Pau Ruiz Guix (Figueres, 1998) ha vist com el seu treball de recerca "Les xarxes socials com a eina de predicció electoral. Les TIC com a nova forma de canvi social i polític", que va elaborar sent estudiant de Batxillerat a l'Institut Ramon Muntaner, ha estat reconegut amb el Premi Recerca Jove, del Departament d'Universitats i Recerca.

El treball també ha estat guardonat per la Universitat de Girona en l'àmbit d'Humanitats i Ciències Socials. El jove figuerenc estudia ara 1r de Global Studies a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Pau Ruiz Guix va fer la primària a l'Escola Josep Pallach; l'ESO, a La Salle Figueres, i el Batxillerat Social, a l'Institut Ramon Muntaner.

En la seva investigació per al treball de recerca, ha analitzat la influència de la tecnologia de la informació i de la comunicació en el canvi social i polític, alhora que ha aprofundit en com es comporten els partits polítics i els seus representats en l'àmbit del ciberactivisme. Els resultats han estat sorprenents.

El tema del treball de recerca va ser una iniciativa seva o el van assessorar?

Va ser meva, la iniciativa, i estic molt agraït a la tutora, la Teresa Berenguer, perquè em va donar plena llibertat per desenvolupar-lo i donar-li el curs que jo volia.

Com va començar tot plegat?

Vaig començar molt interessat en una anàlisi més política sobre com nous partits com Podemos i Ciutadans afectaven en la realitat política. Però, a mesura que vaig començar a llegir estudis sobre el tema, vaig trobar un element comú en tots ells: que les xarxes socials havien tingut una gran importància a l'hora de promoure aquests partits. Va ser així com em vaig interessar en la relació entre noves comunicacions i noves polítiques.

La seva investigació ha rebut dos premis. S'esperava aquesta repercussió?

Vaig fer aquesta investigació per a mi, perquè sentia curiositat. Recordo que un cop vaig tenir les primeres dades a l'Excel, les corresponents a l'escala estatal, em van sorprendre moltíssim i ho vaig comunicar a la meva tutora. La seva reacció va ser la mateixa que la meva. Ens sorprenia que hi hagués tanta relació entre les xarxes socials i com, després, ens comportem electoralment. A partir d'aquí, vaig veure que la idea tenia molt de potencial i que es podia desenvolupar d'una forma més extensa.

Hi ha partits que saben utilitzar millor les xarxes socials que d'altres. Quina anàlisi en fa?

Vaig fer l'estudi diferenciant els comptes de partits, que gestionen equips d'especialistes en el tema, i els comptes de persones concretes, que això no vol dir que no tinguin ajuda d'especialistes, però que gestionen amb el seu nom propi.

Quin compte destacaria?

Pel que fa a personalitats, aquell que té una rellevància bastant destacable és Alberto Garzón, d'Izquierda Unida. El seu compte de Twitter i els de la resta de xarxes socials estan molt ben cuidats i compten amb molts seguidors.

Hi ha accions a les xarxes que saben impactar bé sobre la ciutadania. En el seu treball, fa referència al "Yes we can" de Barack Obama. Quina observació se'n pot fer?

Obama seria la base fonamental en què s'estructura la meva anàlisi sobre les xarxes socials. No és que fos el primer a utilitzar-les, però sí que va ser el primer a treure profit de totes les noves tecnologies de la informació. La seva actuació en xarxes socials i noves tecnologies és un referent per a tots els polítics.

Les xarxes tenen molt de poder.

Són un mitjà que els ciutadans tenen per fer expressar la seva veu. Encara que sembli que ara estem en un moment de crisi, en realitat estem en un moment de canvi, i el que no podem fer és senyalar les noves formes de comunicació com a negatives. Sí que és cert que tenen els seus problemes, ja que en alguns casos poden afectar la nostra privacitat, o també poden generar un cert sentiment de dependència, però hem de tenir clar que aquestes noves tecnologies són i seran el nostre aliat com a població i, creixentment, com a societat civil internacional.

De quina forma es va introduir en les xarxes socials per extreure la seva hipòtesi de treball?

Vaig agafar els números de seguidors de tots els partits polítics i els vaig comparar amb el nombre de vots. A part d'agafar dades de les xarxes de partits, també ho vaig fer dels representants polítics. L'estudi el vaig fer per separat de Twitter i de Facebook. La conclusió en un marc d'eleccions generals, per exemple, va ser que les xarxes socials són un molt bon indicador de com es comportaran els ciutadans a les urnes.

A títol particular, en quines xarxes es mou i amb quin ús?

Utilitzo Twitter, Facebook i Instagram, bàsicament. Instagram sí que és per a un ús més particular, però Facebook i Twitter, per llegir notícies i compartir aquelles que m'interessen.

Trump és un dels personatges que més acapara ara mateix les xarxes?

Trump està sent el protagonista de tots els mitjans de comunicació globals. I està fallant en una de les coses que Roosevelt tenia molt clares, que la seguretat dels Estats Units es basa a mostrar una opinió favorable del país per part de la resta de països.

L'atrau la política tant com per dedicar-s'hi?

M'atrau, però ara mateix no sabria dir-te si per dedicar-m'hi o no. Crec que no m'hi dedicaria d'una forma directa, perquè hi ha altres camps que m'interessen més, encara que puguin estar relacionats més o menys amb la política. A partir de la investigació que vaig fer i els estudis que he elegit, també m'ha despertat interès tot allò que té amb les estratègies de comunicació global des dels àmbits polítics, des de les organitzacions no governamentals, des de les empreses, estratègies que potser des d'aquí no coneixem, però que existeixen.

La carrera que ha triat el portarà, de ben segur, a viatjar.

Això espero. Sempre m'ha agradat molt viatjar. Tinc molt clar que el lloc on hagi de treballar no afectarà les meves ambicions, no em restringirà ni em limitarà mentre estigui fent allò que m'agrada fer.

A part d'estudiar, quines són les seves aficions?

Dedico molt temps a la carrera, però també estic fent pràctiques en una organització de suport a refugiats a Barcelona, és la Fundació Ficat i està molt implicada en el programa Nausica, d'atenció integral a persones refugiades amb Barcelona. Ciutat Refugi. A part d'això m'agraden molt les llengües i la música.

Els estudis que ha triat, cap a on el poden conduir professionalment?

Són uns estudis molt oberts i em poden permetre dedicar-me professionalment a bastants àmbits relacionats amb la política o amb organitzacions no governamentals o amb organismes supranacionals o amb la diplomàcia internacional.

Global Studies és una carrera on tot es fa en anglès. Amb quina base d'aquest idioma va arribar a la universitat?

Vaig començar a estudiar anglès des de molt petit, en una acadèmia. Vaig anar aprenent a poc a poc i l'any passat em vaig treure l'Advance, aquí, a Figueres. Tenia molt clar que volia estudiar en anglès, perquè conèixer aquest idioma t'obre moltes portes d'una forma més directa al mercat internacional.