L'emoció brolla en cada paraula, en cada gest. Pau Surroca és el petit dels dos fills de Dolors Bassa, té 26 anys, i vol estar al costat de la seva tia, a l'entrevista.

Com s'organitzen per poder visitar Dolors Bassa?

Els familiars només podem fer una visita de 40 minuts coincidint en cap de setmana, o divendres, o dissabte, o diumenge. Allà en diuen comunicació i veiem la Dolors a través d'un vidre. És duríssim. Et fan trucar i reservar hora i t'has d'emmotllar a la disponibilitat que et diuen. Un cop te la donen, ja no es pot anul·lar o canviar.

És important per a ella veure-us cada setmana?

És aquest el motiu pel qual aguanta. Està aïllada del món exterior i frisa per veure'ns. En una carta, ens deia: "Tota la setmana visc del retrat visual d'haver-nos vist darrere el vidre". Li queda gravada la nostra imatge i destaca algun detall de la roba, un somriure, un moviment...

Ho escriu tot?

Fa un dietar. Ella intenta conformar-se que això va per llarg, amb la tristesa de veure's privada de llibertat, sense res a fer. Passa moltes hores tancada a la cel·la, i les poques hores restants són només per caminar pel pati per anar a una petita biblioteca a agafar llibres. La instal·lació d'Alcalá-Meco és vella i no hi ha gaires activitats.

Mostra interès per les activitats de la presó?

Ella sempre demana poder fer tallers. L'altra vegada que hi va ser no li'n van autoritzar cap. Ara ja sap una mica més bé com va tot, s'ha afanyat més i li han acceptat fer aeròbic.

Com ocupa el temps?

Les cartes són de gran ajuda. Llegeix totes les que rep. No dona abast per contestar-les totes, però sempre ens diu com són d'importants per a ella.

Vostès, de fet, com a familiars, fan una crida perquè la gent no deixi d'escriure-li cartes. Com es pot fer?

Ho fem a dos nivells. Per una banda, individualment a aquesta adreça: Dolors Bassa Coll, CP Madrid I, Mujeres, Mód. B2. Carretera de Alcalá-Meco, Km. 4,5, 28805 Alcalá de Henares (Madrid). I també formem part, amb els familiars directes dels represaliats, de l'Associació Catalana pels Drets Civils, que té una campanya d'enviament massiu de cartes a cinc mandataris europeus per convertir la impotència en potència.

Què se'n fa de les cartes que ja ha llegit?

És molt impactant la quantitat de saques de cartes que ens enduem de Madrid cada setmana. Impressiona veure que n'hi ha, fins i tot, del Japó, d'Escòcia, d'Irlanda, d'Espanya... Les guardem a la casa de la meva mare, a Torroella de Montgrí.

Com és la relació que té ella amb les persones de la presó?

Amb qui més es relaciona ara és amb la Carme [Forcadell]. Tenim enveja sana dels familiars d'altres presos, perquè la normativa penitenciària varia depenent de cada presó. Les condicions d'Alcalá-Meco no tenen res a veure amb les d'Estremera.

A què es refereixen?

Pensa que el més important per a elles són les visites. A Estremera, la llista d'amistats és de 50 persones, que es poden anar alternant. A Alcalá-Meco, n'autoritzen deu, i entre aquestes s'hi han d'incloure les parelles de fet dels fills de la Dolors i altres persones directes que, per a la presó, no tenen la consideració de família.

El vidre també denota fredor en les visites, no?

És com la finestreta d'un banc, que t'has d'apropar a un micro per parlar. L'altaveu se sent fatal. Hem acabat enganxant l'orella al vidre. Per acabar-ho d'adobar, les comunicacions entre les altres internes i els seus familiars se senten més que a nosaltres mateixos parlant. Tot això dificulta molt la visita, i els 40 minuts passen volant.

Hi ha la possibilitat de veure-us vis a vis?

Tenim dret a un vis a vis mensual, ens podem abraçar en una habitació. Depèn de quan demanes el vis a vis et permeten estar una hora, o una hora i mitja, o dues hores. Les normes de la presó són molt complicades.

Qui els havia de dir que s'aprendrien la normativa penitenciària...

No l'hem après perquè ens l'hagin donat per escrit. L'hem après a còpia d'equivocar-nos i anant parlant amb familiars d'altres internes. Fins i tot ens van ensenyar que és millor no fer la visita a primera hora, perquè sinó la interna es queda sense esmorzar. Hi ha detalls que són difícils de conèixer si algú no t'ho explica.

Quin missatge vol transmetre Dolors Bassa?

La Dolors demana que la gent no deixi de mobilitzar-se, de sortir al carrer, de forma pacífica. Li fa molta por que hi hagi violència, perquè és molt injust que estiguin tancats per violència, quan mai n'hi ha hagut. Ens fa molta pena veure-la allà dins. És injust.