El temporal de llevant del passat mes de març a l'Escala ha posat al descobert restes de l'antiga ciutat grega a la platja del Moll Grec d'Empúries. Es tracta de diverses estructures i murs que datarien de la segona meitat del segle VI a.C i que correspondrien al moment inicial de l'ocupació grega. La directora del MAC-Empúries, Marta Santos, ha explicat que tenien coneixement de la seva existència però no sabien que estarien en tant bon estat de conservació. "Quan va aparèixer ho vam comunicar al servei d'Arqueologia de la Generalitat, que va decidir fer-hi una excavació d'urgència", detalla. L'arqueòloga responsable dels treballs Anna Maria Puig ha explicat que és important actuar-hi per evitar que l'exposició a l'exterior erosioni les restes i també per documentar les successives ocupacions que hi van haver. "Han aparegut diversos estrats relacionats amb aquestes construccions que ens permetran datar-ho i també determinar quins usos tenien", afirma Puig. "Ens donarà informació molt valuosa per reconstruir com era l'antiga línia de la costa i com era la relació que la ciutat grega tenia amb el mar", insisteix Santos.

A principis de març, un fort temporal de llevant va provocar destrosses al passeig de l'Escala. També a la platja del Moll Grec, a tocar de les ruïnes d'Empúries. La llevantada va erosionar part de les dunes que hi ha a la zona i va posar al descobert restes de l'antiga ciutat grega.

Segons ha explicat la directora del MAC-Empúries, Marta Santos, tenien coneixement de l'existència d'aquesta prolongació de ciutat fins al mar. De fet, diu, "sabem que les restes, lògicament continuen sota la duna fins a enllaçar amb la ciutat grega". Des del Museu d'Arqueologia es va alertar a la Generalitat de la troballa i el Departament de Cultura va decidir fer-hi una excavació d'urgència, que es va iniciar fa dues setmanes i que acabarà la setmana que ve. Després, es tornarà a cobrir de sorra per tal que la platja recuperi la seva imatge original.

Santos assegura que la troballa és important perquè les restes es troben en molt bon estat de conservació, molt més del que s'esperava. A més, correspondrien al moment inicial de l'ocupació grega, a l'entorn de la segona meitat del segle VI a.C. "Ens dona una informació molt valuosa per reconstruir com era l'antiga línia de costa i també sobre com era la relació que la ciutat tenia amb el mar", insisteix.

L'arqueòloga que dirigeix els treballs Anna Maria Puig assegura que es va decidir actuar "ràpid" perquè l'exposició de les restes localitzades a les inclemències del temps podria provocar que s'erosionin més. "Es tracta d'unes construccions fetes al subsòl de la platja i creiem que són restes de cases o de magatzems", assegura.

De moment, encara no poden concretar-ho amb exactitud, però han localitzat algun pou i diversos estrats que els permetran datar les diferents fases d'ocupació de l'espai. "El que sabem és que s'han de situar en el context de la ciutat grega", diu. En aquest sentit, detalla que es tractaria de construccions anteriors aixecades al subsòl de l'edifici ubicat a l'Àgora, l'Estoa, un espai dedicat a les transaccions mercantils durant l'època hel·lenística.

Un jaciment únic

El d'Empúries és l'únic jaciment de la Península Ibèrica on conviuen les restes d'una ciutat grega (Empòrion) amb les d'una ciutat romana (Emporiae).

El primer establiment dels grecs data precisament del segle VI aC en una petita illa davant de la costa del golf de Roses (Palaia Polis, ciutat antiga), tot i que després es van desplaçar a terra ferma per fundar el que es coneix com la Neàpolis, ciutat nova. L´any 218 aC, el port emporità va servir de punt d´entrada a la Península per a les tropes romanes en la seva lluita contra l´exèrcit cartaginès.

Entre els segles VI aC i V dC, Empúries va esdevenir un important port i enclavament comercial, a més de convertir-se en el primer campament romà de la Península i ciutat romana.