L'estiu del 2018 - que comprèn els mesos de juny, juliol i agost- s'ha pogut qualificar de càlid a la major part de les comarques gironines, només amb algunes excepcions, on la temperatura ha resultat propera a la mitjana climàtica. Així ho mostren les dades proporcionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que apunta que les anomalies han estat més marcades al litoral i prelitoral, on tots tres mesos han estat clarament càlids, però especialment a l'agost, quan es van produir calorades que van afectar particularment aquests indrets.
La temperatura mitjana ha estat per sobre dels valors climàtics corresponents a la major part del territori. En aquests indrets l'estiu es pot qualificar de calorós (amb anomalies d'entre 0,5 graus i 3,0 graus). Només en alguns sectors de la Cerdanya o al Ripollès l'estiu ha estat normal, amb valors de temperatura que no s'han allunyat gaire dels comuns.
Les anomalies més altes, superiors a 2,5 graus, se situen a comarques del litoral i prelitoral, especialment a l'Alt Empordà. El mateix ha passat a la ciutat de Barcelona i en punts del Vallès Oriental, Baix Llobregat, Baix Camp i Baix Ebre. Analitzant tot l'àmbit català, a 13 de les 69 estacions meteorològiques automàtiques (EMA) amb més de 20 anys de dades ha estat el segon estiu més càlid, totes ubicades al litoral i prelitoral.
Registres històrics
De fet, pel que fa a les sèries històriques disponibles, que s'inicien l'any 1950, a Figueres-Cabanes, aquest estiu ha estat el segon més càlid d'almenys els darrers 69 anys. En altres punts de Catalunya, també s'han assolit temperatures rècord. En analitzar els observatoris amb més de 100 anys de dades, a l'Observatori de l'Ebre (amb registres des de 1905), l'estiu de 2018 ha estat el segon més càlid de tota la sèrie, per darrere del 2003, amb una temperatura mitjana de 27,2 graus. A l'Observatori Fabra, amb registres des de 1914, ha estat el tercer estiu més càlid de la sèrie, amb una temperatura mitjana de 24,2 graus, igualant d'aquesta manera el valor de 2015 i darrere de dos anys encara més càlids, el 2003 i el 2009.
Precipitacions desiguals
Pel que fa a les pluges, aquestes han presentat una distribució ben contrastada, amb àrees plujoses i seques, a diferència dels darrers dos estius, quan gairebé tot el territori va tenir dèficit de precipitació. Per un costat, l'estiu ha estat plujós a bona part de l'interior del quadrant nord-est i al cap de Creus, així com al litoral Central, Prepirineu oriental i punts del Pirineu. En el cas de les comarques gironines la Cerdanya, el Ripollès i la Garrotxa encapçalen la llista de les més plujoses, mentre que el Pla de l'Estany, el Gironès i la Selva ho han estat només en una part de la superfície. A 3 de les 56 EMA amb més de 20 anys de dades ha estat l'estiu més plujós, agafant el balanç català, zones com: Vallirana, Sant Pere de Ribes i Gurb, mentre que 8 de les 56, totes elles situades en aquests sectors, l'estiu ha estat entre el segon i el tercer més plujós.
Per contra, àmplies zones del país han presentat un marcat dèficit de precipitació i l'estació es pot qualificar de seca. Entre elles -agafant de referència la província de Girona- s'hi pot trobar pràcticament en la seva totalitat l'Alt i el Baix Empordà. També a Catalunya, Ponent, prelitoral Sud i delta de l'Ebre, però també de forma local a l'extrem nord del litoral i prelitoral Central, litoral Nord, Catalunya Central i Pirineu i Prepirineu. A la cubeta de Móra i punts de la Conca de Barberà, Priorat i Pla d'Urgell l'estiu es pot qualificar de molt sec, amb quantitats recollides que no arriben al 30% de la mitjana climàtica.
Finalment, els valors d'irradiació solar global de l'estiu han estat molt propers a la mitjana dels darrers anys a bona part de les comarques gironines, a excepció d'alguns punts del Pirineu, on hi ha hagut les anomalies negatives més marcades. Només a la comarca de l'Alt Empordà els valors han quedat lleugerament per sobre de la mitjana corresponent.
