El novembre passat, el coronel Jesús Heras va acceptar la direcció del Consorci Castell de Sant Ferran de Figueres. Anteriorment, i durant sis anys, havia estat el primer i únic director del museu, que es troba dins el mateix castell, integrat per fons de l´exèrcit d´arreu de l´Estat procedent del Museu de Montjuïc. Va acceptar el càrrec de director del Consorci per l´estima que sent per aquest monument. El seu repte és transmetre als figuerencs les grans possibilitats que té com a reclam turístic i cultural.

Com defineix la idea del castell.

El castell és de tots i per a tots. Aquest seria l´objectiu. És de tots perquè és una propietat de l´Estat espa­nyol i és per a tots, tant de les institucions com de l´empresa privada i, per descomptat, dels ciutadans. Les administracions i l´empresa privada poden difondre´l i donar-li suport econòmicament, però la gent pot visitar-lo. Des del 2017 i fins al 31 de maig del 2018, quasi ens han visitat 70.000 persones i d´aquestes només el 0,5% eren de Figueres. Considero que no està prou atès per les administracions públiques: la Unió Europea, l´Estat espanyol, la Generalitat i l´Ajuntament de Figueres. I m´agradaria que aquestes administracions i, sobretot, la més propera prenguessin consciència del que tenen aquí, que qualsevol municipi voldria una joia com aquesta que està a la mateixa alçada que el Museu Dalí.

Està insuficientment atès?

Les tres administracions compleixen perfectament amb les seves obligacions com a consorciats, és a dir, l´aportació que aprova anualment la junta de promotors del consorci. Però uns pares no només han d´acontentar-se de donar menjar i un lloc on viure al seu fill, sinó que també li han de satisfer altres coses com comprar-li sabates, millorar-li l´educació... doncs aquí igual. No només hem de complir amb les obligacions, sinó que també hem de tenir iniciatives i donar suport a determinats projectes o obres i, sobretot, difondre la seva imatge. Aquí és on l´Ajuntament hauria de posar l´èmfasi. Programar esdeveniments, simposis, actes i no traient-los, com fa.

És a dir, tenir-lo més en compte.

Exacte. Per això hem promogut el Dia del Castell, perquè sembla que no tinguem res a mostrar quan el castell podria ser el seu atractiu turístic principal.

Moltes ciutats franceses tenen les fortaleses com a centre neuràlgic de la seva economia.

Si el castell estigués a l´altre costat de la frontera, la fortalesa seria coneguda a escala mundial i no com ho és ara, dins l´àmbit dels historiadors i erudits. Jo mateix he viscut a Jaca, on hi ha una ciutadella petita, impulsada per Felip II, que cabria sencera dins el nostre pati d´armes. És impressionant com està cuidada, mantinguda, sostinguda i mimada. Nosaltres demanem que tots estimin i cuidin aquest fill tan preuat però una mica capritxós.

Com es pot revertir aquesta dinàmica?

Primer, amb un programa de difusió i, segon, traslladant esdeveniments, actuacions o festes dins del castell. Parlo d´una fira agrícola, d´una reunió de qualsevol institució, de festes de la policia, conferències, tot plegat que posi constantment el castell als mitjans de comunicació.

L´espai està adaptat?

Perfectament. Disposem d´espais oberts, sales de conferències, espais coberts adaptats a tot i, si no, es pot adequar. L´únic que demanem és que es respecti la fortalesa i els estatuts. El Consorci és receptiu a tot i els preus són irrisoris. Conèixer és estimar i, si l´estimessin, el defensarien.

En el passat, hi ha hagut propostes, però mai han reeixit.

En el cas del Museu Militar, ja teníem una dotació econòmica, a través de Foment, molt important, però ens va fallar el Ministeri de Defensa, perquè no va posar un petit capital i vam haver de retornar la de Foment. Però, siguem clars, tant de bo tinguéssim tants esdeveniments que a algun haguéssim de dir que no. El castell pot absorbir moltíssim més. Aquí tenim espais molt bonics per fer teatre, recreacions històriques...

Quan va conèixer el castell?

Mantinc vincles amb l´Empordà des del 1992. A mi m´agrada la història. La meva especialitat a l´exèrcit és enginyeria i, per tant, el tema de la fortificació i les tècniques constructives sempre m´han agradat. Així em vaig enganxar. A més, vaig tenir i tinc un company de viatge, mestre i expert que és el tinent general Carlos Diaz Capmany. El camí ha estat molt fàcil de la mà de don Carlos, és el meu exemple a seguir militarment, d´història i de persona. Si el castell va iniciar el seu vol, és gràcies a ell. Sense ell no estaríem aquí. El castell existiria, però seguiria arruïnant-se. Tampoc existiria el Consorci, ni les restauracions del castell, res del que s´ha fet al llarg d´aquests anys.