La ciutat de Figueres disposa d’un nou local d’ús públic després que el ple de l’Ajuntament hagi acceptat la proposta de donació de la seva seu per part de l’Associació de Cunicultors de l’Alt Empordà, entitat que presideix Antoni Caulas.

Es tracta d’un local situat a la cantonada del carrer González de Soto amb Santa Llogaia. Aquesta donació ja va ser anunciada el novembre passat pel president de l’entitat en declaracions al Setmanari de l’Alt EMPORDÀ. Caulas va explicar que la davallada del nombre de socis i la crisi ramadera ha afectat de ple les activitats del sector i que amb una part del local en farien prou per a les seves necessitats.

Els cunicultors tindran dret d’ús d’una part del local durant 30 anys, si abans no s’extingeix l’agrupació. L’immoble passa a ser de titularitat pública i la part restant es podrà fer servir com a local municipal.

Un sector en crisi amb producte de qualitat

El sector dels criadors de conills s’ha hagut de reinventar aquests darrers temps per lluitar contra els baixos preus de venda dels seus productes. L’Associació de Cunicultors de l’Alt Empordà, que engloba tots els productors gironins excepte els de la Garrotxa, ha passat dels 72 socis i 35.000 conilles, que tenia l’any 1989 quan es va constituir, als 12 socis i 5.000 conilles que hi ha actualment.

“Tenim socis que s’han jubilat sense continuïtat a la granja, per tant la granja està tancada; també tenim granges no automatitzades i desfasades, que no són rendibles, i granges amb un cens baix”, explicava recentment el president de l’associació, el vilafantenc Antoni Caulas, el qual apunta que aquesta crisi econòmica ha provocat que algunes granges estiguin comercialitzant directament el seu producte amb marques pròpies i aconseguint un valor afegit important. “Crec que aquest és el camí”, afegeix.

El preu de venda de la granja a l’escorxador, els últims dos anys, ha estat baix, només superable per granges amb un volum important de conilles (a partir de 1.000) i amb una gran professionalitat i una producció alta. També ha influït que el consum de carn de conill hagi baixat com totes les altres carns, però el conill menys.

“El preu abans el marcava la Llotja de Bellpuig, però actualment el preu de referència és la Llotja de Madrid, manipulada per un dels escorxadors de conills més gran d’Europa amb el vistiplau de les grans àrees comercials que són majoritàriament les que venen el producte”, lamenta Caulas. De les tres llotges que hi ha a l’Estat espanyol (una a Catalunya) els escorxadors catalans paguen a preu de la Llotja de Madrid perquè és la més baixa, un fet que perjudica als productors.

Caulas anima els consumidors: “la carn de conill és una carn blanca i una de les més sanes que hi ha en el mercat”.