Les orenetes que viuen a Peralada cada vegada opten més per establir-se a la perifèria del municipi, en comptes del nucli històric. Aquesta és una de les conclusions que ha extret l'ambientòleg Miquel Vives, juntament amb Farners Pararols, i tractat a fons en l'estudi comparatiu del Cens d'Oreneta Cuablanca (Delichon urbica) realitzat a Peralada.

Encara que les orenetes canviïn els seus hàbits, l'existència d'aquests animals al municipi és un bon bioindicador de qualitat ambiental. "Si un entorn és net i sa, hi haurà orenetes", apunta el creador de l'estudi.

A través d'un estudi iniciat l'any 2005 i acabat el 2016, es reflecteix el canvi de tendència residencial d'aquesta au. Les conclusions de l'estudi comparatiu apunten que hi ha més nius a la zona d'estudi, però el nivell d'ocupació i percentatge dels que estan en bon estat han disminuït en un 18%. També es conclou que tenen tendència a evitar les parets orientades al nord, nord-est i sud, ja que només un 11% el 2005 i un 5% el 2016 dels nius es troben en parets orientades en aquestes direccions. Els motius d'aquesta curiosa ubicació són dos: el vent de la tramuntana i el sol, que pot fer morir les seves cries.

Eviten llargues distàncies

Una altra conclusió rellevant que s'extreu de l'estudi és que les orenetes s'estan expandint fora del nucli antic. Ara s'assenten a la zona de l'escola, el pavelló poliesportiu o el camp de futbol. El motiu, segons explica l'ambientòleg Vives, és que "les orenetes marxen perquè el poble cada vegada es fa més gran. En anar creixent el nombre d'edificacions, les orenetes es troben que han de fer més distàncies des del camp, que és on tenen el menjar, fins al seu niu. Per aquest motiu, prefereixen ubicar-se a la perifèria, on han de fer menys recorregut."

Els resultats de l'estudi estan dividits en dues fases. L'any 2015, Vives va detectar que l'oreneta cuablanca tenia, al centre històric de Peralada, 298 nius, un 55% dels quals estaven ocupats. Per altra banda, les dades recollides en l'estudi del 2016 recollien un cens molt més extens. Es van trobar fins a 440 nius, la meitat dels quals estaven en bon estat, i es va veure que el 38% d'aquests nius estaven habitats per parelles d'orenetes. En aquesta recollida de dades es va detectar que les orenetes preferien establir-se en edificis antics de més de 25 anys.