Anna Carné coordina el projecte "Planters" de l'Associació ConArte Internacional, alhora que imparteix classes de violoncel a alumnes de l'Escola Anicet de Pagès de Figueres. Assegura que l'omple formar part de ConArte, un col·lectiu que ha aconseguit incorporar les arts com a eix per a una educació per a la pau i el desenvolupament social a l'escola pública.

Violoncel·lista professional, ha triat el camí de l'educació i la pedagogia musical com a modus vivendi i, en aquest àmbit, forma part de l'equip directiu de l'Escola Municipal de Música de Sant Feliu de Llobregat. Treballa mitja setmana a la capital del Baix Llobregat i la resta de dies està a l'Empordà, ja que té residència a Vilabertran.

Com se li va ocórrer que podria facilitar l'educació musical a les escoles de Figueres?

Tot va començar quan van sorgir les notícies que es volia fer un conservatori de música a Figueres. Jo havia estudiat aquí, a La Flauta Màgica, però va ser quan vaig marxar a Barcelona que vaig descobrir una estructura d'escoles municipals de música que funcionen molt i molt bé. Aleshores, no entenia com Figueres s'estava plantejant fer un conservatori si ni tan sols té una escola municipal de música. Vaig saber que hi havia una associació, ­ConArte, que feia el projecte Planters a Torroella de Montgrí, l'Estartit i Salt i els vaig proposar si es podia fer a Figueres.

De quina forma va poder introduir el projecte a Figueres?

En aquell moment, era regidor d'Ensenyament en Josep Maria Godoy, i el vaig anar a trobar, partint de la meva experiència en un equip directiu i d'haver-me format en la gestió d'escoles municipals de música. Al regidor, li vaig voler fer veure que a Figueres hi havia un buit molt gran, ja que moltes famílies no es poden ni plantejar que els seus fills puguin estudiar música, perquè econòmicament no es poden permetre pagar escoles privades. De sempre, aquest vessant més social em remou els sentiments. L'educació musical hauria de ser un dret.

I què li va dir l'aleshores regidor?

Li va encantar el projecte Planters, perquè ell també creu molt en l'educació musical, i vam poder-lo iniciar fa tres cursos amb un planter d'orquestra de corda amb violins i violoncels a l'Escola Anicet de Pagès i amb un conjunt d'ukeleles a l'Escola Pous i Pagès. Tot i que es va oferir a totes les escoles de Figueres, des de l'Ajuntament es va considerar que aquestes dues escoles ho necessitaven més. I cal dir que l'Ajuntament va comprar els instruments, tot i que, si n'hem necessitat més, els hem comprat des de ConArte, gràcies a una ajuda de la Fundació Carasso.

Quins alumnes poden participar en els planters?

La filosofia dels planters és que l'educació artística és un dret per a tothom. No hi ha alumnes triats, ni de bon tros. En aquest cas, s'agafa tot el grup-classe de 3r de Primària, com es fa amb les matemàtiques o amb la resta de matèries curriculars, i la classe es fa en horari lectiu, no és extraescolar.

Quan han acabat 3r ja no poden continuar fent l'activitat musical?

És un projecte de cicle. Els alumnes de 3r, de fa tres cursos, van continuar a 4t. I així poden estudiar música quan fan 3r i 4t amb mestres ConArte, que en diem nosaltres, que treballen conjuntament amb l'especialista de música.

A més de música, ConArte també ofereix dansa.

Sí, a Figueres ho hem introduït aquest gener, amb els alumnes de 1r d'ESO de l'Institut Alexandre Deulofeu, i, en aquest cas, un ballarí ConArte fa les classes fent tàndem amb l'especialista d'educació física. El mateix model de planter de dansa també l'hem introduït aquest curs amb els alumnes de 4t d'Anicet de Pagès.

Si hi ha algun alumne amb aptituds per la música, un cop passa a 5è pot seguir?

Jo estic fent classe de violoncel a l'Anicet de Pagès i ens ha passat. Dels vint alumnes que eren al grup-classe, n'hi ha set que han volgut seguir. Vist l'interès i com de bé es prenen les classes, hem buscat un temps fora de l'horari lectiu perquè aquestes set nenes puguin continuar aprenent. Tenim la idea que a mesura que es vagin completant cicles es pugui acabar creant una orquestra de barri. No es tracta de venir, plantar la llavor i marxar, sinó que volem que, de tot aquest projecte, en resulti alguna cosa amb cara i ulls.