Res és tan mediterrani com l'hostal Empúries de l'Escala. Res. Ni l'Estrella, per moltes campanyes publicitàries que faci la cervesera catalana dels Carceller. L'hostal Empúries és més que cool; és luxe gens ostentós; és eco fins al moll de l'os; hipster per antonomàsia; cool de nassos... mediterràniament. Només una fonda d'aquest nivell podia acollir el casament, a priori, més sonat del segle a la Costa Brava, que havia de recuperar una part del glamur perdut des que l'Ava Gardner de Pandora i l'holandés errant es va encapritxar d'un torero a Tossa de Mar el 1950. Sonat, perquè s'esperava l'assistència del president més cèlebre de la història moderna dels Estats Units, Barack Obama, que havia de ser testimoni excepcional del «sí vull» que va donar a les ruïnes d'Empúries un cowboy vestit de blanc de nom Kimbal Musk, germà d'Elon Musk, l'empresari més visionari (i temerari) de l'era moderna: l'amo de Tesla, l'empresa que fabrica cotxes elèctrics de luxe, bateries, sostres solars i que treballa en el disseny dels vaixells del futur, també propulsats amb electricitat. Sí, el carismàtic Obama -«Yes, we can»- havia de posar els peus a l'Escala, acompanyat per l'admirada Michelle, l'esposa, la primera de les primeres dames dels EUA. Però ningú no els va veure. A Kimbal i Christiana (la núvia) Musk, sí; a Salma Hayek, l'actriu mexicana que va gosar interpretar Frida Kahlo, també. Es va parlar de Beyoncé ( «got me looking so crazy right now...») i de Will Smith. Només faltava el papa de Roma.

Hayek carrega piles

L'enllaç estratosfèric del germà de l'amo de Tesla i de Christiana -que és Musk des de l'abril, ja que la parella es va casar aleshores a Dallas, la ciutat dels Ewing- va generar expectació continguda a Empúries. De fet, convidats (patricis) i banyistes (plebeus) compartien la platja i l'aigua sense problema. L'anglès nasal, com de refredat, delatava els vips (Very Important Person) més d'estar per casa. Molts i moltes lluïen tatuatges i vestien samarretes estudiadament espellifades; alguns anaven amb nens; d'altres passejaven els seus cossos bio cala amunt i avall. A l'hora (local) de dinar Salma Hayek carregava piles (Tesla?) fent un mos a la terrassa de l'hostal, camuflada sota un barret de palla molt d'anar a la platja. Rètols amb la inscripció «Closed» («Tancat») i «Private event» («Esdeveniment privat»), advertien a la common people («gent corrent») que allò, el casament a priori tan sonat, no era per a ells. En la zona ampliada de l'establiment, més tipus balneari, un convidat anònim corria com si li anés la vida per una cinta mecànica; a prop d'allà, dues noies feien ioga, o qui sap si només es tractava d'estiraments impossibles.

La pregunta del milió

Cambrers, governants, assistents i guàrdies de seguretat anaven de bòlit.

- M'han dit que hi ha l'Obama per aquí?

(Somriure sorneguer)

- Sí o no?

- Jo em dedico a netejar...

- L'ha vist?

(Segon somriure, més sorneguer)

- I a la Michelle?

- No li puc dir res.

- Però corren famosos per aquí dins?

- Alguna cosa hi ha...

I el jove torna a prosseguir la feina amb diligència.

A la platja algú fa càbales:

- L'Obama vindrà en helicòpter, ja ho veuràs.

- Però és aquí?

La pregunta del milió que exigia la resposta del milió i mig. Obama, Barack, hi era o no? Una font el situava a mitja milla de distància mar endins, descansant en un veler model Maltese Falcon, de 88 metres d'eslora i uns 2.500 m2 de superfície útil, que val una fortuna, que pertany a un multimilionari nord-americà i que fondeja davant de la costa de l'Escala. Ho assegurava al reporter acalorat vestit de camuflatge: samarreta esparrecada (autèntica, no pas de disseny); banyador de tres temporades enrere; gorra descolorida; ulleres de sol ben fosques i xancletes Havaianas.

- Ya te he dado las pistas; ahí lo dejo -deia la font.

Obama: on ets, Obama?

El passeig de la fama

Cap a mitja tarda, com si fossin bolets, apareixien fotògrafs de sota les dunes de les platges d'Empúries. S'acostava el gran moment, el de la cerimònia mediterrània de Kimbal - «un chico muy majo, la verdad; lo primero que hizo fue saludarnos a todos»- i Chistiana Musk. Nuvis i convidats accedien al jaciment d'Empúries, que va tancar a les cinc per exigències del guió, pel passeig meitat carril bici que voreja les diverses cales i que arriba fins a Sant Martí, poblet que ahir va recuperar la normalitat després que la nit de divendres a dissabte quedés tancat per desig -a cop de talonari- dels nuvis. «Van fer un aperitiu per als convidats, però res de l'altre món», explica la cap de sala d'un dels restaurants que hi ha en l'única plaça de Sant Martí. Els restauradors van ser compensats per l'organització, però els comerciants no: «Estem cabrejats, ahir [divendres per al lector] vam venir a treballar però els clients no podien arribar a la botiga», es lamentava Abdon Ablard.

Desfilada

Són les set i ja arrenca la desfilada. La major part dels convidats -en total, 300, segons algunes fonts- provenen de l'hostal Empúries. A banda de la del nuvi i la núvia, de cares conegudes pel gran públic poques, excepte la de Hayek. El Maltese Falcon continua ancorat a poca distància. Els fotògrafs, plantats a l'accés principal al convit. Els curiosos deambulen per les immediacions de les ruïnes, molts amb el mòbil a punt per si pertoca fer la foto: la d'Obama.

- Però hi és o no? -pregunta una noia que se'n va de la platja ben escaldufada pel sol.

- De moment ningú no l'ha vist.

Uns metres més enllà, un home defensa encara la teoria de l'helicòpter:

- Aterrarà a la Casa [del Servei] Forestal [edifici amb vistes magnífiques al mar] -diu.

Les vuit del vespre. El casament ja ha començat, a les ruïnes. A fora tot continua igual: tothom espera Obama... i desespera.