El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la patent de l'estelada que un veí de Roses (Alt Empordà) va registrar el 2013 amb l'objectiu de fer diners. L'home, José Antonio Blázquez, va inscriure no només el disseny característic de la bandera independentista, sinó també diverses variants (en blanc i negre, amb alternança de colors i, fins i tot, amb la bandera de Cuba). Tot i que l'Oficina Espanyola de Patents i Marques li va donar per bo, ara l'alt tribunal català ha tombat el registre. La sentència subratlla que Blázquez no pot apropiar-se de l'estelada perquè és "un signe comú" del moviment independentista i que, a més, no té res de "singular ni novedós" (perquè la bandera s'utilitza d'ençà del 1906). A més, el TSJC imposa les costes del procés -fins a un màxim de 1.000 euros- a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, que va ser qui va avalar el registre.

El cas que ara el TSJC ha sentenciat es remunta a l'estiu del 2013. Va ser llavors quan José Antonio Blázquez va registrar el disseny de l'estelada davant l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, que li va donar per bo. De fet, així consta al certificat que li van emetre, amb data 25 de juliol.

Al document, s'hi feia constar que la patent de l'estelada tenia el número de registre 517.411 i que, dins d'aquest, s'hi incloïen fins a deu variants. A més de la bandera genèrica, Blázquez va patentar diferents dissenys (en blanc i negre, amb alternança de colors, la que duien els catalans voluntaris a la I Guerra Mundial o, fins i tot, la bandera de Cuba).

Aquell 2013, el veí de Roses va assegurar davant dels mitjans que l'únic objectiu que perseguia era fer diners. Explicava que no s'oposaria a què es continués fent servir l'estelada, però que tot aquell qui volgués onejar-la, literalment, abans hauria "de passar per caixa".

"Signe comú de l'independentisme"

Una veïna de Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) va decidir oposar-se a la patent. De motu propi, aqueta dona, Elisenda Romeu, va recórrer la decisió davant l'Oficina de Patents i Marques. L'organisme espanyol, però, no es va fer enrere i va ser aleshores quan Romeu va portar l'afer davant del contenciós.

Ara, el TSJC li ha donat la raó. La sentència de l'alt tribunal català anul·la tant la patent de l'estelada com les diferents variants del disseny que havia registrat el veí de Roses. El TSJC conclou que la bandera és "el signe comú de l'anomenat moviment independentista català", un símbol "àmpliament divulgat". I que, per tant, ningú se'l pot apropiar ni molt menys patentar-lo, perquè no té res de "singular" ni de "novedós" (cosa que s'exigeix a l'hora de registrar un disseny industrial).

A més, la sentència també fa referència explícita al fet que Blázquez, entre les variants, hi inclogués la bandera de Cuba. Aquí, el TSJC resol que l'oficina espanyola no hauria d'haver admès aquest disseny, perquè com recull el conveni internacional de París -signat el 1883- els estats es van comprometre a tombar tots aquells registres que fessin servir "banderes o altres emblemes" dels països.

L'Oficina paga les costes

El TSJC, per últim, obliga l'Oficina Espanyola de Patents i Marques a pagar les costes del procés (que fixa en un màxim de 1.000 euros). La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs de cassació en el termini d'un mes.

L'advocat que ha portat el cas, Josep Cruanyes, diu que al seu parer l'Oficina Espanyola va fer "una veritable bestiesa" a l'hora d'admetre la patent. "Aquí s'entén que el criteri que es va aplicar amb el registre va ser més polític que no pas tècnic, amb voluntat de fer la guitza", considera. I hi afegeix: "Potser per això, la sentència li imposa les costes".

José Antonio Blázquez, doncs, es queda ara sense la patent de l'estelada. De fet, però, no la tenia tota en propietat. I és que, un cop la va haver registrat, va dividir-la en participacions d'1 euro, que va anar repartint.