La Coral del Sant Pau: vint-i-cinc anys d'històries i cançons

Per commemorar aquesta data tan especial, l'entitat ha organitzat un concert que promet ser d'allò més especial. Serà el dimecres 25 de maig a l'Auditori dels Caputxins de Figueres amb uns participants inusualment familiaritzats amb la coral. Qui omplirà l'escenari seran excantaires, que interpretaran cançons segons les pautes que els donin els exdirectors de la coral. La idea és que antics membres puguin tornar a sentir-se nens i nenes cantant de la mà d'aquelles persones que els varen instruir en el món del cant i els varen ajudar a créixer mentre eren alumnes de l'escola Sant Pau.

Introducció divertida a la música

La coral de l'escola Sant Pau de Figueres funciona de manera regular des de l'any 1993, quan la Carme Castelló va voler fer més seriós el projecte que ja havia iniciat anys abans, el 1986. Va decidir emprendre la primera sortida de la coral a Barcelona per participar en "El país a l'escola", del Congrés de Cultura Catalana. Després d'aquest concert, en van venir molts altres. Al Liceu, al Palau de la Música, a l'Auditori de Barcelona, a la Sagrada Família, a Montserrat... i sempre amb l'ajuda del professor Santi Musquera, que s'integra a la coral buscant una activitat engrescadora i diferent, i ajuda amb l'acordió i el piano. Junts instrueixen els alumnes i els ensenyen cançons populars catalanes, havaneres, sardanes i, el que és més important, els introdueixen a la música d'una manera molt educativa, divertida i que fomenta l'expressió personal i el treball en equip. Fins a l'any 2011, Castelló va estar al capdavant de la coral.

El seu relleu l'agafa Núria Badosa, mestra de música, que compta amb el suport del mestre Pere Puig, músic que mai s'ha desvinculat de la coral. Amb ella, segueix la participació en concursos com ara el "Sons i cançons", organitzat pel Congrés de Cultura Catalana, on queden en primera posició diverses vegades. Ella veu complir els vint anys de la coral i, amb la celebració, s'adona de l'evolució d'aquesta, i que el cant no és una fita a assolir, sinó una eina mitjançant la qual s'educa i enriqueix els alumnes.

Guanyen en cohesió i qualitat

Al llarg de la seva història, la Coral del Sant Pau ha participat en incomptables cantades de nadales, homenatges i concursos, en els quals han assolit la primera posició diverses vegades. Poden presumir d'haver tingut entre els seus membres cantaires figuerencs que s'han acabat convertint en famosos, com Mónica Naranjo, que interpretava un solo de la cançó de Gavina. Any rere any, la coral ha col·laborat amb moltes associacions, entitats i altres corals amigues, i fins i tot han gravat els seus propis discs a estudis professionals de gravació, amb l'ajuda de Jotxi, Josep Maria Godoy.

Són molts anys de divertiment, emocions i bones amistats entre alumnes, professors i famílies. Són molts anys d'experiències compartides. Tot aquest bagatge es nota actualment, i l'equip docent n'és conscient. L'actual directora de la coral és Sara Arché, i n'està al càrrec des de l'any 2015. Ella s'esforça a fer un repertori variat, amb cançons populars combinades amb altres de traduïdes d'altres idiomes. La mestra confessa que el seu moment preferit és quan veu que els cantaires més petits prenen exemple dels més grans.

Tant Arché com la directora de l'escola Sant Pau, Anna Monturiol, coincideixen que la coral ha anat evolucionant i ha guanyat en cohesió, autoestima i professionalitat. Ara, només queda esperar a la pròxima actuació de la coral, que serà el dia 25 de maig a l'Auditori dels Caputxins amb la participació de totes aquelles persones que, algun dia, van aportar el seu petit gra de sorra per fer possible que existís la coral del Sant Pau.

«Recordo els esclats d'eufòria de quan es rebien primers premis»

Pere Puig: Músic, pianista i director del centre d'estudis musicals Pep Ventura de Figueres.

Si alguna persona és l'àngel de la guarda de la coral del Sant Pau, aquest és Pere Puig. Des dels inicis, hi ha estat implicat com a músic, component cançons i també com a pianista fent els acompa­nyaments musicals.

- Quan va ser el primer contacte amb la coral?

- Va ser el 1992 quan la Carme Castelló, professora del centre i ànima de la coral, buscava un músic acompanyant. La meva dona, Esther Costa, treballava a l'escola i ens va posar en contacte.

- Com ha evolucionat, al llarg d'aquests 25 anys?

- L'evolució sempre depèn de les directores. La passió per la música de la Carme Castelló i els concursos convocats pel Congrés de Cultura Catalana van marcar la primera etapa, amb premis per a la coral, actuacions arreu del Principat i gravació de discs. Amb la Núria Badosa i la Sara Arché, mestres de música de l'escola Sant Pau, hi ha hagut canvis de repertori i d'estil, però s'ha mantingut la dinàmica de concerts i actuacions. Han anat al Palau petit del Palau de la Música, a Perpinyà, a Fornells de la Selva, entre altres.

- Com se sustenta l'entitat?

- Els recursos de la coral són limitats. Els cantaires compten amb la bona disposició de l'equip directiu, de l'equip de la coral, de la directora de la coral, i de l'ajudant de direcció, Dolors López. Durant un temps, es va comptar amb una subvenció de l'Ajuntament de Figueres, i en les sortides també hi col·laborava l'AMPA.

- En què consta un assaig?

- Hi ha una primera part d'escalfament de la veu i d'estiraments. En la segona part treballen cançons o passatges, que a vegades són per a veus separades. Treballem aspectes com ara la memorització de les lletres, la cura de la posició corporal, la respiració, la projecció de la veu o l'afinació.

- Qui marca el repertori?

- El repertori depèn en bona part de la directora, que escull les cançons tenint en compte el nivell de la coral i què és el que els pot agradar. També es treballen peces de cant comú en trobades de corals, i alguna cançó curricular de primària. En aquests anys també hem preparat cançons d'autors pròxims com Lluís Albert, Maria Rosa Gratacós o Agapit Torrent. Jo ajudo amb els arranjaments i componc cançons fetes a mida per a la mainada. Faig el que em sembla que els pot escaure, i tinc la sort que les volen cantar.

- Per què hi ha més noies que nois, a les corals?

- La Cloti Miró, fundadora de l'Orfeó de l'Empordà, deia fent broma que "a Catalunya, dones un cop de peu a una pedra i de sota et surt una soprano. Al País Basc, en canvi, fas el mateix i et surt un baríton!". Això es veu també en les noves generacions, però pot variar molt amb els anys segons els costums i el repertori. A l'època de Pep Ventura a Figueres, per exemple, hi havia cors grans formats només per treballadors.

- Quan deixa de tenir veu blanca un infant?

- El canvi de veu en els nois sol ser cap als tretze o catorze anys, i es fa molt evident, però les noies sovint creixen més aviat, i gua­nyen en plenitud. La majoria d'aquests canvis no són apreciables encara en les corals d'escoles d'educació primària.

- Quins beneficis aporta, per al nen o nena, apuntar-s'hi?

- Els beneficis són múltiples. En una escola inclusiva, els nouvinguts que canten aprenen molt més ràpidament la llengua vehicular, hi ha un estímul per al treball en equip, s'aprenen valors i es produeix un desenvolupament emocional molt considerable.

- Algun record especial?

- Els records són incomptables! Recordo els nervis dels cantaires abans de sortir a escena, i l'esclat d'eufòria quan rebien el primer premi del concurs "Sons i cançons" al Palau de la Música. També recordo l'assaig per la celebració del quinzè aniversari de la coral, amb l'aula de música plena d'excantaires cantant amb bona veu i excel·lent afinació.