Juan Manuel Montilla, El Langui, va néixer fa 35 anys a Pan Bendito, un barri madrileny del districte de Carabanchel. Veu del grup La Excepción, la música ocupa un paper important en la seva vida (té tres discos), però també destaca la seva faceta d'actor (premi Goya al millor actor revelació per la pel·lícula El truco del manco) i es va estrenar com a escriptor amb el llibre d'èxit 16 Escalones antes de irme a la cama.

El Langui és el creador i l'intèrpret de la campanya de comunicació social de Mediaset Se buscan valientes contra l'assetjament en les escoles i els instituts.

Com porta sent la imatge de la lluita contra el bullying?

Amb responsabilitat. Penso bé cada cosa que dic, perquè darrere hi ha molts nens i molts joves atents a allò que diré. També ho porto amb naturalitat, perquè m'agrada parlar de les coses tal com són.

Què creu que provoca la crueltat d'uns nens cap a altres?

Cada cas és un món. No hi ha un perfil definit de l'assetjador. No podem dir que sigui aquell jove de perfil baix, que viu en el si d'una família desestructurada. No. Potser que es donin casos amb aquest perfil, però també hi ha assetjadors en famílies benestants, joves als quals no els falta res de res, però sí que estan mancats de l'afecte i de la dedicació dels pares. Aquest problema es reflecteix després amb el seu comportament a l'escola. Cada cas és un món, però també cada cas ha de ser tractat.

La campanya 'Se buscan valientes' no és només una cançó. És molt més àmplia. De quina forma actuen?

Estem treballant molt, en molts casos. Per a nosaltres és molt important la paraula, la conscienciació social, la divulgació de contactes d'aquelles associacions i administracions que treballen en la lluita contra el bullying des de fa molt de temps. El missatge que donem és molt important.

El missatge que conté la cançó.

Tant de bo i no existís l'assetjament escolar i mai hagués hagut de fer una cançó amb aquest missatge. Però ja que ho he hagut de fer, he volgut que el missatge sigui molt potent, que arribi a la gent igual que m'arriba a mi.

Com valora els resultats de la campanya?

El més important és que està arribant a les persones a les quals ha d'arribar. I, partint d'aquí, la resta ve sola. Saps quin és l'èxit d'aquesta campanya? Que hem remat tots en la mateixa direcció.

Qui són tots?

Tots és la societat. S'ha demostrat que, si tots remem en la mateixa direcció, inevitablement avancem. La campanya és de Mediaset, però aquí han remat plegats tots els mitjans de comunicació, deixant al marge competències i audiències. També rema el professorat. Hi ha escoles i instituts que obren les portes amb la cançó, que surten al pati amb la cançó i que treballen a l'aula la cançó. Les famílies també s'han conscienciat i posen la cançó al cotxe. Es nota moltíssim que som molts que divulguem el missatge amb la cançó.

S'esperava la repercussió que està tenint?

La veritat és que no. Ens ha sorprès perquè no ho imaginàvem. Hi ha situacions que et toquen la fibra, com quan saps que un assetjador s'ha sensibilitzat gràcies a la campanya i que un dia, a la seva classe, es va posar dret per dir que volia demanar perdó públicament a tots aquells a qui havia assetjat. Això demostra que s'estan assolint objectius importants. I també tenen molt mèrit els valents, els testimonis, aquells per als quals s'ha fet la cançó, aquells que veuen el que passa i que no callen. Estem despertant consciències, estem fent una cosa molt gran.

De quina forma li arriben els casos personals de nens o joves que pateixen bullying?

Es posen en contacte amb mi sobretot a través del correu electrònic, si bé a través de les xarxes també tenim coneixement de casos. Se't posen els pèls de punta. En la mesura que puc, contesto els correus, però també és cert que, si no en contesto més, és perquè estic enmig d'una voràgine de feina.

A part de la campanya, en quins treballs es troba immers actualment?

Estem de gira amb el nou disc i acabo de finalitzar el treball en una pel·lícula, Que baje Dios y lo vea, de Curro Velázquez, que imagino que sortirà aquest any. Estic molt content.

Quin és el missatge que ha volgut donar al públic de Figueres Talent?

El missatge és que hem de ser valents. Aquells que tenen dubtes sobre si ser valent és ser un espieta o delator han de treure's aquesta idea del cap. Aquells que veuen una situació d'injustícia o una realitat d'assetjament s'han d'armar de valentia, mai utilitzant la violència, sempre la paraula. S'han de posar davant l'assetjador per dir-li que allò que fa no està bé, i després també comunicar-ho a un adult. Això no et fa ser un delator sinó un valent, perquè ajudes els teus companys.