El coipú, un mamífer procedent de la Patagònia, és una de les darreres espècies invasores que ha arribat a les comarques gironines. El 2012 se situava a l'Alt Empordà, on va arribar des de la Catalunya Nord i, malgrat els esforços, l'animal s'està estenent per tot Girona. Aquest estiu se n'ha vist per primera vegada un exemplar al Ter, a Colomers. Els Agents Rurals capturen els que poden i centren els esforços a les reserves integrals. Creuen que serà impossible aturar la ràpida reproducció i que s'estenguin per tot el territori.

L'animal, conegut també com a «rata-llúdriga», és un rosegador herbívor que pot arribar a pesar deu quilos, amb uns prominents incisius. El cap dels Agents Rurals a Girona, Ignasi Dalmases, explica que l'animal va ser vist per primer cop a Boadella el 2012, on va arribar a través de les conques fluvials de l'Albera.

Malgrat que no se n'havia vist cap, admet que eren conscients que arribarien tard o d'hora perquè tenien una població important a l'altra banda dels Pirineus.

De la indústria de les pells

De la indústria de les pells

La problemàtica arranca del segle XIX amb tota la indústria de les pells. Amb la crisi del 29 i la primera Guerra Mundial, els exemplars que estaven en granges es van alliberar, establint-se per França. Fins i tot va ser aliment per a les persones i el coipú es va estendre per tot Europa. Actualment se la considera una de les cent espècies invasores més nocives d'Europa.

Arribava a Catalunya fa poc més de cinc anys i, després del primer exemplar de Boadella, se'n van veure força més a Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador. Es van trobar cries i se'n van atropellar diversos a la carretera. Per això un dels primers passos va ser fer «una campanya per intentar frenar la seva expansió però és molt difícil», admet Dalmases.

Un dels motius de la dificultat és que «són animals biològicament preparats per expandir-se, crien moltissim». De cada cria poden arribar a néixer deu cries per any. Amb aquesta facilitat ràpidament van sent presents en altres àrees. «Van anar havent-hi cites al Baix Empordà i probablement al Ter n'hi hagi d'abundants, encara que no els hàgim vist», diu Dalmases. Si n'hi ha més al sud, a la riera de Calonge, al Baix, ja es podia pensar que al Ter n'hi havia, reflexiona.

El responsable de Kayaks del Ter, Roger Duran, va explicar que l'exemplar vist fa unes setmanes és el primer que troben a l'àrea del Ter on treballen. Com qualsevol altra espècie invasora els preocupa que vagi creixent la seva presència.

El cap dels Agents Rurals ha explicat que «quan hi ha individus puntuals com el del Ter, mirem d'atrapar-los» i afegeix que «arriba un moment que ens sobrepassa, la població va expandint-se i nosaltres concentrem els esforços a les reserves integrals».

Als Aiguamolls, una preocupació

Als Aiguamolls, una preocupació

Des del 2013 es treballa intensament al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà on els forestals de la zona instal·len paranys per atrapar-los, l'única manera d'anar reduint la població. Ara bé, les xifres de captures són preocupants perquè es multipliquen per dos cada any.

I com afecta a l'entorn i a l'ecosistema? Com qualsevol altra espècie té la capacitat de transformar l'hàbitat on viu. En aquest cas, el mamífer ho fa en hàbitats aquàtics, rius i basses.

És herbívor i pot fer desaparèixer de la zona on es troba la vegetació de la qual s'alimenta. Es menja les plantes que troba i també els conreus propers, com ara els cereals, el blat de moro o els fruiters. Es mou molt bé en l'hàbitat aquàtic però no per terra. Una altra afectació és causada pels caus a nivells de l'aigua. Són tan profunds que en poques hores pot buidar d'aigua basses dels aiguamolls o sectors dels arrossars, on també devora l'arròs.

Els arrossaires de l'Empordà ja han mostrat la seva preocupació per la creixent proliferació perquè han advertit que cada vegada són més els exemplars que es troben. Una tercera afectació podria ser la transmissió de malalties.

S'establirà als territoris

S'establirà als territoris

El cap dels Agents Rurals a les comarques gironines constata que continuaran treballant i es podrien establir col·laboracions amb entitats per disposar de més recursos humans. Ara bé, són conscients que el més probable és que s'acabarà establint al territori com ho ha fet arreu d'Europa.