Sergio Belmonte fa trucs de màgia amb nombres primers, successions, propietats de la suma, potències, probabilitat i teoria del caos. Les seves experiències les trasllada a l'aula, amb els seus alumnes, a l'institut Alt Penedès. Els materials didàctics que publica al seu bloc d'internet magiaymatematicas.blogspot.com són coneguts arreu del món. En la seva xer­rada a la Biblioteca Fages de Climent, va mostrar amb generositat la lògica de trucs sorprenents.

Quina relació tenen les matemàtiques i la màgia?

Per a mi, les dues coses són un art. Faig investigació entorn de molts efectes de màgia que tenen una base matemàtica. A partir d'aquí, tots aquests coneixements els aprofito per portar-los a classe, amb un projecte educatiu.

Com neix el seu interès per les matemàtiques?

Quan tenia 14 o 15 anys, tenia claríssim que volia ser professor de Matemàtiques. De petit recordo que m'agradava fer puzles, jugar amb el Tente i, més tard, el Lego. Per a mi, la passió per les matemàtiques és absolutament vocacional.

I per la màgia?

Aquest interès se'm va despertar una mica més tard. Així com sempre he tingut molt presents els enigmes i els reptes matemàtics, també em passava el mateix amb els misteris de la màgia. En un curs amb l'Anton Aubanell [catedràtic de Matemàtiques], vaig desenvolupar un recurs didàctic que em va fer descobrir la màgia.

Quin és el nexe que uneix la màgia i les matemàtiques?

La curiositat. Les matemàtiques inciten a respondre preguntes, a saber com funciona alguna cosa, el perquè. Amb la màgia, passa exactament el mateix.

Aquesta és una demostració que les matemàtiques poden ser divertides?

Sempre són divertides, les matemàtiques. És veritat que se'ls ha donat una imatge de seriositat, d'inaccessibilitat, de llunyania. El Museu de les Matemàtiques intenta trencar aquest tòpic. Hi ha humor matemàtic i humor científic, i la màgia és un art teatral que també té un component humorístic.

En educació, s'està tendint a integrar els camps de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques en un únic programa, allò conegut com a STEM (science, technology, engineering and mathematics). Hi veu avantatges?

Tot són avantatges. Es dona la circumstància que soc ambaixador del projecte STEMcat de la Generalitat, que impulsa les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques, per promoure un augment en l'interès per aquests estudis. L'objectiu és unificar activitats perquè aquestes disciplines no siguin aïllades, sinó conjuntes.

Com a professor, quin és el seu tret diferencial a l'aula?

Com diu la dita, cada maestrillo tiene su librillo. Tot i això, el més important és ser tu mateix. Anar en contra teu és sempre artificial. En el meu cas, m'agrada fer servir l'humor i també m'agrada tocar les matemàtiques. Les matemàtiques són experimentals. Molts autors han constatat que els nens tenen la intel·ligència a les mans. Aprenen amb les mans, necessiten tocar-ho tot. Quan toques, sents, i és així com aprens. Potser el meu tret distintiu com a professor és aquest, una mica d'humor, una mica de tocar i intentar despertar emocions.

Comentava que té un projecte educatiu relacionat amb la màgia per treballar-lo amb els alumnes. En què consisteix?

Tinc activitats de matemàtiques en què faig servir la màgia. Les sessions poden durar una hora, o dues o tres hores. És important transmetre a partir de l'espectacle, també.