Les dones no s'haurien de trobar mai en la situació d'haver-se de defensar d'un assetjament, perquè no haurien d'existir les agressions masclistes. Però no vivim en un món idíl·lic.
En una trobada del dimecres passat al servei InfoSex, de l'Oficina Jove de l'Alt Empordà de Figueres, es va fer una pregunta als joves de la sala: "Alguna vegada us heu sentit assetjat sexualment?". De les 26 persones que hi havia, cap noi s'hi havia sentit mai. Totes les noies, en canvi, van dir que sí, que havien patit aquestes situacions. Aquests resultats són una bona manera de posar-se en situació, i és que són extrapolables a la societat en general. Un 1% dels homes reconeix haver patit algun tipus d'agressió, mentre que el 99% de dones assegura haver-ne patit alguna vegada.
Una situació normalitzada
Estem acostumades a anar caminant pel carrer amb les claus a la mà per entrar de pressa al portal de casa, estem acostumades a fer veure que no sentim els comentaris que en llancen des de la porta dels bars, i estem acostumades que ens toquin el cul a les discoteques. Aquestes situacions quotidianes estan tan normalitzades que, a vegades, ens oblidem de com són d'innecessàries com arriben a ser de menyspreables.
"On és el límit de l'abús?", li pregunto a Anna Amer, tècnica de Joventut. "No hi ha cap fórmula màgica que ho estableixi, ni cap protocol d'actuació", em respon. M'explica que, per ella, tota situació en la qual una dona se senti intimidada és denunciable i que cal fer-ho per tal de visibilitzar el que passa. S'ha d'empoderar la dona i animar-la que no es quedi quieta i callada. "Qualsevol carícia o relació en la qual no hi hagi consentiment, és un abús", explica la llevadora Vittoria Casullo, d'ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva). I els abusos s'han de verbalitzar perquè, segons ella, "si callem, amb el temps poden derivar en problemes greus".
El focus l'ha de tenir l'agressor
Estem fartes de sentir el discurs que culpabilitza la víctima. Les dones no som víctimes d'aquestes situacions perquè anem vestides provocadores, ni perquè anem caminant soles, ni perquè volem que ens molestin. La culpa la tenen els agressors, i s'ha de posar el focus en aquestes persones. "Això no es pot fer. Tots som persones i ens han de respectar", conclou Amer.
El 80% de menors de 8 anys han vist pornografia, un model que fomenta les relacions masclistes. Per lluitar contra aquest model, la clau està en l'educació des de la infància. S'ha de trencar el tabú i parlar del tema, tal com ho fan els alumnes que es reuneixen a les píndoles InfoSex, el servei de l'Oficina Jove. Cal fer veure als joves que la sexualitat és una cosa normalitzada, respectuosa i consentida.
El masclisme està tan arrelat a la nostra societat que, sovint, quan es visualitzen situacions d'abús, es gira el cap i es deixa passar. El que es necessita és obrir els ulls a aquestes situacions, per tal de vèncer aquest estat d'inferioritat que viuen les dones, que deriva en judicis injustos com el cas de La Manada, o bé en l'àmbit laboral en qüestions com la bretxa salarial.
S'ha de lluitar per vèncer la cosificació de la dona i per evitar aquesta sensació que se't queda al cos quan un estrany et mira fixament pel carrer i saps que t'està despullant amb la mirada.
