El poder de convocatòria del politòleg Ramón Cotarelo es va confirmar dijous, 26 de juliol, a Figueres, on, amb motiu de la presentació del seu llibre «España quedó atrás» (Ara Llibres), va aconseguir omplir l'Auditori dels Caputxins. El periodista Narcís Genís, encarregat de conduir l'acte, va dir d'ell que és "un dels escassos intel·lectuals espanyols que han mirat amb simpatia el procés català, una simpatia que ha anat més enllà amb el seu compromís ferm per la causa". Cotarelo s'ha convertit, de fet, en un activista referent, en especial per la seva influència a Twitter, on compta amb més de 174.000 seguidors.

En l'acte, organitzat per l'ANC i Òmnium Alt Empordà, el ponent va filar un discurs a partir de les preguntes formulades pel públic i també per Narcís Genís. Moltes de les seves reflexions van fer esclatar salves d'aplaudiments. Cotarelo va expressar-se en termes d'optimisme quan va dir que "el triomf està a l'abast si es compleixen dues condicions: per una banda, la unitat dels partits independentistes no es pot trencar sota cap concepte i, per l'altra, la internacionalització del procés ha de continuar". Al mateix temps, va lamentar que el fet que Catalunya tingui les claus de les presons és "humiliant". "Allò que traurà de la presó els presos polítics serà la República Catalana", va sentenciar.

A la pregunta d'un assistent a la conferència sobre "quin és el missatge més contundent que posaria en una pancarta a casa seva", ell va clamar: "Independència ara".

A més de politòleg, Ramón Cotarelo és catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988, publicista, escriptor i traductor. En el llibre «España quedó atrás», fa ús de la seva característica perspicàcia, contundència i coneixement de causa per enquadrar el procés en un ampli context històric i geopolític, alhora que repassa els orígens del desencontre entre Catalunya i Espanya, i segueix el fil dels esdeveniments que van desembocar en l'1 de octubre, la proclamació de la República Catalana i les posteriors eleccions del 21 de desembre sota el signe de l'article 155.