Carles Modolell és el president de l'Associació de Veïns del Parc Sol de Figueres, el barri residencial que hi ha al peu del castell de Sant Ferran, a tocar l'Hospital de Figueres. Afirma que tant ell com la resta dels veïns han acabat la paciència esperant que l'Ajuntament intervingui per solucionar problemàtiques que es troben al barri

Carles Modolell i la seva esposa, Ion Alberch, que és la secretària de l'entitat veïnal del Parc Sol, trien una vorera en molt mal estat, al costat d'un solar abandonat, que exemplifica la deixadesa que, segons ells, presenten diferents espais del seu barri. En aquesta entrevista, el president de l'Associació de Veïns exposa, una a una, les deficiències que entre tots els residents han recollit en un document i que han lliurat a l'Ajuntament.

Quina és la realitat del barri del Parc Sol?

La realitat del barri és que l'administració local ignora la seva existència, i d'aquí deriven tots els problemes i les deficiències. Aquesta inexistència del barri queda palesa tant en les propagandes electorals com en tríptics de serveis municipals. Per exemple, la deixalleria mòbil s'inclou en els diferents barris de Figueres però en el del Parc Sol, no. A l'habitual tendència a confondre el barri del Parc Bosc amb el Parc Sol, sovint l'Ajuntament també cau en aquesta errada.

Quines són les principals necessitats de manteniment i serveis que té actualment el barri del Parc Sol?

Podríem citar per començar la via pública, però no és l'única. Pel que fa a voreres, hi ha una manca de manteniment i cal eixamplar-ne alguna i treure obstacles d'altres. Pel que fa a parcs i jardins, estan totalment abandonats, amb el mobiliari urbà mal conservat, la zona infantil sense tanques, un accés incontrolat de gossos... Acostumem a veure la brossa fora dels contenidors, papereres plenes i hi ha un solar ben brut al carrer Joaquim Cusí i Fortunet. Un excés de cables aeris de telefonia i electricitat i el transformador elèctric en superfície accentuen aquesta mala imatge. L'enllumenat també és deficient i amb problemes de seguretat per a les persones, ja que trobem cablejat sense protecció a sota mateix dels paviments, i, a més, no es compleix la normativa sobre contaminació lumínica.

Han posat en coneixement de l'Ajuntament tota aquesta situació?

Des de l'Associació de Veïns vam consensuar un document on es relacionen ordenadament els principals problemes del barri. Aquest document, juntament amb una presentació en Power Point, amb fotografies explicatives, es va entregar en mà a la senyora alcaldessa, el dia 7 de juliol del 2016, durant la seva visita a la urbanització. Aquell dia, ens va manifestar que pocs barris presentaven les seves queixes com ho havíem fet nosaltres.

A part de tota aquesta llista de deficiències que ha exposat, van afegir-hi més queixes?

I tant! La llista és molt llarga. Vam exposar que tenim una senyalització deficient, amb problemes de seguretat viària, que la pintura vial està molt deteriorada i que caldria ordenar el trànsit als revolts de la banda nord. No ens sembla bé que només hi hagi una única parada d'autobús al carrer Joaquim Cusí, sense marquesina ni banc d'espera. A més, volem que soterrin els contenidors d'escombraries. Pel que fa a l'ús de l'espai públic, no es compleix l'horari pactat en l'ús de la pista entre pavellons poliesportius i tampoc no hi ha un control de l'accés nocturn a la piscina descoberta. Caldria limitar la velocitat dels vehicles al barri a 30 km/h i que s'instal·lessin limitadors. A més, estem estudiant fer una proposta d'instauració d'una àrea verda d'aparcament preferent per als veïns, perquè el tema dels estacionaments també és bastant problemàtic, ja que la gent aparca sobre les voreres i entre els guals.

Com ha fet aquest recull de necessitats l'Associació?

Es va fer una bustiada a cada habitatge, amb uns fullets en què sol·licitàvem als veïns que ens fessin arribar les seves queixes i suggeriments. A partir de les respostes obtingudes, es va confeccionar un document remarcant la quantitat de cada una de les peticions que vàrem rebre. Aquest document és el que vam lliurar a l'alcaldessa en la visita a la urbanització.

Quants veïns calcula que resideixen en aquest barri?

Al barri, hi ha uns 150 habitatges, la tercera part dels quals unifamiliars, de manera que potencialment calculem que hi resideixen uns 500 veïns.

Com descriuen el barri?

El barri és totalment residencial, sense comerços ni espais d'activitats lúdiques (cinemes, sales de ball, bars). La part central conté els habitatges plurifamiliars i en la part perimetral els unifamiliars i bifamiliars, en general. Consta bàsicament d'un sol vial perimetral de circumval·lació i tres vials adjacents sense sortida.

No hi ha espais d'activitat lúdica, però sí que està envoltat d'equipaments públics.

Aquests equipaments són un luxe; és un luxe tenir l'Hospital comarcal, el Sociosanitari Bernat Jaume, l'Institut Alexandre Deulofeu, dos poliesportius, una piscina coberta i una de descoberta, l'estadi d'atletisme Albert Gurt, les pistes de petanca i les municipals de tenis, a més d'estar ubicats al peu del concorregut castell de Sant Ferran. És per això que volem un barri de luxe per qualitat de vida i nivell de convivència, i estar al nivell de tots aquests serveis de luxe.

Com es pot aconseguir aquest objectiu?

Això no és ni difícil ni costós per motius econòmics, ho és per falta de conscienciació i acció de l'administració local. Si l'Ajuntament col·labora amb l'associació de veïns, la feina es fa més fàcil i els resultats són bons per a la ciutat en el seu conjunt.

Han trobat interès per part de l'Ajuntament per resoldre la problemàtica?

Tenim la sensació que, a part del nul interès per resoldre els problemes del barri, ens sentim burlats i enganyats. Després de cinc mesos de la visita de l'alcaldessa, vàrem enviar a Alcaldia un recordatori de la situació a través d'un burofax; no hi ha hagut cap resposta. Tres mesos més tard, és a dir el mes d'abril passat, vam mantenir una reunió amb el regidor Jordi Masquef, que volia saber quins problemes teníem. Ens va sorprendre que desconegués el document de peticions i l'existència del Power Point, així com del burofax enviat on es demanava l'estat de les actuacions. No agrada dir-ho, però sembla que Figueres ha guanyat l'AVE, però ha perdut el tren.