Més que una entrevista, amb el senyor Josep Rahola mantenim un afable diàleg, replet d'anècdotes d'un segle de vida. La infantesa, la joventut, el matrimoni amb Montserrat Estrada ("Sempre va ser una companya ideal, una persona extraordinària", diu d'ella), els fills, la proclamació de la II República, la guerra, l'exili, el Senat, la situació política actual... són molts els temes dels quals parlem, i aquesta és només una síntesi de tot allò que ha donat de si la nostra conversa.
Vostè és una persona il·lustre.
Ho diuen. Jo no ho sé, perquè no hi entenc d'aquestes coses.
La seva vida està marcada per fets molt importants.
De coses importants, en passen a tota persona que visqui cent anys.
Què representa per a vostè arribar als cent anys?
N'he passat de totes. Vaig néixer quan hi havia una dictadura. Era un infant normal que va trobar normal totes les coses que venien. Quan tenia 14 anys, es va proclamar la II República. La gent va esclatar d'alegria i de bogeria. La guerra, en canvi, va ser horrorosa. Jo aleshores tenia 18 anys i tot van ser barbaritats.
Guarda bons records de la infantesa? Dels jocs amb els seus germans?
Ui! Si t'he d'explicar les coses que fèiem...
Provi-ho.
Un dia, els pares ens van deixar sols amb una dona que ens vigilava. Ens van dir: "Feu bondat". Vam pensar a fer alguna cosa que els agradés als pares i se'ns va ocórrer netejar el corredor. Vam agafar tovalloles molles i, mentre netejàvem, dèiem: "Mira quanta brutícia que surt". El que no sabíem és que estàvem destrossant el paper de les parets. Els pares es van enfadar molt. Van haver de tornar a empaperar la paret. Se'ns acudia cada cosa! Un altre dia vam decidir jugar a gitanos. Vam agafar un llençol del llit, vam agafar un martell i el vam clavar a la paret. Vam fer com una tenda i aleshores rèiem, perquè quedava molt bé, i vam fer una finestra, trencant el llençol, és clar. Ens divertíem, sense maldat.
Quin és el seu vincle amb Roses?
El meu pare era de Roses i el meu avi de Cadaqués. Jo havia de néixer a Roses, però els pares van decidir que naixeríem a Barcelona. De petits, passàvem els estius a Roses i els hiverns a Barcelona. El meu pare era advocat, però no va exercir, perquè vivia de la renda que li havia deixat el seu pare, un home amb una fortuna enorme. Tant és així que va poder viure tota la vida amb les comoditats de la burgesia d'aquella època. Els meus germans i jo vam poder estudiar sense problema. De fet, totes les meves germanes van ser de les primeres noies que van estudiar a la universitat.
Es va plantejar viure a Roses, vostè?
Era difícil poder-me dedicar a l'enginyeria industrial a Roses, però m'agradava el poble.
Compleix els cent anys a l'Empordà.
Malgrat tot, em considero empordanès i de Roses.
Malgrat tot?
Malgrat que he viscut menys temps a Roses que en altres llocs.
El seu germà Frederic [polític i primer Síndic de Greuges de Catalunya] el va animar a entrar en política?
En realitat va ser Heribert Barrera qui em va animar. Un dia em va venir a veure i em va preguntar si volia ser senador per Girona. A mi ja em va anar bé la seva proposta i em va posar a la llista. I, a sobre, vaig sortir elegit. Havia d'anar a Madrid contínuament.
Té alguna anècdota d'aquella etapa?
Vaig ser l'únic senador de tota la cambra que va votar en contra de la renovació del tractat amb els Estats Units, per una qüestió de dignitat, perquè havien donat suport a Franco.
Segueix l'actualitat política actual?
Mare meva! Ho segueixo tot.
I quina opinió li mereix?
Estem en uns moments molt difícils de creure. Els canvis són sobtats, es produeixen mutacions constants i no pots preveure allò que passarà demà. Ningú es pensava el dia abans que cauria el mur de Berlín. La II República va venir després d'unes eleccions municipals, però ningú s'ho podia imaginar. Ni tan sols es preveia al programa electoral d'ERC, que va ser el partit que va guanyar.
Catalunya arribarà a ser independent?
Crec que sí. Fa segles que estem lluitant. I jo soc independentista des del dia que vaig néixer. La meva bandera és la catalana, però també m'agrada l'estelada perquè és una bandera de lluita, és el símbol per la independència.
El cognom Rahola té pes.
Surt de Cadaqués, però en realitat és un cognom finlandès. Hi ha un poble a Finlàndia que es diu Rahola i el gentilici ve d'allà.
Com més gran és, més recorda tot allò que ha viscut?
Ho recordo tot perfectament, però crec que abans tenia més clars els detalls.
APUNT BIOGRÀFIC
APUNT BIOGRÀFICL'enginyer industrial Josep Rahola és un dels set fills de l'advocat Baldiri Rahola i de Roser d'Espona, i germà de Frederic Rahola. Després de la guerra civil es va exiliar a França. Va estar un temps al camp de concentració del Voló, d'on va fugir per amagar-se a Figueres, i a Barcelona. Va participar en l'oposició al franquisme. Va ser escollit senador per la circumscripció de Girona del 1979 i 1982.
