L'any que està a punt d'acabar ha estat surrealista, sardanista i molt polític. Els figuerencs hem sortit moltes vegades al carrer, per manifestar-nos en contra de l'atemptat gihadista de Barcelona i per la situació política de Catalunya. Els carrers també van ser nostres amb la Cursa de la Dona i la Mitja de Figueres, com a actes esportius més multitudinaris.
Surrealisme judicial
Surrealisme judicial
La figuerenca Pilar Abel, pitonissa de professió, va sorprendre tothom en manifestar que era filla de Salvador Dalí. Va presentar una demanda i encara fou més sorprenent la reacció de la jutgessa, que l'acceptà a tràmit i, per comprovar-ho, la Justícia, amb una velocitat inusual, decretà la ràpida exhumació del geni figuerenc, per tal d'extreure'n mostres i sotmetre-les a l'anàlisi pericial d'ADN.
De res varen servir els criteris de diverses persones qualificades, com el del metge forense Narcís Bardalet que, tot i respectar la decisió judicial, va recomanar que es realitzessin abans les proves genètiques al que havia estat considerat fins al moment el pare de la demandant.
Tampoc es tingueren en compte articles d'opinió, com el que publicà el dalinòleg Josep Playà a La Vanguardia, en què argumentava el discutible parentiu, atesa l'agenda de Salvador Dalí -Pilar Abel hauria d'haver nascut abans dels nou mesos- i el seu desinterès per estar amb dones, segons alguns dels seus biògrafs.
Ni la mateixa Fundació Gala-Salvador Dalí va poder rebatre aquesta ordre judicial i gestionar aquest cas d'una forma més lògica, atesa la poca consistència dels arguments presentats per la demandant.
Aquest procés ocasionà que Dalí, Figueres i Abel fossin portada de diari en molts llocs del món, cosa que comportà molta notorietat a la ciutat i possiblement poc prestigi, fent honor a la coneguda frase de l'artista: "Allò important és que parlin de mi, encara que en parlin bé".
Finalment, el 21 de juliol es procedí a realitzar l'exhumació, amb la plaça de Gala i Salvador Dalí plena de gom a gom, possiblement un espectacle surrealista més que, segons el parer d'alguns, hauria delectat el mateix protagonista. Multitud de cadenes de televisió difongueren l'acte i una de les persones del públic, fent honor al Mestre, va manifestar: "Que la comitiva judicial faci el que hagi de fer, però demà a les 9 vull veure la taquilla del Teatre-Museu oberta, que continuï l'Avida Dollars".
El mes de setembre es va conèixer l'informe pericial, que descartava la paternitat reclamada. Pilar Abel, a través del seu advocat, va presentar recurs perquè considerava que no s'havia respectat la custòdia de les mostres extretes. La Fundació Gala-Salvador Dalí demanà que imposessin les costes del judici a Pilar Abel, per sancionar persones que de manera tan frívola interposen demandes tan serioses. Les mostres extretes caldria restituir-les i, si és possible, amb la màxima discreció.
Pep Ventura, Sardanista
Pep Ventura, Sardanista
Enguany, Figueres ha relligat la capitalitat de la sardana amb el bicentenari del naixement de Pep Ventura, per fer difusió de la dansa nacional i del compositor figuerenc. Així, s'han celebrat un centenar d'actes on aquest ball era protagonista o bé s'ha sumat la rotllana nostrada a molts altres esdeveniments culturals o socials.
Així, a totes les ballades han tocat alguna peça d'en Pep de la tenora i s'ha interpretat peces inèdites seves. Segons Montserrat Mauné, presidenta de l'entitat Foment de la Sardana, ha estat un balanç molt positiu i gràcies a la capitalitat sardanista molta gent ha vingut a Figueres. Destaca, entre moltes fites aconseguides, anar a les escoles per ensenyar a ballar sardanes.
Per a ella, alguns dels moments més espectaculars han estat la ballada infantil a la plaça de la Ribera, amb el monument a Pep Ventura engalanat per l'entitat Teixint Mons i el concert de sardana i carrilló a la plaça del Gra. Afegeix que "hem creat el gegantó de Pep Ventura, ambaixador figuerenc i sardanista que contribueix a difondre arreu, i de manera lúdica, la sardana i la nostra ciutat".
No tenim por
No tenim por
El 17 d'agost, la Rambla de Barcelona patí un atemptat gihadista, fet que commocionà el món i arreu generà mostres de rebuig. A Figueres s'organitzaren manifestacions de repulsa i condemna en què participà activament la comunitat musulmana, per solidaritzar-se amb les víctimes i recodar que l'Islam és una religió de pau, que no s'ha de vincular amb el terrorisme.
Política rocambolesca
Política rocambolesca
A finals de gener, l'alcaldessa anuncià el trencament del pacte de govern municipal que havia establert amb el PSC. Marta Felip havia guanyat les eleccions amb minoria, comptant els regidors convergents i els d'Unió. Per donar estabilitat al seu mandat, feu un pacte amb els socialistes i també cercà acords puntuals, primer amb el regidor Diego Borrego i posteriorment amb l'edil Òscar Verges.
Pocs dies més tard de la desfeta, els dos regidors d'Unió es desmarcaven de l'equip de govern i també Vergés renunciava a donar suport a Felip. En conseqüència, els convergents governarien amb només cinc regidors en un Ple format per vint-i-un membres, qüestió que ha comportat la necessitat de consensos puntuals, a vegades impossibles per l'heterongeneïtat de colors en l'Ajuntament.
Fins i tot la batllessa va anunciar que promouria la moció de confiança en el cas de que no s'aprovessin els pressupostos.
Figueres, Barcelona, Brussel·les
Figueres, Barcelona, Brussel·les
A conseqüència d'una recentralització de l'Estat iniciada per Aznar i consentida per Zapatero, molts catalans s'han anat manifestant cada 11 de setembre contra aquesta política jacobina. A més, la crisi econòmica iniciada el 2007, junt amb les polítiques neoliberals per part del govern del PP, a les quals se sumen accions com la Llei Wert, la llei mordassa i el 21% de l'IVA cultural, entre moltes altres, van comportar un descontent important que l'independentisme recollí.
El mes d'octubre començà amb una votació avortada en diversos indrets per les forces policials que generaren una situació política d'inestabilitat, amb empresonament del vicepresident i de set consellers de la Generalitat i el desplaçament a Brussel·les del president Puigdemont amb quatre dels seus consellers. En conseqüència, es convocaren nombroses manifestacions sobiranistes i algunes d'unionistes a la ciutat. La inestabilitat comportà l'aplicació de l'artice 155 de la Constitució i es convocaren eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el 21 de desembre.
L'espectacle ha de continuar
L'espectacle ha de continuar
Som ciutat de festivals, però hem d'esborrar-ne - de moment- un de la llista: el Festival del Circ. El promotor, Genís Matabosch, volia complementar les funcions circenses amb un equipament museogràfic a la casa Nouvilas del carrer Nou.
La proposta, per la seva singularitat, cost pressupostat i previsió de visitants, va generar un debat ciutadà molt important, que fou traslladat al ple municipal. El suport polític no prosperà i el festival, sense el museu -de moment-, se'n va anar a Girona: de ca la Marta (Felip) a ca la Marta (Madrenas).
També sortírem per anar a teatre, a gaudir de nombroses representacions dels grups locals, amb algunes produccions pròpies. Comèdies, drames i musicals que presentaren els elencs figuerencs, alguns formats per estudiants, altres per funcionaris (majoritàriament) i per colles sèniors. A més, les companyies professionals ens visitaren en les seves gires.
El cop d'efecte més gran es donà durant la representació de La dama boba. A mitja sessió, l'actor principal aturà l'obra per agenollar-se davant la primera actriu i li proposà matrimoni. Alguns espectadors van pensar que es tractava de teatre dins del teatre i a la fi de l'obra anaren al camerino a esbrinar-ho. Certament va tractar-se d'una petició formal, talment com ha succeït en altres espectacles en diversos llocs del món.
Cursa de la dona i la Mitja
Cursa de la dona i la Mitja
Dues propostes esportives, lúdiques i solidàries, s'estan consolidant a Figueres. La segona edició de la Cursa de la Dona va aplegar 4.715 participants, que tenyirenla ciutat de rosa per conscienciar sobre el càncer de mama i contribuir en la seva investigació.
També el 2017 ha estat l'escenari de la segona convocatòria de la Mitja de Figueres, amb prop de 1.500 inscrits, entre les proves de 21 i 10 km i el circuit infantil, anomenat La Menuda.
Se celebrà el dia 3 de desembre, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat; amb la col·laboració de l'entitat Egoismo Positivo, que integra, a través del running, persones discapacitades en el món de l'esport.
En aquesta mateixa jornada, Leonel Manso, afectat discapacitat, anuncià que la seva discapacitat no el limita per fer la volta a la Terra a cop de pedal. Partí el 5-D amb la seva bicicleta per fer un viatge de 3 anys i 40.000 km.
Benvolguts absents
Benvolguts absents
Citant l'escriptor Joan Ferrerós, que ha publicat amb aquest títol quatre reculls d'articles dedicats a persones que han traspassat, el 2017 ens han deixat diverses persones vinculades amb la cultura. Entre d'altres, podem citar el restaurador Joan Duran, el president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós, l'atleta Albert Gurt, l'escriptor i assessor d'alcaldia, Joan Francesc Burgas, el subdelegat de Defensa Hermenegildo Tomé, que facilità la conservació de la flora al castell de Sant Ferran, la restauradora Rosina Miserachs, mossèn Franco, l'ànima de la parroquia del Bon Pastor i Joan Serrat, director del grup Còmics Teatre de Sant Llorenç de la Muga.
