El Setmanari de l'Alt EMPORDÀ, en la seva edició d'aquest dimarts, publica un emotiu article escrit per Dolors Bassa des de la presó del Puig de les Basses. L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies expressa el seu agraïment a totes les persones i entitats que han organitzat i participat en les mobilitzacions que hi ha hagut fins ara davant del centre penitenciari.

El text de Bassa va ser escrit el passat 18 d'agost, quan feia 180 dies del seu tancament, "una ignomínia de presó per a mi". Aquest és el contingut íntegre del document:

"Estimats i estimades companyes: El primer que vull dir és gràcies per acompanyar-me els dimarts al capvespre en aquests sopars a la fresca aquí al davant de la presó. Les primeres setmanes no podia escoltar gaire els vostres clams perquè el mòdul de dones està situat a l´altre costat de la presó, però us puc assegurar que els sentia des del cor. Entren i surten treballadores i treballadors i m´expliquen que us veuen. Algunes persones fins i tot m´ensenyen fotos que us han fet. A més, dimarts passat i gràcies a la nostra tramuntana i a les dues mil persones que éreu us vaig sentir. Així que gràcies, mil gràcies per ser-hi. Em sento acompanyada cada dimarts i em dona energia per a la resta de la setmana.

Avui [18 d´agost] fa 180 dies d´aquesta ignomínia de presó per a mi. Us vull fer arribar unes paraules a a la gent de Celrà i totes les altres colles que us heu afegit a la iniciativa. Gràcies colla gegantera de Celrà. Gràcies colla gegantera de Torroella de Montgrí. Gràcies colla gegantera de Llers. Gràcies colla gegantera de Viladamat. Gràcies a les Goges de Sant Martí Vell, de Sant Jordi Desvalls, Banyoles, Lladó, Albanyà, la Mulassa de Mollet, gent d´Anglès i de tots els que sou aquí junt amb grallers i timbalers d´arreu. Balleu per la llibertat!

Crec que el millor que us puc dir són dos conceptes: agraïment (gràcies) i perseverança (continueu i aguanteu). Per a nosaltres saber que hi sou i que continueu amb dignitat i pacíficament fa que convertim la nostra ràbia en esperança; la por, en força, i la tristesa, en paciència i alegria.

Tenim clar, i vosaltres també tingueu-ho, que la "veritat" que aquest jutge d´instrucció ha fabricat no té res a veure ni concorda amb la realitat del nostre país i de la justícia europea.

Jo ho tinc clar i sé (sabem) que algun dia aquesta argumentació inventada farà aigües i en els annals de la història sortirà la nostra pròpia realitat. Defensem la democràcia, la llibertat d´expressió, la llibertat d´opinió, d´ideologia i fins i tot la de dissidència perquè nosaltres sabem que les conviccions, els anhels de tot un poble, no s´empresonen amb barrots.

Ara soc aquí, sí, més a prop, però encara no soc on hauria de ser. La presó és més moderna, sí; però això només vol dir canviar forrellats manuals per portes automàtiques; vol dir canviar les parets grises encimbellades amb filferros per murs beixos i marrons; i he canviat la llengua vehicular dels funcionaris del castellà al català, però segueix essent per demanar permís. A 1, 10 o 600 quilòmetres segueix la manca de llibertat. Malgrat tot, saber que vosaltres hi sou em manté ferma i serena. Per això, si puc demanar-vos alguna cosa és que continueu defensant els valors republicans: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Sumeu més persones com hem anat fent sempre. Actueu amb moviments pacífics però amb la convicció clara d´avançar. Estiguem disposats i res serà en va.

Desitjo que tingueu un molt bon sopar i que gaudiu de la companyia i de l´entorn. Estigueu convençuts que jo us sento molt propers. Esteu en el meu cor. Hi sou avui i en totes les accions que aneu organitzant. Gràcies! Visca Catalunya Lliure. DOLORS BASSA"