Si fa un parell de mesos els venedors de les administracions de loteria es posaven les mans al capdavant d'un possible boicot arran de la situació política, les dades han demostrat justament el contrari. La venda de loteria de Nadal a les comarques gironines ha pujat i els gironins s'han gastat de mitjana cinc euros més que l'any passat.
Mentre la despesa per habitant del 2016 se situava als 38,94 euros, enguany ha pujat fins als 43,74 (tot i que Girona continua essent la província amb una xifra més baixa de tot Catalunya). A Barcelona la despesa se situa en 56,76 euros per persona, Tarragona es queda amb 45,33 i els lleidatans són els que més s'hi gasten, amb un total de 134,32 euros per habitant.
Una província amb poca sort
La majoria de vegades la sort ha passat de llarg a la província de Girona i, de fet, només hi ha tocat la grossa en dues ocasions. La primera va ser l'any 1914 a la localitat de Ripoll, i un segon cop a la Jonquera 47 anys després, l'any 1961. Tanmateix, la capital no ha vist mai encara un primer premi. A Lleida ha tocat en cinc ocasions diferents, tres de les quals van ser a Sort durant una franja molt seguida d'anys: 2003,2004 i 2007. A Barcelona ha arribat a tocar fins a una quarantena de vegades, mentre que a Tarragona no s'ha guanyat en cap ocasió.
En l'àmbit estatal, el lloc on més vegades s'ha guanyat ha estat a la capital, a Madrid, on el primer premi s'ha repartit en 77 ocasions. Seguidament se situen les províncies andaluses, amb exemples com Sevilla (15 vegades), Cadis (10) o Màlaga (8). A València també han gaudit de la sort en 12 ocasions diferents, igual que a Saragossa, amb la mateixa xifra.
La inversió que fa cadascuna de les províncies de l'Estat és ben diferent i les xifres poden oscil·lar entre els 241 euros que es gasta un sorià i els simbòlics 12,84 euros que hi inverteix un habitant de Melilla. Però la manca de sort no és en cap cas un problema d'inversió, ja que malgrat que Sòria es gasta la mitjana més elevada de tot l'Estat, només ha estat afortunada en tres ocasions amb el primer premi. Un cop més que la província de Girona, que es gasta quatre vegades menys en loteria. Algunes de les províncies on també es fa una aposta important són les de Segòvia, amb 127 euros per habitant, Burgos amb 128, Osca amb 121 o Palència amb 117 euros. Per comunitats autònomes, Castella i Lleó és qui encapçala el rànquing -99,88 euros- seguida d'Astúries - 93,79 euros- i La Rioja - amb 92,58 euros.
L'origen del sorteig
La loteria de Nadal va néixer durant la Guerra d'Independència com un impost voluntari que podia beneficiar el contribuent al mateix temps que engreixava les arques de l'Estat. Sota el nom de «Loteria Moderna», per no ser confosa amb la «Loteria Primitiva», es va celebrar per primera vegada a la localitat de Cadis el 1812.
A mesura que es va anar implementant a tot l'Estat, es van anar creant cada vegada més administracions de loteries, i actualment s'ha convertit en una tradició que permet somiar als ciutadans poder acabar l'any amb una ajuda econòmica que els permeti algun plaer o bé tapar alguns forats.
Algunes curiositats
Des dels seus inicis, els números que menys s'han repetit han estat l'1, el 2 i el 9. En canvi, aquells que més freqüents han estat són el 5, el 4 i el 6. Com a xifra final, el 5 ha estat el número que més cops ha resultat premiat, concretament 32, tot i que mai ha acabat en 25. Tot seguit hi ha el 4 amb 27 vegades i el 6 amb la mateixa xifra. La terminació de dues xifres més repetida ha estat el 85, un total de set vegades, mentre que terminacions com 09, 10, 21, 25, 31, 34, 41, 42, 43, 51, 54, 59, 67, 78 o 82 no han rebut mai el primer premi.
