03 de setembre de 2018
03.09.2018
Capmany

El nap negre de Capmany, un tubercle en auge

Es torna a conrear des que el 2015 els germans Marc i Xavier Rodà van recuperar grana conservada en un banc de llavors

03.09.2018 | 08:44
Els naps negrets de Capmany, coneguts com a negrets.

Després d'anys desaparegut, el nap negre de Capmany es torna a conrear des que el 2015 els germans Marc i Xavier Rodà van recuperar grana conservada en un banc de llavors. Des d'aleshores, el tubercle –batejat com a «Negret» pel seu color fosc– ha agafat embranzinda i renom en el món gastronòmic. Va irrompre amb força quan la fil·loxera va fer estralls amb la vinya i durant anys va ser un dels conreus tradicionals de la zona. Els pagesos de Capmany el conreaven i el venien al mercat de Figueres, però la recuperació de la vinya va sentenciar la pràctica desaparició del nap que duu el nom del poble.

De la seva reintroducció en el mercat se'n van encarregar els germans Marc i Xavier Rodà quan van aconseguir prop de 100 de grams de llavors del preuat tubercle. Aquests tres anys ha sigut un «èxit» la qualitat del producte obtingut, explica Marc Rodà, però «no podem servir-lo a tota la gent que voldríem».

Amb tres finques a Capmany, la producció es destina a l'alta gastronomia. I és que des del moment en què van endinsar-se en aquest projecte, el primer client va ser el cuiner del prestigiós restaurant el Motel, Jaume Subirós. Però els naps de Capmany han entrat també a la cuina del Sant Pau de la Carme Ruscalleda, el Céleri de Xavier Pellicer, al programa culinari dels bessons Torres a RTVE, al Trull d'en Francesc de Boadella o al Miramar de Paco Pérez, entre d'altres. «Fins i tot els va incloure en el menú de Cap d'Any del restaurant «Cinc» que Paco Pérez té a Berlín», subratlla Rodà. El tubercle ha viatjat, doncs, fins a Alemanya.


El repte: aconseguir més llavors
L'apreciat tubercle està en auge, però la producció dels germans Rodà de moment no pot respondre a tota la demanda, que en els darrers anys no ha parat de créixer.«No volem fer un cultiu massiu, prioritzem la qualitat del producte», insiteixen. Però la veritable problemàtica per abarcar l'increment de la demanda del mercat és aconseguir llavors suficients del veritable nap de Capmany.

«El nostre repte és fer més llavors per poder arribar a més gent, però anem a poc a poc, no podem agafar-ne d'on sigui només per incrementar-ne la producció», explica Marc Rodà, que calcula que en tres anys podran assolir aquest objectiu.

El principal repte és donar resposta a la demanda de restaurants però també al públic particular, per tal que puguin tastar un producte actualment reservat només pels establiments gastronòmics. Ara es preparen per sembrar la collita d'enguany, que començarà a donar els seus fruits entre novembre i febrer. Actualment compten amb tres finques de conreu ecològic i rotatiu, per oxigenar el terreny amb altres conreus (com pèsols o tomàquets) i garantir la qualitat de la següent anyada.

La clau, el terreny
El nap de Capmany es caracteritza per la seva mida més reduïda, en comparació amb el nap blanc, és més gustós i aromàtic. La clau que el tubercle tingui aquestes propietats recau en el terreny. «És el que li dona el gust», explica Rodà.

El terreny sorrenc, característic de l'Albera, permet que l'aigua es filtri amb més rapidesa i no hi quedi estancada. Així, és més difícil que el nap es podreixi i també permet un sabor més intens.


D'alta qualitat
Els naps negres de Capmany ja havien sigut altament lloats fa anys. L'escriptor Josep Pla ja hi feia referència en diverses de les seves obres com El Quadern Gris, Notes Disperses i El que hem menjat, però havien quedat en l'oblit fins fa ben poc. El tubercle s'afegeix a l'extens llistat de productes l'excel·lència dels quals s'associa al nom d'un municipi: la ceba de Figueres, l'arròs de Palamós, la gamba de Palamós, l'anxova de Roses o l'Escala o les mongetes de Santa Pau en són alguns exemples.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook