Integrat en el si de la reserva protegida del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, hi ha un espai on troben cures per als animals salvatges. Estem parlant del Centre de Fauna, l'únic d'aquestes característiques en tota la província de Girona i que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Durant el 2017, per aquestes instal·lacions hi van passar fins a 1.363 animals i, des de principi d'any, ja s'han registrat més de 250 ingressos.
Des que va néixer el 1986 a Figueres, de mà de la Iaeden, aquesta institució ha evolucionat molt. A finals dels 80, es van traslladar al Parc Natural i, des de llavors, aquest servei és un referent que cada any augmenta el nombre d'atesos. "Fa quatre anys volien tancar les instal·lacions", m'explica el responsable del centre, Berto Minobis, "però la situació es va revertir i es va acabar amb l'ampliació de les instal·lacions". Aquesta ampliació va permetre convertir les antigues instal·lacions en un centre de recuperació i, a part, crear un nou hospital d'animals.
Mentre observo on s'operen els animals arriba en Jaume, un forestal conegut que entra carregat amb dues caixes de cartró. De la part baixa d'una d'elles en surt una urpa. A dins hi porta dues tortugues. Acompanyant-les en el seu procés d'entrada al centre, veig que cada animal que entra se'l registra. S'especifiquen dades com l'espècie, el pes, on s'ha trobat i quins problemes presenta. El segon pas requereix un canvi de sala. Es porta la tortuga a una sala on el veterinari li fa una revisió completa. Aquesta primera diagnosi és clau per determinar el futur de l'animal. Per aquells exemplars que tinguin unes lesions recuperables, se'ls passa a l'UVI, una altra sala on s'estan el temps que faci falta per tal de recuperar-se. Quan hi entro, hi veig un pollet de mussol, un falcó i una tortuga.
A part d'aquestes dues sales de l'hospital, també se'n disposa d'una altra que és la nurseria, per als ocellets més petits, i una cuina on poder guardar els aliments dels animals. Hi ha grana, pasta insectívora, llet en pols, carn i peix. "Com que no sabem quin animal ens arribarà, sempre procurem tenir una mica de tot", m'explica Minobis.
El pas previ a la llibertat
El segon espai del Centre Sanitari és el centre de recuperació, on s'envia els animals que es considera que ja estan pràcticament curats. Consta de dos terraris per tortugues, cinc gàbies anomenades "de muda", que són el pas intermedi entre l'UVI i les voladores i, finalment, dues voladores de fins a quinze metres. També disposen d'un estabulari, on crien ratolins per alimentar els animals i, a part, tornar-los a estimular a caçar. A aquestes instal·lacions, els animals recuperen musculatura perquè poden volar, córrer, penjar-se i alimentar-se amb normalitat. Aquest espai els serveix com a pas previ al retorn a la llibertat.
L'últim pas del procés de recuperació és la posada en llibertat de les espècies. "És l'objectiu des que entren a les instal·lacions", apunta la veterinària Maria Pifarré, una activitat que sempre s'intenta vincular amb centres educatius.
Avui només queda que esperar que sigui realitat la segona fase d'ampliació del centre de recuperació per tal de poder seguir donant servei als animals salvatges malalts.
Atropellaments, trets, impactes o bé electrocucions són alguns dels problemes dels ocells que ingressen
La Maria Pifarré és la veterinària que s'encarrega d'analitzar i tenir cura dels animals que entren al Centre de Fauna. En aquest centre, la llicenciada en veterinària hi treballa des de l'any 2005 i destaca que "el que més m'agrada de la meva feina és el moment en què pots retornar els animals al seu estat de llibertat. És molt gratificant veure la seva evolució des que arriben, fan el procés de recuperació i, si hi ha sort, s'alliberen", explica Pifarré, que abans treballava en un zoo a Mèxic i mai podia veure aquest emocionant procés d'alliberament d'animals.
Segons explica la veterinària, la majoria dels animals que arriben al centre de fauna solen ser ocells. Alguns d'ells presenten fractures derivades per atropellaments a les carreteres, han rebut l'impacte dels trets dels caçadors o bé han col·lidit contra algun vidre mentre perseguien animals més petits per alimentar-se. En època de cria, els problemes més comuns són pollets que s'han fet mal en caure del niu.
Pel que fa als ocells grans, la seva principal afectació sol ser l'electrocució. Animals com ara les cigonyes, els voltors o els ducs, que topen amb el cablejat elèctric i es provoquen fractures que sol provocar-los greus afectacions.
«L'atribut més important per fer aquesta feina és ser naturalista»
Entrevista a Berto Minobis, responsable del centre de fauna dels aiguamolls
En posar un peu al Centre de Fauna, sento el so d'uns ocellets que piulen. En girar el cap, m'adono que no són els del Parc dels Aiguamolls. És el to de trucada de l'home que se m'apropa. Des de l'altre costat de la línia, l'informen que uns pollets estan avançant bé en el seu procés de recuperació, i ell respon molt content. Qui parla és Berto Minobis, el responsable del Centre de Fauna.
- Com s'arriba a ser el responsable d'aquesta instal·lació?
- Vaig estudiar Turisme Alternatiu, i vaig entrar a treballar d'educador ambiental als Aiguamolls. Durant sis o set anys vaig fer visites guiades a grups de visitants. El meu interès pels animals em va portar a implicar-me al Projecte Llúdriga i, de cop, un dia d'estiu del 98 em van dir que el noi que portava el centre de fauna ho havia deixat.
- Quan vàreu acceptar el càrrec, estàveu sol...
- Sí. En aquell moment arribaven uns 400 animals a l'any. El que feia era derivar els animals a altres centres i fer el que podia pels que tenien lesions menors. En augmentar els ingressos, el projecte va creixent.
- Quan és el punt d'inflexió?
- Quan es va incorporar la Bonnie com a voluntària l'any 1999. Ella crea una Fundació a través de la qual s'organitzen activitats i es recull més pressupost.
- Quin objectiu buscàveu?
- El màxim objectiu era fer diners per poder contractar una veterinària algunes hores: la M. Àngels Fontdecaba. Aquí es va començar a professionalitzar el centre. Els animals van començar a tenir tractaments i, per tant, no n'havíem de derivar tants a altres centres sanitaris. Després d'això, vam deixar de dependre del Parc dels Aiguamolls i vam començar a dependre de la Generalitat, i hem anat fent passos de gegant.
- Quantes persones sou a l'equip actualment?
- Som quatre. La Maria Pifarré, que és la veterinària; en Jorge García, que s'encarreguen de les recuperacions i el manteniment; l'Enric Fusté, que és voluntari, i jo mateix, que faig una mica de tot.
- Quines són les tasques que teniu assignades?
- Jo m'encarrego de la coordinació del Centre de Fauna, i procuro consensuar totes les qüestions. Aquesta és la millor manera de funcionar i evitar malentesos. Periòdicament faig informes setmanals i trimestrals, gestiono alliberaments i, sobretot, faig el maneig de la fauna. Cada dia reviso l'estat i alimento els exemplars que tenim als centres.
- Quan és que teniu més feina?
- Comença ara, que és l'època en la qual les parelles d'ocells crien. La temporada comença durant el mes de maig i s'estén fins a l'agost o setembre, en el cas dels animals que fan segones postes. Després d'aquesta època, els animals ja se'n van a buscar un espai on passar l'hivern. El mes de màxima feina és el juliol, un període en el qual hem arribat a ingressar fins a vint-i-cinc animals cada dia.
- Dels 1.363 ingressos de l'any passat, quants correspondrien a l'època de cria?
- Jo et diria que uns 700 o 800 ingressos es van fer durant aquesta època.
- Quins animals són els més comuns, a casa vostra?
- Solem rebre molts pollets d'ocells nocturns com ara mussols, xots o òlibes. També arriben ocells diürns com xoriguers, orenetes o falciots. Pel que fa als mamífers, els més comuns són les musteles, els eriçons i els ratpenats. Un altre protagonista important també són les tortugues.
- Què és el que us agrada menys de la vostra feina?
- Suposo que el pitjor moment és quan s'han de sacrificar els animals. Una altra cosa que no m'agrada és que, a vegades, ens sentim poc valorats, perquè ens falta espai i personal.
- Quin és el requisit indispensable per fer aquesta feina?
- Ser naturalista. Per fer aquesta feina t'han d'agradar i apassionar els animals. Jo, per exemple, sempre que vaig de viatge me'n vaig a veure animals. El que m'agrada especialment, també, és veure el cicle pel qual passa l'animal des que entra fins que, finalment, s'allibera. La nostra feina és aquesta. A més a més, si podem gestionar aquest alliberament per tal que vinguin escolars a veure'l, millor que millor. D'aquesta manera, els nens prenen consciència d'educació ambiental.
- Teniu col·laboracions amb diferents centres d'estudis.
- Correcte. Dels nostres animals moltes vegades se'n treuen mostres per estudiar i descartar la ràbia, la febre del Nil o bé la grip aviar. Nosaltres enviem aquesta sang i, gràcies a això, s'esbrinen malalties. Diferents universitats i centres d'investigació ens han demanat des d'orelles d'animals fins a plomes d'ocells. M'agrada pensar que la nostra feina va més enllà que la recuperació dels animals.
