La psicòloga i psicoterapeuta Lourdes Frigola es dedica, entre altres coses, a empoderar els pares i donar-los consells per tal de parlar d'educació afectiva i sexual als seus fills des de la infància. L'objectiu és fer créixer els petits fent-los entendre que el sexe no té per què estar desvinculat de l'afecte.
- És adequat el concepte d'educació sexual?
- Jo prefereixo parlar d'educació afectiva i sexual. L'educació sexual només inclou la part biològica i la de prevenció d'embarassos i de Malalties de Transmissió Sexual. Si parlem d'educació afectiva i sexual, en canvi, el marc s'amplia per tornar-se més integral. Aquí s'hi inclou tot el món dels afectes, els valors i l'educació, que són altres expressions d'amor.
- Suposo que a l'hora de tractar el tema, cada casa és un món
- Sí. Hi ha pares que normalitzen el tema des de la infància. Altres, en canvi, opten per no tractar-lo mai, per vergonya. Et faries creus de la quantitat de pares que esperen que la seva filla sigui adolescent per portar-la al ginecòleg i que sigui ell qui li expliqui tot, li recepti pastilles anticonceptives i li recomani preservatius. A l'adolescència, ja és tard per plantejar el tema. Altres pares esperen que el nen sigui més gran per fer una xerrada familiar i dir "Vinga, ara parlarem del sexe". També hi ha qui interroga, o els llança comentaris inquisidors del tipus "Què, ja has tingut sexe amb la teva parella?". Aquesta no és la manera.
- Què els diu als pares reticents que els seus fills tinguin sexe?
- Hi ha molts pares que volen creure que els seus fills seran sempre petits, o que són asexuals. Doncs no. És clar que no! Sempre els aconsello que recordin quan eren adolescents. S'han de posar en el seu lloc. Han de crear un entorn de confiança perquè els ho puguin explicar, i marcar límits. El més important és transmetre el "jo hi soc i hi seré sempre". Els han de fer veure que hi seran per qualsevol cosa incondicionalment, encara que la facin molt grossa.
- És responsabilitat dels pares o de l'escola, educar els nens en aquest sentit?
- És cert que a l'escola es dona informació. Segons el meu parer, però, penso que no s'ha de delegar aquesta responsabilitat. Han de ser els pares qui en parlin. S'han d'empoderar i ser capaços de parlar-ne als fills. Els pares solen ser els referents dels fills i han de donar exemple amb els seus actes dia a dia, amb tots els detalls.
- Com s'ha d'introduir el tema en la família?
- L'educació afectiva i sexual s'ha de tractar al llarg de tota la vida, des que són bebès. Des de petits, els nens i les nenes estan exposats a missatges sexistes. Quan es veu una nena pel carrer se li diu "Mira que guapa". I perquè no pot ser forta, intel·ligent? O bé com quan veus que un nen petit es toca dius: "Ai, quina gràcia". Quan és la nena qui es toca, en canvi, se li diu que no sigui marrana. Tots aquests missatges van calant i normalitzant-se. La bola es va fent grossa fins que, al final, ens aborden notícies com la de les violacions a Palamós per Sant Joan. Aquests nois de quinze anys no han nascut violadors. Des del meu punt de vista, aquests joves els manca una falta d'educació afectiva i sexual des de petits. Els falten valors. Totes aquestes notícies que ens aborden poden ser bones com a pretext per treure el tema a la família. El més important és parlar-ne i normalitzar-ho.
- I als adolescents, què se'ls ha de dir?
- Sobretot se'ls ha de deixar clara la relació entre sexe i afectivitat. Ells tenen com a referent la pornografia d'internet, un model que desvirtua el vessant afectuós i els fa tenir expectatives irreals i masclistes sobre el que és el sexe. Aquest no ha de ser l'únic model que tinguin els adolescents.
