Maite Carranza (Barcelona, 1958) ha calculat que llegeix una mitjana de setanta llibres a l'any. Consumidora voraç de lectura, ha canalitzat tota aquesta passió creant relats propis pels quals ha rebut nombrosos reconeixements i premis i que han esdevingut èxits de vendes i també de traduccions.
Entre els seus títols, figuren Paraules emmetzinades, Màgia d'una nit d'estiu, Camins de llibertat, La pel·lícula de la vida, Ostres, tu, quin cacau; La revolta dels lactants o la trilogia anomenada La guerra de les bruixes (El clan de la Lloba, El desert de gel i La maledicció d'odi).
L'escriptora va acompanyar fa uns dies 210 estudiants de 7 instituts de l'Alt Empordà que tenen en comú el gust pel negre sobre blanc. Són joves a qui els seus professors han engrescat a unir-se a clubs de lectura en horari extraescolar, i Maite Carranza els va felicitar per l'entusiasme amb què s'han endinsat en les seves obres: "Sovint ens trobem amb aquell discurs pessimista sobre que els joves no llegeixen. Vosaltres sou la prova que esteu ben aconsellats i que hi ha gent que es preocupa per proporcionar-vos llibres, per despertar el vostre interès i curiositat per ser joves lectors. Això em fa sentir molt contenta".
El diàleg entre ella i els estudiants va ser amè. Els nois i les noies li preguntaven sobre els seus personatges, sobre situacions dels seus llibres, sobre com es planteja les històries... i ella s'esplaiava en les respostes, deixant molt clar que mai comença una història sense haver decidit a priori quin serà el final.
Antropòloga i professora
Antropòloga i professora
Maite Carranza va fer, curiosament, la carrera d'Antropologia i, poc després, va treballar com a professora de Llengua i Literatura en un institut de secundària, una feina que compaginava amb l'art d'escriure.
"Escriure és la meva vida". Amb aquesta seva afirmació, no és d'estranyar, doncs, que, a principis dels anys 90, ja havia publicat una vintena de llibres i havia guanyat uns quants premis literaris. Al cap de poc temps, el pes de la seva creativitat narrativa es va decantar cap a una nova faceta, la de guionista de sèries, pel·lícules i teatre. De fet, pot presumir d'haver fet el primer màster de guió de tot l'Estat espanyol, a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Camins professionals
Camins professionals
Tot i ser una novel·lista prolífica i d'haver firmat els guions de nombroses sèries de televisió de gran audiència (Poblenou, Secrets de família, Nissaga de poder, Moncloa ¿dígame?, Abuela de verano, El cor de la ciutat...), ella, com tants altres escriptors del nostre país, no ha deixat mai de crear històries, però, alhora, ha hagut de recórrer per altres camins professionals per guanyar-se la vida.
Actualment, i gràcies a la seva experiència en l'àmbit de la docència, és assessora LIC al Servei Educatiu de Castelldefels.
Maite Carranza es queixa de la poca inversió que rep la Cultura. Per a ella, el món dels guions a Catalunya no compta amb prou suport, i lamenta que, d'uns anys ençà, moltes productores s'han vist obligades a dissoldre's i molts creadors catalans han marxat a Madrid a buscar feina. És, per això, de fet, que una de les seves grans passions, escriure per a televisió, s'ha vist troncada.
Maite Carranza és impossible catalogar-la en un estil concret. Escriu per a totes les edats i des de tots els gèneres: infantil, juvenil, adults, ciència-ficció, història... "Això em fa sentir bé amb mi mateixa, perquè m'adono que puc arribar a diferents sensibilitats i que, en cadascun dels meus llibres, hi ha uns interessos meus que fructifiquen i que arriben als lectors, obrint-los la curiositat i despertant-los l'interès per alguns temes sobre els quals, potser, no havien pensat abans", exposa l'escriptora.
Té tres fills que, segons comenta, amb els anys s'han convertit en crítics i amics. En la seva llista de prioritats, pel que a aficions, el rànquing el guanya llegir, però també li agrada nedar, anar al cinema i fer viatges que li inspirin a narrar nous relats.
