Santi Escura i Moradell (1971) va conèixer la música per casualitat. Va començar a fer classes, als 8 anys, perquè al seu cosí, que també es diu Santi, el van apuntar a una escola de música. Ell hi va anar tot darrere, sense pensar gaire si allò li agradaria o no. "El meu cosí i jo sempre anàvem junts i fèiem moltes coses plegats. Fixa't que, al final, jo em vaig acabar dedicant a la música, però ell va optar per les belles arts."

Evoca el record d'infantesa, al seu poble natal, Mollet del Vallès, amb emoció, perquè de seguida es va adonar que la música seria "un aliment" per a ell. "Si saps captar la música, és un recurs natural inherent a la persona, com la respiració", afirma el músic.

Li van comprar una guitarra, però aquest era un instrument que trobava que tenia poca comoditat anatòmica, i no li va fer el pes. Després de dos anys estudiant llenguatge musical, va arribar el piano. "Jo estava enamorat del piano de la meva professora", confessa, alhora que agraeix que els seus pares li facilitessin, en tot moment, els estudis de música. "Si ara mateix soc músic és gràcies a ells", anota Santi Escura, a qui li agrada recordar com es van conèixer els seus pares: "La meva mare és de Sant Climent Sescebes i el meu pare de Mollet del Vallès. Es van conèixer quan el meu pare va anar a fer la mili a Sant Climent i es van casar."

Els pares van acabar establint-se a Mollet, on va néixer ell i on va viure fins als 18 anys. A aquella edat, va trobar-se que, com el seu pare, havia d'anar a fer el servei militar a Sant Climent, i des d'aleshores no s'ha mogut de l'Empordà: "He crescut com a persona i com a músic en aquesta comarca. Em sento d'aquí."

Ell mateix es defineix com a compositor que dirigeix, malgrat ser conscient que, a vegades, per a alguns professionals, és difícil entendre aquesta combinació. En l'àmbit de la docència, no es considera pedagog, sinó un músic que ensenya música. "Dono via lliure a tot allò que em pot portar a experimentar i a no quedar-me tancat en un cercle. I la música, de fet, em permet reinventar-me cada dia."

Se sent així tant quan escriu, com quan interpreta i dirigeix, i també quan imparteix classes als seus alumnes. "Així com improviso en la música, m'agrada improvisar en la manera d'ensenyar. M'agrada que cada classe sigui una sorpresa nova per a l'alumne i per a mi mateix, com a professor", explica Santi Escura, que defuig de les dinàmiques estàtiques a favor de la creativitat i l'espontaneïtat.

És professor de piano a l'Escola de Música Moderna de Girona i a l'Escola de Música del Casino Menestral Figuerenc. Com a director, està al capdavant de l'Orquestra Versatile, entre altres formacions.

Un dels seus projectes més immediats, precisament, està a punt de sonar: Santi Escura s'ha ocupat dels arranjaments de l'espectacle musical A bit of Broadway, que s'estrena aquest cap de setmana al Teatre Municipal de Girona (20 i 21 de gener) i que interpreta una big band dirigida per ell mateix.

Actualment, també treballa en una producció musical amb el flautista Claudi Arimany i en una altra producció que ha tret a la llum les composicions per a contrabaix escrites per l'autor rosinc Josep Cervera. El pianista, en aquest cas, està al costat del primer contrabaix de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Christoph Rahn.

Per a Santi Escura, la música és molt més que una expressió. "És màgica -diu- perquè no la veus". "Treballo amb orquestres amb músics de mil nacionalitats, de diferents ètnies, de diferents cultures, de diferents religions... i, quan estem davant d'una partitura, es crea una simbiosi entre tots que trenca qualsevol distància", somriu.

Ens revela el seu compositor predilecte en el món de la música clàssica: Dmitri Xostakóvich: "Escoltar-lo, em proporciona un gran plaer intel·lectual." Destaca el nom del pianista Bill Evans: "Em fascina." I descobrim que, pels altaveus del seu cotxe, acostuma a sonar pop perquè "és un estil que li dona un tempo a la conducció".