El recorregut professional de Josep Fernández passa per les aules i per l'administració. Mestre des del 1985, el seu primer destí va ser l'Escola Sant Jaume de Portbou, tres mesos com a substitut. A partir d'aquí, ha estat director de l'Escola Josep Pous i Pagès i Maria Àngels Anglada de Figueres; regidor de l'Ajuntament de Figueres i conseller comarcal de l'Alt Empordà, i adjunt al director dels Serveis Territorials d'Ensenyament. L'1 de juliol del 2017 va deixar els despatxos de la Generalitat per tornar a les aules del Maria Àngels Anglada, amb un projecte de direcció.

Com a docent, sempre ha estat al davant de reptes. El primer, dirigir l'escola Pous i Pagès?

Era una escola d'acció especial, i hi vaig anar perquè em va interessar. Inicialment vaig estar a les aules especials, on s'escolaritzava l'alumnat d'ètnia gitana, i on l'objectiu principal era que l'alumnat assistís a l'escola i adquirís uns hàbits socials bàsics. No m'agrada parlar d'integració, prefereixo dir normalització o inclusió, segons el context.

Creu que s'ha avançat des que va marxar del Pous i Pagès?

L'escola sempre ha fet un gran esforç, però crec que ha fallat un treball paral·lel que depèn més de la política municipal i del Departament d'Ensenyament. L'escola dedica una gran energia en un bar­ri amb unes característiques socials molt determinades, però si l'esforç no va acompanyat d'una visió urbanística, de benestar social, sanitària, coordinada, clara i estratègica, res d'allò que es fa no dona fruits. Encara queda molt per fer, després d'aquests anys.

De director d'aquesta escola va passar a la política. De quina forma es va produir aquest salt?

Com a director del Pous i Pagès tenia molta relació amb associacions de veïns, amb la parròquia del Bon Pastor i amb mossèn Franco, treballant per implicar l'escola en el barri i en la promoció social. Per aquest fet, tenia molta relació institucional. Marià Lorca em va fer una trucada per proposar-me entrar a la llista, i vaig dir que sí, com a independent per CiU.

Quina creu que ha estat la petjada que ha deixat a la ciutat com a regidor d'Ensenyament?

Va ser una etapa on s'havia de preparar el pas a la LODE [Llei orgànica reguladora del dret a l'educació]. Vaig intentar la implicació de la comunitat educativa, escoltant les seves demandes, dinamitzant el Consell Escolar Municipal, i mirant de prioritzar allò que era propi de la competència municipal. A més de les actuacions concretes en la millora de les infraestructures de les escoles públiques, es van fer les gestions per convertir l'escola en institut Cendrassos, la remodelació de l'Escola Josep Pallach, i un llarg etcètera. Em van quedar temes pendents, en quatre anys no s'arriba a tot.

Amb quina idea va agafar les regnes de l'Escola Maria Àngels Anglada?

Al principi, es trobava en mòduls prefabricats i creixia progressivament. Sabíem que només hi havia espai perquè tingués una sola línia, a causa de la limitació urbanística, però érem conscients que ens trobàvem en una zona amb demanda per a dues línies. Mentre no tingués edifici acabat, la nostra prioritat era que la comunitat educativa pogués gaudir de les mateixes condicions de qualitat que una altra escola.

I li arriba una altra proposta política.

L'1 de febrer del 2011 vaig passar a ser adjunt del director dels serveis territorials d'Ensenyament, amb Albert Bayot.

Com descriu aquesta etapa?

Ha estat un dels pitjors períodes econòmics al Departament d'Ensenyament. Ens va agafar de ple la crisi. Moltes de les propostes i actuacions que teníem previstes van començar a caure al setembre del mateix 2011, a causa de les restriccions i els criteris de reajustaments econòmics de l'Estat. Van afectar fortament les inversions, plantilles del personal docent, personal PAS... Va ser dur, es va haver d'explicar molt cada decisió de priorització que es feia.

Com van suportar-ho?

Més enllà de la confiança i professionalitat del personal que m'ha acompanyat aquests anys, hi ha dos motius que van fer possibles que superéssim la situació. Per una banda, des dels serveis ter­ritorials es va explicar tot amb transparència i realisme, prioritzant de forma objectiva. I, d'altra banda, perquè les direccions dels centres, i en certa manera també els ajuntaments i les Ampes van entendre que amb els recursos que teníem havíem d'arribar a allò que era prioritari, en espera d'una etapa millor. La gestió, en aquestes condicions, ocasiona un desgast quan veus que caldria atendre les demandes, i no es pot.

Tanca el parèntesi al Departament i obre un nou camí professional, una altra vegada com a mestre a l'Anglada.

M'incorporo amb una idea clara: qualsevol decisió o acció en un centre educatiu, ha d'estar per sobre dels interessos polítics, sindicals o personals. L'infant i el jove són el tresor més valuós del nostre país. Tenia l'opció d'anar a una altra escola, com el Sant Pau, on tinc la plaça definitiva, però, quan vaig deixar l'Anglada el 2011, em vaig comprometre amb el claustre i el consell escolar a tornar-hi.