Grifols ha salvat l'aigua de Vilajuïga de la seva desaparició, després que Copcisa va anunciar-ne el tancament. L'impuls que ha donat la multinacional farmacèutica a una empresa de més de cent anys en hores mortes ha estat efusivament aplaudit pels vilajuïguencs.

Com va ser que van tenir coneixement de l'aigua de Vilajuïga i com va néixer el seu interès per invertir en aquesta empresa?

El meu fill Víctor va veure pel Telenotícies de TV3 que sortia una noia joveneta de Vilajuïga, la Francina Compte, plorant perquè els propietaris d'Aigües de Vilajuïga havien anunciat el tancament de la fàbrica. L'endemà, el meu fill va venir-nos a trobar, al meu germà i a mi, per dir-nos que li semblava que era una llàstima que tanquessin aquesta fàbrica i que podríem mirar-nos-ho, per reprendre'n l'activitat.

Així de fàcil?

No tan fàcil. Ni tan sols sabíem qui eren els propietaris. Vam començar a buscar, vam preguntar a l'Ajuntament de Vilajuïga i, al final, quan vam poder-hi contactar, ens vam posar d'acord i ho vam comprar.

Si no hagués estat per la notícia a la televisió, se'ls hauria ocorregut comprar aquesta fàbrica?

En absolut. Tot va ser fruit de la casualitat que el meu fill estigués mirant les notícies en aquell moment concret i que aquella noia s'expressés d'una forma tan sentimental. Fins i tot, després, vam anar a trobar-la i vam parlar amb ella. S'ha creat entre nosaltres una bona amistat.

Com encaixa una indústria farmacèutica d'abast internacional, com la que presideix vostè, amb una empresa d'aigua d'un petit poble de l'Empordà?

Sens dubte, la nostra gran prioritat és la nostra empresa farmacèutica [Grifols S.A. és una multinacional especialitzada en el sector farmacèutic i hospitalari, constitueix la tercera major empresa del món en el sector d'hemoderivats i la primera d'Europa, a més de ser líder mundial en subministraments a hospitals i l'única companyia en la indústria farmacèutica que verticalment està integrada en el sector de la medicina transfusional]. A partir d'aquí, l'empresa de Vilajuïga no és tan important dins d'aquest conjunt. Per a nosaltres, les vendes, la inversió en l'aigua... són més una qüestió sentimental.

En la presentació de la nova etapa de la fàbrica, va dir que la mimarien com a una neta, aquesta empresa. Per què va triar aquest símil?

És una forma d'explicar aquesta part més sentimental, més emotiva. Una persona, com em passa a mi, quan té netes, no se sent tan responsable com ho va ser amb els fills. Com a avi, et sents amb el dret a malcriar-les, a consentir-les. Amb aquesta empresa, ens passa això. No em sento responsable si es ven més o es ven menys, si hi ha beneficis o no n'hi ha. Només em preocuparé si les coses no es fan bé, si el producte no es fa amb una qualitat excel·lent.

Són conscients que recuperar l'empresa ha estat un revulsiu per a aquest poble?

No sé si és tant, però sí que hem tingut molt present que en les obres de rehabilitació, en totes les construccions que estem fent, volíem que participés gent de Vilajuïga i gent de la comarca. D'empleats fixos, n'hi haurà cinc o sis.

Per a vostè, personalment, quin sentiment li genera embarcar-se en aquest projecte?

Em sabia greu que una empresa com aquesta, amb més de cent anys, no pogués tenir continuïtat, que quedés tancada. Nosaltres, com a empresa, ens ho podíem permetre i per això l'hem volgut salvar. La fàbrica és molt maca. Hem intentat respectar-la tal com era arquitectònicament, però la maquinària de dins tota és nova de trinca, amb tecnologia d'última generació.