La temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,6 graus des de l'any 1950. Així ho indica el darrer Butlletí Anual d´Indicadors Climàtics, publicat pel Servei Meteorològic de Catalunya i que revela que cinc dels sis anys més càlids a Catalunya durant els darrers 68 anys es concentren en els darrers set anys -de més a menys càlid: 2015, 2014, 2011, 2017 i 2016-. Així mateix, el butlletí constata que l´any 2017 ha estat el més sec a Catalunya des del 1950. Per fer aquesta anàlisi, s´han estudiat 23 sèries de temperatura i 70 de precipitació que cobreixen el període 1950-2017, i que són un "bon testimoni" del canvi climàtic apreciat al conjunt del país, segons indica el Servei Meteorològic.

L´any 2017, el més sec des de 1950

El 2017 va ser un any molt càlid, amb una anomalia de +0,9 °C respecte al període de referència 1981-2010. Va ser el cinquè any més càlid des de 1950 després del 2015, 2006, 2014 i 2011, i es manté el clar predomini d´anys càlids (anomalies positives) durant els tres darrers decennis. L´estiu de 2017 va ser el segon més càlid des de 1950 (només superat per l´extraordinari estiu de 2003), amb una anomalia de +1,7 ºC respecte a la mitjana climàtica (1981-2010).

Pel que fa a la precipitació, el 2017 es pot qualificar d´any sec, acumulant un 26% menys de precipitació respecte de la mitjana climàtica, convertint-se així en l´any més sec des del 1950.

Augment de la temperatura i lleuger descens de la precipitació des del 1950

Com a resultats generals per a tot el període estudiat (1950-2017), el Servei Meteorològic indica que la temperatura mitjana anual de Catalunya ha augmentat clarament a un ritme de +0,25 °C per decenni (valor estadísticament significatiu), essent més marcat el ritme d´augment de la temperatura màxima (+0,31 °C per decenni) que el de la temperatura mínima (+0,18 °C per decenni). A més, totes les estacions de l´any presenten una tendència estadísticament significativa a l´augment de la temperatura, més elevat a l´estiu (+0,36 °C per decenni) i menys a l´hivern i a la tardor (+0,20 °C per decenni).

El comportament de la precipitació no és tan clar, i la seva tendència mitjana anual mostra una lleugera reducció, -2,1 % per decenni (valor, però, sense significació estadística). L´única estació de l´any amb una tendència estadísticament significativa és l´estiu, amb una disminució de la precipitació de -5,5 % per decenni al conjunt del país.

El nivell del mar a l´Estartit (el Baix Empordà) ha augmentat 3,1 centímetres per decenni en els darrers 28 anys (1990-2017), i la temperatura de l´aigua del mar en els primers 50 metres de fondària, també a l´Estartit, ha augmentat a un ritme de +0,3 °C per decenni en els darrers 44 anys (període 1974-2017).

En general, les 23 sèries indiquen una tendència clara i significativa d´aquells índexs que reflecteixen millor l´augment de la temperatura experimentat, però no ofereixen resultats concloents i generalitzables en relació a la precipitació. Es manté, doncs, el comportament d´aquests índexs observats a les darreres edicions del butlletí d'indicadors climàtics.

Els quatre índexs 'Dies d´estiu', 'Nits càlides', 'Dies càlids' i 'Indicador de durada de ratxa càlida' presenten una tendència positiva estadísticament significativa en totes les sèries estudiades, mentre que l´índex 'Dies freds' mostra una tendència a la disminució amb significació estadística també arreu. Destaca l´augment(significatiu a gairebé tot el territori dels índexs 'Dies de calor', 'Nits tropicals', 'Màxima de la temperatura màxima' i 'Amplitud tèrmica anual', i la disminució general de l´índex 'Nits fredes'. La resta dels índexs relacionats amb la temperatura donen, en general, tendències comunes per a totes les sèries.

El butlletí presenta també l´evolució de 30 índexs climàtics relacionats amb la temperatura i la precipitació als dos punts amb les sèries més llargues i completes del país, que són l´Observatori de l´Ebre (1905-2017) i l´Observatori Fabra (1913-2017). Hi ha alguns índexs que presenten una tendència estadísticament significativa i del mateix signe en els dos observatoris. Així, disminueixen els índexs 'Dies de glaçada', 'Nits fredes', 'Dies freds' i 'Indicador de durada de ratxa freda' i, en canvi, augmenten els índexs 'Dies d´estiu', 'Nits tropicals', 'Màxima de la temperatura màxima', 'Mínima de la temperatura màxima', 'Mínima de la temperatura mínima', 'Nits càlides', 'Dies càlids', 'Indicador de la durada de la ratxa càlida' i 'Amplitud tèrmica anual'.

La sèrie fenològica de la Serra d´Almos com a novetat

En aquesta edició del butlletí d'indicadors climàtics s´ha afegit un capítol nou dedicat a la fenologia, que és la branca de l´ecologia que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració de les plantes, migració dels ocells, etc.).

A banda d´explicar breument la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat), creada pel Servei Meteorològic el 2013, s'han presentat per primera vegada els resultats de l´estudi de la sèrie fenològica de la Serra d´Almos (la Ribera d´Ebre), contínua i completa des de 1971 fins a l´actualitat, i la seva relació amb l´evolució del clima a la mateixa zona i per als mateixos 48 anys (1971-2017).

Així, s´ha observat un avançament de l´arribada i la migració de l´oreneta vulgar, de la floració de l´albercoquer, l´olivera i la vinya, i la maduració del fruit de l´albercoquer, la perera, la pomera, el presseguer i la vinya. En canvi, s´ha retardat la caiguda de les fulles de l´albercoquer, el cirerer, la perera, la pomera, el presseguer, la figuera, la noguera, l´ametller, l´avellaner i la vinya.

Aquest comportament de les diferents espècies té una clara correlació amb la temperatura, comprovant que la floració o la maduració del fruit s´observa abans en aquells anys amb un valor més elevat de la temperatura, mentre que la caiguda de les fulles té un comportament invers (s´observa més tard els anys més càlids), segons ha detallat el Servei Meteorològic.