01 de març de 2018
01.03.2018

Impuls a les biblioteques escolars, en l'era de la innovació pedagògica

Dos instituts i una escola de l'Alt Empordà han estat triats per formar part d'un projecte impulsat per la Fundació Jaume Bofill per repensar els espais de lectura

01.03.2018 | 10:00
Impuls a les biblioteques escolars, en l'era de la innovació pedagògica

L'Institut Illa de Rodes i l'Escola Jaume Vicens Vives, de Roses, i l'Institut El Pedró, de l'Escala, han estat seleccionats per la Fundació Jaume Bofill per formar part del projecte Biblio(r)evolució: repensem els usos de la biblioteca escolar. Participar en aquesta proposta representa un repte per a aquests tres centres, que ara hauran de definir i cocrear fórmules innovadores que serveixin per integrar tota la comunitat educativa en la biblioteca escolar.

El projecte dona el tret de sortida el 3 de març amb una sessió formativa a responsables de biblioteca dels centres educatius. A banda dels dos instituts i l'escola altempordanesos, hi ha vint-i-set centres més seleccionats de tot Catalunya. L'acte es farà al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Després d'aquest impuls inicial, les escoles i els instituts tindran fins al 15 de maig per repensar la seva biblioteca i trobar, així, noves maneres de facilitar els aprenentatges, amb la implicació d'alumnat, famílies, personal d'administració i serveis, professorat i serveis educatius.

"La biblioteca escolar pot ser un agent catalitzador de laboratoris d'experiències lectores, espais per tirar endavant projectes transversals que comencin amb la descoberta de la biblioteca o bé un espai virtual", explica Àlex Cosials, un dels coordinadors del projecte Bilbio(r)evolució.

Un espai virtual a l'Illa de Rodes

Institut Illa de Rodes de Roses. Montserrat Batllosera és la cap de departament de català i també l'encar­regada del procés de revitalització de la mediateca i dels clubs de lectura d'aquest centre educatiu. L'equip impulsor del projecte són set persones, tots ells representants de diferents àrees de coneixement. Aquest equip de professionals seran els encarregats de repensar la seva mediateca per crear-hi un espai virtual que sigui multidisciplinari i col·laboratiu.

Montserrat Batllosera explica que han ideat un projecte amb diverses línies d'actuació. La primera és convertir la mediateca en un espai virtual a través de la digitalització de tot el catàleg de llibres. "El centre té la intenció de convertir aquest espai en un centre de recursos de diferents àrees, que estigui disponible tant per a professors com per a alumnes", comenta la professora, que hi afegeix: "A partir d'ara l'institut també entendrà aquest espai com un indret on poder fer exposicions de treballs multidisciplinaris d'alumnes."

A part de totes aquestes reformulacions catalitzades a través del projecte de la Fundació Bofill, l'institut rosinc segueix amb la proposta iniciada l'any passat de donar vida i força al seu club de lectura, que ha esdevingut un èxit de participació i que, a partir d'ara, tindrà el seu propi espai a la biblioteca. "És una eina per donar vida a la biblioteca. No volem que sigui un magatzem de coses, sinó un espai viu, que la gent se'l senti seu i que tingui ganes de participar-hi i col·laborar-hi", conclou.

Donar veu a tota la comunitat

Institut El Pedró de l'Escala. La professora Margarita Vidal és l'alma mater de la biblioteca de l'institut escalenc i es mostra molt contenta per poder emprendre un repte innovador per millorar la funcionalitat d'aquest equipament. "De moment estem en el punt de partida del projecte, que és la crida a la participació. Es tracta d'un procés participatiu i cocreatiu que vol incloure tota la comunitat educativa per potenciar el paper de la biblioteca en el marc d'una educació de futur", anota.

Margarita Vidal no amaga la satisfacció que el seu centre es trobi entre els trenta seleccionats per al projecte de la Fundació Bofill. "Nosaltres vàrem proposar aquesta idea de projecte per tal que la biblioteca escolar impulsi encara més el seu paper com a centre lector", explica, al mateix temps que descriu quina és la idea que volen posar en marxa: "Pretenem aconseguir una socialització més gran de l'experiència lectora i que hi hagi més interacció entre els agents implicats, aconseguint espais reals i virtuals de debat i de recomanació. En aquest sentit, volem donar veu a tota la comunitat educativa fomentant el debat viu i la reflexió sobre el que llegeixen i donar suport a les famílies en el procés d'acompanyament de l'itinerari lector dels seus fills."

Margarita Vidal afirma que, per potenciar aquest objectiu, és fonamental l'ús de les tecnologies digitals, "amb les quals els alumnes se senten tan identificats". I la proposta va encara més enllà: "Podríem premiar mensualment amb un llibre el nombre més gran de comentaris al bloc de lectura." Idees com aquesta i altres similars, es desenvoluparan en el període de cocreació que preveu el projecte.

Posar al dia la biblioteca

Escola Jaume Vicens Vives de Roses. Tània Sabrià, acompanyada a la imatge per la directora del centre, Elisabet Ginestera, dinamitza la biblioteca juntament amb un altre mestre, David Pujol. La seva proposta de millora consisteix a convertir aquest espai en un recurs no només per a l'alumnat sinó també per a les seves famílies. Una de les idees del seu projecte és que els pares esdevinguin un suport lector i d'alfabetització i que acompanyin els fills en les seves lectures.

A l'Escola Jaume Vicens Vives de Roses, veuen com una gran oportunitat posar al dia i donar un nou impuls a la biblioteca del centre, ja que, com afirma una de les mestres que dinamitzen aquest espai, ara mateix està "infrautilitzada". Ella és la Tània Sabrià i juntament amb el mestre David Pujol s'ocupen de l'aula de composició escrita, un espai de l'escola que tenen la intenció d'integrar a la biblioteca. "Ens agradaria convertir aquest espai en un lloc acollidor, confortable, atractiu, accessible, on tothom se senti a gust. Un espai diferent de la resta d'aules, amb un disseny diferenciat", assenyala Tània Sabrià, parlant de l'equipament, però també es refereix a la funcionalitat: "Volem que les famílies es converteixin en un suport lector per als alumnes, que puguin acompanyar en les lectures els nens i les nenes, que se sentin seva la biblioteca, no només com un recurs propi per als seus fills."

La Fundació Jaume Bofill parteix de la premissa que la biblioteca pot ser un element per gestionar les millores educatives dels centres educatius. Ara, s'ha iniciat un procés de treball que culminarà a final de curs, entre maig i juny, amb la tria d'aquells projectes que més bé hagin plantejat els usos de la biblioteca.


«Els centres que tenen una biblioteca viva estan tenint un potencial poderós»

Entrevista a Àlex Cosials, coordinador de projectes de la Fundació Jaume Bofill

Àlex Cosials és el coordinador de projectes de la Fundació Jaume Bofill i, per tant, encarregat de la gestió del projecte Biblio(r)evolució. Després de les 145 candidatures de centres educatius catalans, un comitè de selecció va acollir-ne 30 perquè s'unissin al projecte, i tres d'ells són de l'Alt Empordà.

- En què consisteix el projecte Biblio(r)evolució?
- És un repte que la Fundació Jaume Bofill llança als centres educatius, principalment, plantejant a l'opció de repensar l'ús de les biblioteques escolars.

- Què aporta la Fundació als centres seleccionats?
- Tindran una fase d'acompa­nyament amb una guia metodològica, unes sessions de formació en temes de design-thinking, per tal de pensar col·lectivament actuacions i, finalment, una mentorització per part d'especialistes en biblioteques escolars.

- Havien treballat abans en projectes de biblioteca escolar?
- Sí. Els temes de lectura preocupen molt. Ja teníem un projecte anterior, el programa LECXIT, en què un voluntari passava una hora de la setmana dedicant-se a la lectura amb els nens.

- Quin paper té la biblioteca en el context del centre educatiu?
- Depèn molt de cada centre. Aquells que tenen una biblioteca viva, entesa com un servei a tota la comunitat educativa, tenen un potencial molt poderós a l'hora de generar activitats que engresquin els nens. Ara bé, hi ha altres centres que, per manca de recursos, no utilitzen adequadament aquest espai.

- S'ha de trencar amb la idea que la biblioteca escolar és un magatzem?
- Exacte. Ha de ser un indret on es facilitin espais d'aprenentatge, es fomenti l'accés a la cultura digital i s'apreciï la participació de les famílies. En general, la biblioteca ha de ser un espai que ajudi a fomentar la millora educativa i la renovació pedagògica.

- I que també inclogui la cooperació de la comunitat?
- Amb Biblio(r)evolució, la idea és que cada centre pugui treballar la seva proposta amb la cocreació de la seva comunitat: la resta de claustre, alumnes i famílies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook