Els Mossos d'Esquadra van detenir l'1 d'agost del 2017 el regidor no adscrit de l'Ajuntament de Figueres Diego Borrego arran d'unes presumptes gravacions al lavabo de l'estació del TAV de Girona. Al mateix temps, el van començar a investigar per un "material compromès" guardava a l'ordinador. L'acusació era per possessió i distribució de pornografia infantil. El jutge, però, ha resolt arxivar la causa.

Diego Borrego espera assistir al pròxim ple de Figueres com a regidor del PP, després que el partit li ha comunicat que li aixeca la suspensió provisional de militància.

S'ha tret un bon pes de sobre?

Més que un bon pes, ha acabat un malson de gairebé sis mesos. Han estat moltes nits sense dormir i, durant el dia, pensant tota l'estona en el mateix. L'acusació que he patit crec que és la pitjor acusació que hi pot haver contra una persona. És clar que la pornografia infantil és un delicte molt greu, que causa alarma social i molt de rebuig. M'han comparat amb un degenerat. Però, per sort, el malson ha acabat.

Malgrat que s'ha mantingut ferm defensant la seva innocència, temia que la justícia no l'acabés creient?

Estic molt agraït als meus advocats, perquè, des d'un primer moment, van dir que el cas no s'aguantava per enlloc i que quedaria tancat. A més, quan havia de declarar davant la jutgessa, el fiscal no es trobava a la sala. Tot indicava que, davant d'una acusació tan greu, el fiscal hauria d'haver estat present. Si haguessin trobat, al meu ordinador, una única foto de pornografia infantil, el fiscal hauria estat allà i jo hauria anat de cap a la presó. Però, no van trobar res que fos delictiu.

Què van trobar, doncs, els Mossos al seu ordinador?

Només van trobar un material pornogràfic totalment legal, com ho pot tenir qualsevol adult.

L'experiència de la detenció, de les nits al calabós, de la repercussió mediàtica, com ho ha viscut tot això?

Quan em van detenir, en lloc de pensar en mi, patia per la meva mare, la gent del meu entorn, els companys de feina, els veïns. Pensava en ells imaginant que s'estarien preguntant amb quin tipus de persona han estat convivint. No em vaig preocupar per mi, perquè tenia claríssim que no havia fet res. Vaig estar tres dies a la garjola i sortint en tots els mitjans de comunicació en tot moment.

Com va enfrontar-se a tot això quan va sortir en llibertat provisional, acusat de distribuir pornografia infantil?

Vaig anar a trobar-me amb els companys de feina, molts dels quals tenen mainada, per demanar-los que no em veiessin com un pervertit, que jo no tenia res a veure amb allò que deien de mi. I això mateix tenia la necessitat d'explicar-ho a totes les persones que m'importen.

S'ha sentit criminalitzat?

Sí, que me'n vaig sentir. Però sabia que jo havia de fer vida normal, sortir al car­rer, anar a la feina. Bé és cert que hi ha persones més discretes que altres, però notava que m'assenyalaven amb el dit. A les xarxes socials també es va dir de tot. En algun moment, vaig arribar a témer per la meva integritat física. Vaig sentir que ja havia estat jutjat, però en aquest país la justícia és cosa dels jutges.

És fàcil parlar d'aquest tema?

Agraeixo haver pogut parlar sobre aquest tema amb tothom que m'ha volgut escoltar. Jo volia expressar tot allò que sentia i era important per a mi que hi hagués algú per escoltar-me.

Ha trobat més confiança o més desconfiança?

Sempre dic que hi ha tres tipus de persones: aquells que des d'un primer moment van confiar en mi; aquells que em van girar l'esquena, i, la gran majoria, aquells que han dubtat sobre si era innocent o culpable.

Hi ha qui l'ha decebut?

Algunes persones, sí. Però, per altra banda, he trobat gent que des d'un primer moment m'han fet costat sense cap mena de fissura. Persones que, fins i tot quan vaig estar a la garjola, es van preocupar per la meva mare. Entre els que m'han fet costat, hi ha gent que mai m'hauria imaginat que m'aturarien pel carrer, per estrè­nyer-me la mà i donar-me ànims i suport. Ara sé molt bé quin és el significat de la paraula amic.

L'episodi al lavabo de l'estació del TAV va ser sonat. Un home el va acusar d'haver-lo gravat. Pot explicar com ho va viure vostè?

A mi em sembla que va ser un episodi una mica surrealista. Aquell dia, de fet, vaig marxar cap a casa, tranquil·lament, perquè pensava que havia quedat tot aclarit, amb la presència de mossos i personal de seguretat de l'estació. La sorpresa va arribar l'endemà quan vaig rebre la trucada dels Mossos que em demanaven que els portés el mòbil. Voluntàriament, els vaig portar el mòbil a Girona.

Hi ha un abans i un després?

Sí. Jo no vaig voler deixar l'acta de regidor perquè sabia que no havia fet res i que, tard o d'hora, quedaria aclarit. Sé que a algú li hauria agradat veure'm políticament mort, no vaig voler donar la satisfacció a ningú. Aquestes experiències et fan més fort. He rebut moltes felicitacions per la resolució judicial, però hi ha persones de les quals he esperat l'enhorabona i no l'he tingut.

LA DADA

LA DADA

La justícia ha exonerat el regidor Diego Borrego de les acusacions que pesaven sobre ell. Un jutjat de Girona l'investigava per haver gravat presumptament un home als lavabos del TAV de Girona, mentre que un altre de Figueres ho feia per possessió i distribució de pornografia infantil. La resolució dona la raó a la defensa, representada pel lletrat Ladislao Pérez, que argumentava que els Mossos van actuar de manera "desproporcionada".

El regidor ha rebut una trucada del secretari general del PP de Catalunya, Santiago Rodríguez, donant-li l'enhorabona per la decisió judicial, i obrint-li la porta de nou a la militància, després que va ser suspès del partit quan va ser detingut. Borrego no té clar si presentarà accions penals per vulneració dels drets fonamentals. Afirma que vol passar pàgina.