Fabienne Tassart va néixer a Roubaix, una localitat del nord de França, l'agost del 1951. Toca el violí des dels 10 anys i bona part de la seva vida l'ha passat ensenyant a tocar l'instrument. Després de més de tres dècades exercint com a professora de violí al Casino Menestral, ha arribat la seva jubilació com a docent.

Fabienne Tessart va decidir que volia tocar el violí quan tenia 8 anys. La seva mare, pianista, hauria preferit que la petita hagués seguit les seves passes, però ella era una nena amb una inquietud molt profunda: "Volia fer les notes jo mateixa, i, per això, havia de ser el violí, el meu instrument."

Tan petita com era, es va haver d'esperar fins als 10 anys per anar al conservatori a rebre classes de violí, i hi anava i en tornava sola, en autobús. "Estava ben orgullosa d'anar amb el meu instrument per la ciutat", recorda. Encara conserva aquell primer violí, que descriu, amb un gran somriure al rostre, com "una capsa de figues".

La voluntat dels seus pares era que els seus fills -ella és la petita de tres germans- aprenguessin l'anglès al Regne Unit i l'espanyol a l'Estat espanyol. Això la va fer córrer món de ben jove.

Va anar dos estius seguits a Espanya i el tercer, estant a València, va conèixer l'home amb el qual es va acabar casant. Per motius professionals d'ell, van venir a viure a Figueres i, aquí, va anar a classes de violí amb Gonçal Comellas. "Per a mi, va ser una revelació, tot allò que vaig aprendre amb ell i tot allò que vaig poder perfeccionar."

Fabienne Tessart va prendre contacte amb el Casino Menestral de forma anecdòtica: "Jo buscava una escola de música per a les meves filles. El Casino Menestral [l'edifici del carrer Ample] em va impactar, només entrar, amb aquell ampli hall i l'escalinata. Vaig pensar: "Aquest és un lloc que promet." Avui, les seves filles són concertistes professionals.

Al cap d'un temps, Fabienne Tessart es va oferir per ser professora de violí al mateix Casino Menestral, i van acceptar-la en la plantilla docent. Han passat més de trenta anys des d'aquell moment i la violinista encara avui afirma amb fermesa que mai ha considerat que ensenyar música fos una feina.

"La Teresa de la farmàcia del carrer Ample quan em veia em deia: "Vas a treballar?" Jo sempre li contestava que no, que anava a passar-m'ho bé, rememora.

Del bon grapat d'alumnes als quals ha ensenyat, se sent orgullosa de dir que mitja dotzena s'han dedicat professionalment al violí.

Fabienne Tessart tenia 35 anys quan un alumne li va demanar si li podia ensenyar a tocar la viola. Així va ser com la professora va descobrir un instrument nou per a ella, que també l'apassiona.

A punt de complir els 66 anys, es jubila del mercat laboral, però ha decidit que vol continuar ensenyant, com a voluntària a Càritas. El violí és una forma de vida, per a ella, i de ben segur que tothom qui la coneix la seguirà escoltant tocant.