06 de setembre de 2018
06.09.2018
El Port de la Selva

La conservació del Parc Natural del Cap de Creus depèn de la conducta dels visitants

06.09.2018 | 09:52
Turistes a la Reserva Integral del Cap de Creus

No se li escapa a ningú que l'acció humana és el principal causant del canvi climàtic però el cert és que l'impacte de petits gestos també degrada l'entorn més proper. Treure una estrella de mar per fer-se un selfie o apilonar un grapat de pedres en un espai protegit no són accions tan innòcues com podrien semblar.
A l'Alt Empordà hi ha quatre espais naturals de protecció especial: el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, al nord de la comarca; els parcs naturals dels Aiguamolls de l'Empordà, part del Montgrí, les Medes i el Baix Ter i el de Cap de Creus.
Aquest darrer espai conté una diversitat paisatgística ben variada i va ser creat i tipificat com a parc natural l'any 1998 per protegir la península del cap de Creus i el seu entorn marí. Està segmentat en tres zones amb diferents nivells de protecció: la reserva natural integral, el paratge natural d'interès nacional i el parc natural. En total sumen 13.843 hectàrees, de les quals 10.780 són terrestres i 3.064 marines.
El valor d'aquest paisatge és múltiple; la geologia, la flora i la fauna s'abracen en un entorn delicat que ha esdevingut inspiració d'artistes com Fages de Climent, Dalí, Foix o Pitxot. El megalitisme que s'hi amaga és la cirereta d'aquest entorn, que està custodiat per l'equip de professionals del parc natural amb la seva directora Victòria Riera al capdavant.

Flora i Fauna

A la part marina hi ha tres espècies que acaparen l'atenció dels biòlegs del parc. La nacra viu a les praderies de posidònia, vet aquí la necessitat de regular el fondeig perquè les barques no destrossin el fons marí i deixin el mol·lusc sense hàbitat. Més enllà de l'activitat humana , una malaltia ha afectat la majoria d'exemplars de la costa espanyola i avui dia només queden exemplars al delta de l'Ebre i al cap de Creus, explica el biòleg i tècnic del parc Gerard Car­rión. També estan protegides les caragoles de mar, la població de la qual va decréixer perquè "la gent se les enduia i fins i tot les venien". Carrión aclareix que cada cop la gent és més sensible fins al punt que els pescadors quan en recullen alguna entre les xarxes les entreguen als patrons del parc que durant l'estiu vigilen la costa. El dàtil de mar és una altra espècie protegida en haver-hi molt pocs exemplars.
A la part terrestre hi ha onze espècies que estan incloses en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya amb una espècie endèmica del parc (no es troba a cap altre lloc del món): la Seseli farrenyi. Només queden de 250 a 300 exemplars d'aquesta petita planta empordanesa.
Pel que fa animals, la nineta és un caragol anomenat Mastigophallus rangianus que també és endèmic. En ocells "destaca l'àliga cuabarrada", explica el tècnic, que diu que actualment hi ha dues parelles al parc.

Turistes al parc

Els professionals del parc expliquen que malgrat que encara detecten conductes incíviques, la gran majoria de visitants tracten amb respecte la natura. La gent que pertorba l'equilibri de l'espai natural ho fa amb petits gestos que segurament no saben que causa un dany.
Apilar pedres, per exemple, és un costum que aïllat no és perjudicial però quan desenes de visitants fan desenes de torres, l'ecologia del lloc se'n veu afectada, perquè en canviar una pedra de lloc s'està canviant l'hàbitat de les espècies que hi viuen.
Una altra pràctica qüestionable és treure estrelles de mar de l'aigua ja que es moren al cap de pocs minuts. El tècnic del parc Gerard Carrión explica que la tecnologia ha facilitat que la gent pugui fer fotos a sota de l'aigua sense haver-les de treure. No obstant això, totes les, xarxes socials segueixen essent un gran aparador de gent, cada cop menys, que posa en perill una espècie per poder-se fer una foto.
La pressió més gran per a les espècies del parc, però, són uns altres turistes: espècies exòtiques invasores que ocupen l'espai vital de la flora autòctona del parc natural.
Els incendis són una de les altres agressions que pateix el parc natural de tant en tant.
El foc d'aquest diumenge al coll del Pení evidencia la fragilitat del nostre entorn. El fet que el foc s'hagi declarat progressivament en quatre focus fa pensar que podria ser provocat, expliquen els agents rurals que hi han treballat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent