Les negociacions a Figueres seran clau per aprovar el pressupost del 2018 de 56,1 milions en el ple del proper 14 de desembre, però ja d'entrada a l'oposició no li ha agradat que es vinculés el pressupost a una qüestió de confiança.

Els regidors ja tenen la proposta presentada per l'equip de govern en minoria del PDeCAT i ara és el moment d'analitzar el contingut, fer-hi esmenes i ofertes que puguin ser-hi afegides. Està previst que els comptes municipals s'aprovin abans que acabi l'any i, si no, l'alcaldessa Marta Felip se sotmetria a una qüestió de confiança.

Però aquesta vinculació no ha agradat a gran part de l'oposició. El primer a reaccionar va ser el grup de Cs. El seu portaveu a l'Ajuntament, Héctor Amelló, va criticar que l'alcaldessa Marta Felip «faci xantatge» en vincular el pressupost municipal a una qüestió de confiança i creu que Felip «està renunciant a la negociació». Així ha opinat també el portaveu del PSC, Pere Casellas, fins fa un any membre del govern municipal. Per al socialista, és una decisió «molt poc democràtica i una imposició per estalviar-se dialogar». Casellas i el regidor Óscar Vergés, de Compromís d'Esquerres, coincideixen a assenyalar que es tracta d'«estratègia política».

Felip va anunciar dilluns que si s'esgotessin totes les possibilitats de negociar i no s'aprovessin els comptes aquest desembre, se sotmetrà a una qüestió de confiança amb la que podria acabar perdent l'alcaldia. «No tenim por», deia, i és que la fragmentació de l'oposició faria pràcticament impossible una moció de censura amb candidat alternatiu. Els 16 regidors restants en són conscients i el socialista Pere Casellas reconeix que «no hi haurà cap proposta alternativa». Si es vincula el pressupost a una qüestió de confiança i no hi ha un altre candidat en el període d'un mes, el pressupost queda aprovat automàticament.

ERC, amb tres regidors, és una de les formacions clau per aprovar els pressupostos del 2018. Agnès Lladó, la portaveu republicana, considera que la vinculació a una qüestió de confiança fa que el «debat sigui menys fructífer i demostra una manca de lideratge». L'any passat van tirar endavant amb el seu suport i les abstencions de la CUP, el PP, Cs i dos regidors no adscrits i els vots en contra del PSC i Compromís d'Esquerres.

Una situació similar es va viure a Llançà l'any passat quan l'aleshores alcalde Guillem Cusí va perdre l'alcaldia per una qüestió de confiança.