L'ombra de la Guerra Civil espanyola continua sent molt allargada i encara hi ha molts aspectes que els historiadors investiguen per a poder treure a la llum. Els silencis, forçats o volguts, de molts dels protagonistes d'aquell conflicte bèl·lic sorgit de la sublevació militar encapçalada pel general Franco, van desapareixent a mesura que les noves generacions intenten trobar respostes i posar llum sobre els fets ocorreguts.
Això és el que han fet els integrants del Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins (GRAG). Després d'una llarga investigació, el seu treball ha donat peu a la publicació del llibre Aeròdroms Republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda, editat per Gorbs.
L'obra narra amb dades extenses, molt material gràfic, plànols i dibuixos, l'existència d'onze aeròdroms militars a la demarcació. El llibre ha estat coordinat per David Gesalí i té entre els seus autors dos altempordanesos, l'historiador David García Algilaga i el militar i investigador Roberto Plà. Ells són els responsables dels capítols dedicats als aeròdroms del Manol, a Figueres Sud, del de Garriguella-Vilajuïga i el de Figueres Nord-Cabanes. La seva feina es complementa amb la de la resta d'autors que han posat llum sobre la història i els fets ocorreguts en els aeròdroms de Celrà (Artemi Rossell) Vidreres (Lluís Astier), Banyoles (Joaquim Ejarque i Miquel Rustullet), Puigcerdà (Alfons Mills), Cassà de la Selva-Llagostera (David Gesalí), Verges (Aleix Guàrdia), Tortellà (Julio Clavijo) i Olot les Preses (Josep Maria Cros).
Presentació a la Biblioteca
El llibre es va presentar, dijous de la setmana anterior, a la biblioteca Fages de Climent de Figueres amb la presència dels dos autors altempordanesos i altres membres del GRAG. La sala va vessar de públic en un acte que va presidir la consellera comarcal de Cultura i alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez. També va intervenir l'editor Carles Gorbs per a destacar “la importància cabdal” dels ajuts d'administracions i patrocinis per a poder fer realitat el llibre.
Durant el seu parlament, Sònia Martínez va lamentar que la disponibilitat pressupostària de l'entitat comarcal “no pugui ser més generosa” a l'hora de subvencionar “edicions d'obres d'alt valor, com és el cas”. L'alcaldessa jonquerenca va elogiar la feina dels autors, tot destacant el valor referencial del seu treball “per a recuperar la memòria històrica del nostre país”.
Pel que fa al contingut de l'obra, David García Algilaga va exposar el llarg treball de camp que han dut a terme els autors fins a desembocar en aquest llibre “que s'ha convertit en una referència en un aspecte poc estudiat de la Guerra Civil en el nostre territori”. La majoria d'aquests autors ja havien publicat treballs anteriors sobre aquesta temàtica i aquests han estat el punt de partida del llibre, en el qual “ha tingut un paper essencial el coordinador David Gesalí”.
Roberto Plà, coronel de l'Exèrcit de l'Aire i impulsor del primer web d'aquest organisme militar, ha aportat al llibre uns dibuixos que relaten la vida en els camps d'aviació seguint fidelment la realitat del moment.
Plà va ser durant anys el comandant de l'EVA 4 del Pení i va relatar davant del públic de la Biblioteca figuerenca com se li va despertar la curiositat per la història de l'aeròdrom de Vilajuïga i Garriguella en saber de la seva existència “després d'haver-lo travessat per carretera durant anys mentre anava a la feina”.
Una història per explicar
En la presentació del llibre, David Íñiguez Gràcia apunta dues dificultats especials en el moment d'abordar aquest tema: “Un primer fet sobre el qual cal incidir és que fer història de la guerra a Catalunya implica estar preparats per a portar a terme una cursa d'obstacles”. “El segon problema -afegeix- rau en el fet que la majoria de les administracions consideren que allò que estudiem, això és, la guerra espanyola en el seu vessant aeri, no té massa vàlua.
Així, ens trobem que la història militar a la Catalunya contemporània està mal vista, fins al punt que hom acostuma a confondre-la amb el militarisme. Aquest problema potser és el meu greu de tots, perquè si no prenem consciència que cal estudiar tota la història de Catalunya, fins i tot la militar, la faran uns altres”.
Pel que fa als tres aeròdroms de l'Alt Empordà, el lector hi trobarà imatges impagables i dades inèdites que permeten descobrir la importància històrica d'uns equipaments que van ser efímers però que han deixat nombroses restes que formen part d'un patrimoni que cal conèixer i preservar.
“Quan hàgiu llegit aquest llibre, i us hàgiu fet vostra la història dels aeròdroms, visiteu-ne els vestigis i feu-los també vostres. Aprofiteu per fer sortides i turisme”, aconsella el coordinador David Gesalí.
Vuitanta anys dels bombardejos sobre l'Empordà
Els avions de l'exèrcit republicà que van intervenir a la Guerra Civil espanyola des dels aeròdroms gironins van tenir la doble funció de protegir el territori i participar en la campanya bèl·lica per complementar la campanya del seu bàndol. A les seves pistes aterraven i s'enlairaven avions de procedència russa com els populars Xato (Polikarpov 1-15) o Mosca (Polikarpov 1-16) a més dels Katiuska, els Natacha o el Tupolev SB-2, entre altres.
La Guerra Civil espanyola va ser un camp d'experimentació per a la ràpida evolució de la tecnologia militar aèria com a preludi de la imminent Segona Guerra Mundial.
El bàndol sublevat, els nacionals de Franco, van comptar amb la potent indústria alemanya, en plena expansió, amb la complicitat de l'exèrcit italià. Fruit d'aquesta col·laboració, l'Alt Empordà va ser víctima d'alguns dels bombardejos més ferotges de la Guerra Civil espanyola. Per mar, els pobles de la Costa Brava nord encara recorden les terribles conseqüències i el temor generat pel creuer Canarias, però és des de l'aire on l'horror va presentar la seva cara més mortífera.
Figueres va ser una de les ciutats catalanes que va patir més aquests atacs aeris. El 20 de gener de 1938 va ser l'escenari d'un primer bombardeig que va anar seguit de molts altres fins al febrer del 1939. El treball (Silencis) Figueres sota les bombes 1938-1939, recorda amb testimonis directes aquells fets criminals. Els municipis de la costa empordanesa, des de l'Escala fins a Colera i Portbou, també van patir els efectes de les bombes.
