El 36,7% de les famílies gironines que recorren als Centres de Distribució d'Aliments (CDA) per poder menjar porten quatre anys o més anant-hi. Segons recull la memòria del 2016, de les 8.393 famílies ateses el darrer any, la majoria fa anys que necessiten aquest recurs per comprar la cistella d'aliments bàsics. Això no vol dir, però, que no hi hagi nous usuaris derivats pel serveis socials perquè tenen problemes per cobrir les necessitats alimentàries. De fet, el 27% dels usuaris es van incorporar el 2016. El gerent dels CDA, Caye Gómez, ha explicat que a la xarxa d'economats es viuen dues cares d'una mateixa moneda perquè mentre que una de cada quatre famílies milloren la seva situació econòmica i deixen d'emprar el recurs, exactament la mateixa xifra arriben per primer cop. El perfil majoritaria de l'usuari són famílies joves, autòctones i amb dos fills al seu càrrec.

Els CDA van néixer com a un recurs per ajudar a famílies que tenien dificultats per cobrir les necessitats alimentàries bàsiques. És un projecte de col·laboració entre Càritas Diocesana, la Diputació de Girona, "la Caixa", el Banc dels Aliments i els ajuntaments i consells comarcals implicats. Actualment, hi ha deu CDA distribuïts pel territori.

El model seguit busca fer una distribució justa i digna dels aliments a les famílies que ho necessiten. Per això, els beneficiaris fan una aportació econòmica simbòlica per contribuir al manteniment del projecte. Totes les famílies arriben als CDA derivades pels serveis socials i, segons els ingressos que tinguin, els marquen quants aliments es poden endur a la cistella. A partir d'aquí, el funcionament és el de qualsevol supermercat: cada família escull els aliments en base a què necessiten o el que més els agrada. Sempre, però, seguint uns criteris de dieta equilibrada.

El gerent dels CDA de Càritas Diocesana, Caye Gómez, ha explicat que des del 2014 s'ha estabilitzat el nombre de famílies que necessiten recórrer als economats per complementar els aliments de casa. Durant el 2016, han atès 8.393 famílies (el 2015 en van ser 8.626 i el 2014 8.951). Això es tradueix en què han distribuït aliments a 26.450 persones. Gómez ha detallat que això representa un 3,5% del global de la població de les comarques gironines, cosa que demostra que encara cal impulsar línies de treball per millorar la situació econòmica de les famílies.

Tot i que hi ha hagut un lleuger descens en el nombre de famílies ateses, han augmentat les cistelles que han distribuït. Durant el 2016 han estat 112.052 mentre el 2015 en van ser 111.119. Segons Gómez això no vol dir que les famílies hagin tingut més necessitats d'aliments, sinó que senzillament perquè no és automàtic que quan una família surti del recurs una altra se n'incorpori.

Les xifres dels CDA demostren hi ha una cronificació de la pobresa perquè bona part de les famílies fa anys que recorren a la xarxa d'economats per cobrir les necessitats bàsiques d'aliments. En concret, el 36,7% són usuàries des del 2013 o abans; el 18,4% des del 2014 i el 17,9% des del 2015. La memòria recull, però, que continuen havent-hi noves famílies en situació econòmica precària que han necessitat el CDA per primer cop durant el 2016. En concret, són el 27%.

Gómez ha detallat que, segons revelava la memòria de Càritas Diocesana presentada la setmana passada, incrementen les famílies que tenen feina però igualment no arriben a final de mes. Això es tradueix en una mobilitat en els usuaris dels economats. "Per a una de cada quatre famílies millora la situació econòmica i ja no necessiten les cistelles però, per contra, una de cada quatre també s'incorporen per primer cop al projecte", ha detallat el gerent dels CDA.

Famílies amb fills

El perfil dels usuaris és el d'una família jove amb dos fills al seu càrrec. Desgranant les dades, més del 70% de les famílies tenen fills. Aquesta xifra es tradueix en què el 45% de les persones beneficiàries dels CDA són menors d'edat.

Per orígens, la majoria dels beneficiaris són de autòctons, el 41%, seguit pel 29% de famílies d'origen marroquí, el 6% provinents d'Hondures, el 5% de Gàmbia i el 19% restants de diversos països.

Cada família va a comprar als CDA cada quinze dies. En total, han distribuït tones d'aliments que tenen un valor de 2.897.711,49 euros. La xarxa d'economats també vetlla per una alimentació equilibrada i, per això, tenen propostes de cistella de la compra dividida entre hidrats de carboni, proteics, greixos, làctics, conserves, vitamines i minerals, higiene i neteja de la llar.

A banda d'adquirir menjar, els usuaris dels CDA també participen en tallers d'empoderament. Durant el darrer any, 396 famílies han participat en 34 tallers formatius que tracten habilitats personals, economia domèstica, alimentació familiar saludable, salut i cura familiar, costura i estalvi o manteniment de la llar i estalvi.

Inserció laboral

En paral·lel, els CDA també contribueixen a inserir al mercat laboral persones en risc d'exclusió social. Durant el 2016 han contractat 15 persones com encarregats dels economats i mossos de magatzem. Un d'aquests treballadors és l'Adrián Amador. Actualment treballa de mosso de magatzem al CDA de Girona. Amador tenia el seu propi negoci de fruites i verdures però després de quatre anys, les dificultats econòmiques el van obligar a tancar.

Va estar un any a l'atur. "És angoixant perquè tens fills i no saps quan trobaràs una feina", ha explicat. Té 34 anys, dos fills i un tercer en camí. Primer, va aconseguir treballar d'Agent Cívic però quan es va acabar va tornar a l'atur sis mesos més. "Va sorgir l'oportunitat de treballar aquí i anar fent formació, crec que em servirà per acabar trobant una altra feina", ha detallat. De fet, l'objectiu és fer acompanyament i formació dels treballadors perquè després d'un any o un any i mig trobin una ocupació al mercat laboral.

A més, en conveni amb el Departament de Justícia, hi ha treballat 33 persones a qui han commutat una condemna per Treballs en Benefici de la Comunitat (TBC). La clau dels CDA però, segons han ressaltat, són els voluntaris que hi col·laboren. el 2015 han estat 207.

Contra el malbaratament

L'origen dels aliments que es distribueixen des dels CDA és divers. La majoria (el 79,7%) arriben gràcies a donacions en espècie i la resta (el 20,3%) són comprats per satisfer les necessitats. Molts venen aportats pel Banc dels Aliments però també reben fruita i verdura per part del Departament d'Agricultura (són aliments que s'evita que es destrueixin perquè no es poden comercialitzar però sí són bons per consumir), de la Unió Europea o d'altres donacions. D'aquesta manera, a més, contribueixen a reduir el malbaratament alimentari i a conscienciar la població. El pressupost dels CDA aquest any passat ha estat de 3,6 MEUR.