Una parella homosexual és acusada d'incívica per fer-se petons en un parc públic

Per la seva banda, l'Ajuntament de Figueres ha volgut aclarir que aquesta agent estava actuant segons el seu criteri propi i que en cap cas aquesta actitud respon a les polítiques del govern municipal. També han apuntat que estudiaran el cas per, si cal, prendre les mesures pertinents i que els sorprèn que passi ara, ja que la setmana anterior tots els agents cívics van rebre unes sessions de sensibilització de conflictes amb LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals).

En aquesta entrevista, un dels afectats ha volgut explicar en primera persona com va viure la situació, amb la intenció de denunciar que encara avui hi hagi discriminació per condició sexual. Tot i això, per motius de privacitat, ha preferit preservar la seva identitat.

- Un dilluns tranquil es va estroncar de sobte...

- Sí. El meu company i jo estàvem asseguts a un banc del Parc Bosc parlant amb actitud afectuosa i fent el que fa una parella normal: fer-se petons. Res fora de lloc. Ni estàvem un sobre l'altre, ni ens estàvem tocant. Només fent-nos petons. Sí que és veritat que anaves veient el que és típic, és a dir, gent que se't queda mirant sense motiu. Com si estiguéssim pecant! De cop, se'ns apropa una dona que s'identifica com a agent cívica i ens ensenya la seva placa.

- I què us va dir?

- Quan s'identificava, de seguida vaig començar a pensar si havíem tirat algun residu a terra, si havíem embrutat o si estàvem asseguts indegudament. Però, no. La dona ens va dir: "sé que estem en una democràcia on tothom pot fer el que vulgui, però he rebut queixes de gent que us ha vist pel parc, i us hauríeu de tallar una mica".

- Com vau reaccionar?

- Volia buscar una explicació lògica. Pensava que a una parella heterosexual potser també els hauria cridat l'atenció. Però és que tampoc fèiem res de l'altre món! El meu company es va indignar i van tenir un intercanvi d'opinions en el qual la dona es mostrava educada i respectuosa. Tenint en compte l'acusació que ens acabava de fer, però, podem dir que era una actitud hipòcrita. Era homofòbia encoberta. Aquesta és la pitjor.

- Quins arguments us donava?

- Ens deia que la gent s'havia queixat perquè al parc podia haver-hi nens que ens veiessin fent-nos petons i que aquesta imatge no compliria amb les expectatives del model educatiu que els volen ensenyar els seus pares. Però, alerta!, de nen no n'hi havia ni un, al parc. Aquí ja vaig començar a pensar que es tractava d'una broma.

- En algun moment, us va ferir especialment algun comentari de l'agent?

- Sí. Després d'estar parlant una estona sobre el tema, ens deixa anar: "Tranquil, si el meu nebot és de la vostra classe". De la vostra classe? Però això què vol dir? Fa por la paraula homosexual? Aquí vaig deixar d'intentar buscar motius i de racionalitzar el fet i vaig adonar-me que, evidentment, es tractava d'una acció homòfoba.

- Què va passar després?

- Li vam dir que enteníem que estigués fent la seva feina i irònicament ens vam disculpar per les molèsties que hagués pogut ocasionar el nostre comportament. Després ens en vam anar. És brutal que passi això el 19 de febrer de 2018.

- Prendrà mesures legals?

- A escala personal, he transmès la meva experiència a través de les meves xarxes socials, el consell local de joventut de Figueres i vull informar també a LGTBI Violeta. De fet, l'endemà de l'accident em va trucar personalment Jordi Sánchez, tècnic mediambiental i responsable d'agents cívics de l'Ajuntament de Figueres. Primer de tot em va fer explicar els fets, i em va demanar la descripció física de l'agent. Després, em va demanar perdó i em va dir que li semblava denigrant aquesta situació. Em va dir que l'Ajuntament buscava justament el contrari, i no entenia que hagués passat això després que els agents cívics rebessin una formació LGTBI el divendres anterior. A més a més, va afegir que estudiarien el cas per, si cal, prendre mesures pertinents per tal que no tornin a passar aquests incidents. Amb això ja em dono per pagat. No vull anar més enllà.

- Li ha passat alguna altra vegada una cosa així?

- Constantment. Ser homosexual és un assetjament constant. No és la primera vegada que em passa, ni serà l'última. Hi ha molta gent que avui en dia encara et deixa anar aquestes perles.

- Què caldria fer per trencar aquest estigma?

- Només faria falta que els heterosexuals es posessin en la meva situació per un segon, i hi pensessin. No saps el que és anar pel car­rer amb la teva parella i no poder-li agafar la mà perquè tens por. La gent et mira, aparta la mirada, fa comentaris, t'insulten. Sense anar més enllà, després d'una primera cita fantàstica, vaig haver de patir els insults d'uns joves que ens havien vist. I en aquell moment? on era l'agent cívic? En aquell moment que el necessitava, no era? Però per dir-me que no puc petonejar-me, sí que hi era.

- Després d'incidents així, com reacciona un mateix?

- En comptes de tenir una actitud destructiva, cal transformar la situació. Jo opto per transformar-ho tot a positiu i reformular la situació. Des del consell local de joventut de Figueres, per exemple, volien fer una "besada popular" on tothom es fes petons amb tothom perquè la gent veiés que existeixen molts estils diferents de models educatius.

- No ensenyar-los la realitat és posar-los una bena als ulls...

- Exacte. Els nens han de créixer sabent que hi ha de tot, i que tot està normalitzat. Hi ha pares que no volen que els seus nens s'assabentin que existeix l'homosexualitat, i això fa entrar en una roda viciosa. El nen creixerà, anirà a l'institut i, com que no ho haurà vist mai, no ho acceptarà i serà un homòfob per naturalesa. Hem de trencar amb això. Cal més comentaris a cada del tipus: "has de fer escollir el que t'agradi a tu". Tothom ha d'aportar el seu petit gra de sorra per a aquesta causa. I si no s'hi està a favor, molt bé, però almenys no estar-hi en contra. Hem de lluitar per vèncer l'homofòbia encoberta de la societat i, sobretot, per trencar amb la cultura popular amb la qual hem crescut: una que ens diu que només està bé allò heteronormatiu.