un any amb l'objectiu «d'estudiar un canvi d'usos i paràmetres edificatoris».
La part demandant considera que la suspensió de llicències es va acordar «des de la més absoluta clandestinitat». Diuen que no se'ls va notificar formalment la resolució del ple, així com tampoc l'informe redactat pel tècnic municipal en què es defensava estudiar un canvi d'usos atenent la consolidació de l'ús residencial de la zona. Per tot, conclouen que s'estava teixint «una trama des de la més absoluta clandestinitat».
Al Butlletí Oficial de la Província de Girona, del 14 de novembre de 2017, es recollia la suspensió de les llicències amb l'objectiu de canviar a l'ús residencial.
Respecte al solar on s'ha construït un supermercat Esclat, es va impulsar un pla de millora urbana per fer possible la implantació de «noves instal·lacions comercials i hoteleres».
Segons recull la querella, el promotor d'aquest pla de millora urbana és la societat mercantil GESDIP S.A.U, que estaria vinculat amb l'empresa Bon Preu. El pla de millora urbana es va aprovar definitivament en el ple municipal del 28 de setembre de 2018, tal com es recull en el mateix document.
Per al demandant és «inversemblant» i «contradictori» que després d'aprovar aquest pla de millora on es recull la necessitat de desenvolupar un sector industrial a la zona, s'aprovi suspendre la concessió de llicències d'obra.
També al TSJC
La querella criminal denuncia «falsedat» i «contradiccions» dels arguments utilitzats en el ple per la suspensió de llicències, per «irregularitats» en el procediment administratiu i «vulneració del POUM».
A més, un informe pericial encarregat pel demandant conclou que s'ha produït un greuge comparatiu entre les dues finques i denuncien «tracte diferencial». Paral·lelament també s'ha portat la suspensió de les llicències d'obra al TSJC, tal com preveu el mateix edicte. En aquest cas, recorreria la via del contenciós administratiu, amb l'objectiu d'anul·lar la resolució del ple del novembre del 2017.
