Castelló d'Empúries (Alt Empordà) va realitzar fa un any unes excavacions per conèixer més a fons l'etapa alt medieval del municipi. La campanya va permetre localitzar fins a catorze tombes de mitjans del s.VIII d.C i principis del IX enterrades sota el subsòl. La troballa confirma que a l'entorn de l'actual Basílica de Santa Maria hi havia una necròpolis vinculada a una església preromànica. L'arqueòloga que dirigeix l'excavació, Anna Maria Puig, ha assegurat que es tracta d'una descobriment molt important per aportar dades sobre aquest període històric i que entre els cossos s'hi van trobar tant adults com nens. "Sabem que formava part d'un cementiri molt més extens", afirma. Durant la intervenció, també es van descobrir restes de murs de l'antic temple i també del romànic així com unes antigues sitges, d'èpoques posteriors. Els treballs s'han reprès aquesta setmana amb l'objectiu d'investigar l'origen d'un fossat on hi havia enterrades dues tombes més, que es va localitzar durant les primeres excavacions i que seria d'una etapa anterior.

Localitzar un antiga necròpolis i determinar les successives ocupacions que es van produir a l'entorn de la Basílica de Castelló d'Empúries. Aquest era el principal objectiu de la campanya d'excavacions que es va realitzar fa un any al jaciment del solar nord, que ara funciona com un aparcament de vehicles.

Unes prospeccions de l'any 2006 ja van posar al descobert les restes òssies d'una jove d'uns 20 anys -fins aleshores les més antigues localitzades al municipi- que s'havien d'emmarcar, necessàriament, en algun tipus de conjunt funerari que els arqueòlegs volien determinar.

Els resultats s'han donat a conèixer ara, just quan s'inicia la segona fase d'excavacions. En total, es van localitzar unes catorze tombes datades d'entre mitjans del s.VIII i IX d.C. La troballa confirma l'existència del cementiri, d'una extensió més gran que els límits de la cala excavada, vinculat a l'església preromànica que hi havia a la zona.

Les tombes, on hi havia restes humanes d'adults i nens, estaven enterrades a l'argila del subsòl i totes mantenien la forma del cos "perfectament encaixat". A més, estaven cobertes per llosses de pissarra i d'altres pedres originàries de la zona. Les proves de radiocarboni van permetre datar els cossos.

Les excavacions també van permetre localitzar estructures d'aquest antic temple, del romànic i unes sitges posteriors que es van construir sobre d'aquest espai i on es guardaven cereals. A més, es van trobar restes d'un fossat dos metres per sota dels altres temples amb dos graons, en un dels quals hi havia dues tombes més, que els arqueòlegs creuen que daten de la mateixa època que les anteriors.

Segons l'arqueòloga que dirigeix els treballs, Anna Maria Puig, però, l'espai dataria d'una època anterior encara per determinar. Amb l'objectiu de descobrir-ne les dimensions i l'origen, aquesta setmana s'ha endegat una nova intervenció, que s'allargarà fins al proper 20 d'abril.

Aprofundir en l'època alt medieval del municipi

Puig assegura que les troballes són molt "interessants" perquè han permès arribar a uns nivells de l'alt medieval del municipi que fins ara es desconeixien. De fet, assegura que fins ara no s'havia trobat cap material o estructura que no estigués "fora de context" ni barrejada amb restes d'altres èpoques.

La nova fase d'excavacions està finançada per l'Ajuntament del municipi, amb un pressupost d'uns 15.000 euros. L'alcalde, Salvi Güell, diu que el consistori aposta per aquest tipus d'actuacions amb l'objectiu d'aprofundir més en la història del municipi. "Castelló era l'antiga capital del Comtat d'Empúries però abans de l'època medieval tenia la seva història i el que volem investigar són els inicis d'aquesta història", assegura.