El figuerenc Joan Soler Vidal, de 28 anys, enfila la recta final de la seva formació com a metge psiquiatre en un centre pioner de Nova York, el Feinstein Institute for Medical Research, Zucker Hillside Hospital. Ara és metge resident en Psiquiatria i el maig del 2018 serà psiquiatre.

El 2 d'octubre es va incorporar en un programa d'investigació, en què treballarà durant cinc mesos. Ha rebut una de les beques per a la formació a l'estranger de residents de psiquiatria convocades per la Fundación Española de Psiquiatría y Salud Mental.

D'on li ve l'interès per la Medicina?

Vaig fer Biologia a Batxillerat, a l'Institut Ramon Muntaner, i vaig pensar que m'agradaria estudiar Medicina, que podia ser una bona carrera professional. No hi ha cap metge a la família, però allò m'agradava.

I per què va triar l'especialització de Psiquiatria?

Quan, durant la carrera, va tocar fer l'assignatura de Psiquiatria vaig dir: “Això és el que vull fer”. Em vaig enamorar de la Psiquiatria. Vaig acabar medicina al Clínic, i llavors tocava el MIR. Vaig poder entrar a l'àrea de Psiquiatria de l'Hospital de Sant Boi, un dels complexos de salut mental més grans del món. Tenia l'opció d'anar a Salt, però vaig pensar que, en aquell moment, encara havia d'aprofitar tot el que té Barcelona en l'àmbit professional.

Tot el MIR, fins ara, l'ha fet a Sant Boi?

No. Els últims quatre anys he estat en diferents hospitals, a Psiquiatria a l'Hospital de Sant Joan de Déu, a l'Hospital de Sant Pau, a l'Hospital de Granollers i a Sant Boi.

La recta final d'aquest procés formatiu el fa a Nova York. Com ha arribat fins a aquest punt?

Que m'hagin seleccionat no ha estat fàcil, m'ha costat. Tenia clar que volia anar a un centre pioner mundial quant a investigació clínica de Psiquiatria. He hagut de passar proves psicotècniques, entrevistes per skype, una revisió mèdica general, han tingut en compte la solvència econòmica, m'han fet un visat especial a Madrid...

Se sent privilegiat per haver aconseguit la plaça?

Estic molt content. Hi vaig per mèrits, no per contactes, i estic molt content. M'han agafat i m'han convidat a estar amb ells cinc mesos.

A part de la beca de la Fundación Española de Psiquiatría, ha rebut algun altre ajut per a aquesta formació?

Per sort, la Fundació ha considerat que, aquest, és un bon programa. Vaig demanar ajuda a l'Ajuntament de la meva ciutat, Figueres, per als cinc mesos que estaré a Nova York. Era la primera vegada que els demanava ajuda. Va ser l'abril passat i han anat passant els mesos i ja m'han dit que no em poden ajudar. Vaig contactar amb l'alcaldessa un dia i amb la cap de gabinet un altre. Jo volia demanar un suport econòmic no només per a mi, sinó impulsar-ho perquè es puguin beneficiar altres persones que també s'estan formant. Vaig preguntar quines ajudes es donen als joves altament qualificats perquè puguin establir-se professionalment aquí un cop acaba la seva formació. I no n'hi ha cap.

Què vol fer quan torni de Nova York?

Jo soc molt de Figueres, però no sé què faré. Hauria estat bé que l'Ajuntament de la meva ciutat tingués en compte les persones que, com jo, volen viure i treballar a la seva ciutat. Però, com diu la cançó, el que passarà només ho sap el vent. De moment, em centro en aquests cinc mesos i en aprofitar-los al màxim.

Coneixia Nova York?

No la coneixia, però tenia moltes ganes d'anar-hi, sobretot per veure com funciona el sistema. Al llarg d'aquests anys, he estat un mes en un hospital de Brasil, un mes en un hospital d'Egipte, vaig estar un any a Roma durant la car­rera i ara toca Nova York. Crec que marxar a l'estranger és una gran oportunitat, perquè et formes com a persona i com a professional en tots els àmbits i aprens molt. Si el teu ajuntament t'ajuda a anar a completar la teva formació a fora, la comunitat és qui hi guanya.

Què fa al Feinstein Institute for Medical Research, Zucker Hillside Hospital?

Entrevistes clíniques, valoracions contínues, anàlisis de dades... Estan provant nous fàrmacs, estan provant noves teràpies, no només farmacològiques. Estic en un programa de prevenció i reconeixement precoç de símptomes per poder detectar abans que aparegui la malaltia, per fer intervencions precoces.

De quin tipus de malalties parlaríem?

Sobretot s'investiga i es publica entorn de pacients amb trastorn de l'humor, pacients amb depressió, pacients amb estats maníacs, pacients bipolars i pacients psicòtics que puguin acabar desenvolupant, o no, en una esquizofrènia.

Hi ha unes causes que provoquin aquest tipus de malalties?

La causa pot ser multifactorial. S'està investigant en diversos àmbits, un dels quals és la genètica, però no és l'únic. També hi ha factors ambientals, quin ritme de vida portem. Encara hi ha molt per fer. És molt important invertir en salut mental. Una de cada quatre persones, en algun moment de la seva vida, es troba que ha de fer una consulta de salut mental. La psiquiatria no s'ha de veure com un tabú.

Un mateix s'adona dels símptomes d'una malaltia mental?

Tant de bo i tothom fos conscient del que li està passant. Tant de bo si algú veu que li passa alguna cosa diferent a l'habitual pensi a anar al psiquiatre. Però no sempre és així. Sovint els pacients venen perquè la mare, el pare, un germà o els amics li han dit, però normalment creuen que estan bé. El son, l'humor, l'ansietat, estar nerviós, un excés d'alegria, estats maníacs, sentir coses estranyes… tot això són coses quotidianes i no és fàcil que un mateix ho associï a una malaltia mental. Hi ha un paràmetre que nosaltres avaluem, que és la consciència de malaltia. Avaluem si la persona s'adona que ho està passant malament o no.

Han canviat els tipus de malalties mentals que es donen ara respecte a les que es donaven abans?

Les alteracions i els trastorns mentals hi són i hi han sigut sempre. Qui consideri que el cervell no pot emmalaltir, també podria dir el mateix del cor o dels pulmons o del fetge. Tot són òrgans.

S'abusa dels fàrmacs?

Els fàrmacs no sempre són necessaris, però, a vegades, ho són, i veiem com la persona que els pren experimenta una millora. Hi ha un abús dels fàrmacs? Potser sí. Però, en aquest cas, ens referim a gent que abusa de certs fàrmacs i, sobre això, els psiquiatres hi tenim molt a dir. Els psiquiatres hem de posar medicació quan toca i l'hem de treure quan no toca. I també podem fer altres intervencions de psicoeducació amb la família i amb el pacient, no només amb medicació.

La seva feina és la seva vida?

El meu projecte vital és la psiquiatria. «Amazing» (sorprenent).