En Fèlix, de 13 anys, i la seva germana Carlota, d'11, han aconseguit recollir en poc menys de mitja hora unes 540 beines de cartutxos d'escopeta disparats per caçadors als voltants de Palau Borrell, a Viladamat, en una zona delimitada pel vedat de caça. Animats per l'oncle-avi Fèlix, han sortit a passejar pel bosc amb grans bosses a les mans i amb el propòsit de netejar la natura.

No és la primera vegada que ho fan. Quan eren més petits, l'oncle-avi els donava un incentiu econòmic per cada cartutxo que trobaven, però, aquest últim cop, hi han anat sense l'interès de rebre diners, només amb l'afany de fer un voluntariat a favor d'un bosc net.

"Jo els dic que, més important que qualsevol formació que es pugui posar en un currículum, cal que destaquin en lletres grans que han contribuït de forma voluntària a mantenir i conservar el seu entorn", explica Fèlix Vilaseca, l'oncle-avi, el qual assegura que els dos joves germans han fet aquesta acció "amb molta il·lusió i orgull".

La normativa

La normativa

Els cartutxos que la Carlota i en Fèlix han recollit en només una estona breu tenen l'aparença de fer molt de temps que són sobre el terreny, perquè tenen òxid i estan degradats. De fet, tal com recorden els responsables del vedat de caça de Viladamat, els caçadors tenen l'obligació de recollir les beines dels cartutxos que s'utilitzen, en virtut d'una normativa aprovada fa sis anys. Per això, en la seva recerca de beines els dos nens no n'han trobat de disparades recentment.

L'alcalde de Viladamat, Robert Sabater, ha volgut valorar "d'una forma molt positiva" la campanya de recollida de cartutxos dels dos joves. "No tenim cap queixa dels caçadors, perquè gestionen molt bé el bosc i en tenen cura, però sempre ens ha agradat que recullin les beines dels cartutxos, i ens consta que des que es va aprovar la normativa ho fan", ha assenyalat Sabater, el qual ha afegit que el gest dels dos germans cal agafar-lo com a exemple per conscienciar tothom sobre la importància de respectar el medi natural.

Fèlix Vilaseca és de Barcelona, però sovint visita el seu germà, que és l'avi dels dos nens i viu a Palau Borrell. Cada vegada que es troben, i ja des que els nens eren ben petits, l'home ha procurat inculcar a en Fèlix i la Carlota l'estima pels ecosistemes que els envolten, i els convida a fer passejos per la zona. De forma espontània, no poden evitar recollir els residus que van trobant pel camí.

Els nens, tot i que són turistes a l'Empordà -els seus pares tenen establerta la residència a Londres-, es coneixen els boscos viladamatencs com el palmell de la mà. Mentre ells es dediquen a arreplegar els cartuxos que van trobant a terra pel mig de la vegetació, l'oncle-avi va omplint una bossa amb envoltoris de plàstic i altres envasos llançats pel bosc.

Una distribució cromàtica

Aprofitant que els cartutxos són de colors diferents, en Fèlix i la Carlota els han disposat sobre una taula rodona, fent-ne una distribució cromàtica, i alhora creativa i artística, per facilitar-ne el recompte. Sabien que n'hi havia molts, però no imaginaven que haguessin superat el mig miler d'unitats.